Anar al contingut

Identificador amic-enemic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Radar terrestre 1L22 "Parole-4" sobre chassis Ural-375. Museu Tècnic de Togliatti

En telecomunicacions, el identificador amic-enemic, o IFF per les seues sigles en anglés (identification friend or foe),[1] és un sistema d'identificació criptográfico. Dins del camp militar, servix per a distinguir a aeronaus o a vehículs enemics dels que no ho són. (Específicament servix per a identificar amics, els no identificats es presumixen enemics)

El seu funcionament es basa en l'establiment d'una llista enorme de reptes que només poden resoldre els equips amics. El sistema que vol saber si un atre sistema és amic o enemic interroga a l'atre sistema proponent-li un repte. En funció de si la resposta és correcta o no, s'identificarà com a amic o enemic. Observar que encara que l'enemic escolte i copie la resposta esta no li servirà ya que la pròxima volta que el sistema interrogue es canviarà el repte utilisat.

Història

El primer IFF operatiu del món va ser el FuG 25a Erstling (deutsch), desenrollat per Alemània en 1940. El sistema usava freqüències de radar de 125 MHz (Radar Freya) i 550-580 MHz (Radar Würzburg).

Els aliats varen capturar alguns avions alemans durant la guerra i a partir d'estos, varen desenrollar la seua primera série d'equips electrònics que es varen construir per a l'identificació i varen rebre el nom de "Trasponders" (Equips que reben en una freqüència i transmeten en una atra).

El primer desenrollat per l'indústria anglesa va estar operatiu a partir de 1941, rebent el nom de Mark I. En general era un equip de capacitat llimitada sense us operatiu.

Posteriors desenrolls, esta volta realisats en EE. UU. varen donar lloc al MARK II. Opera de modo similar al MARK I, en la diferència que té capacitat per a treballar en dos o més bandes. El temps amprat per a rastrejar cada banda de radar era d'aproximadament 3 microsegons. L'inconvenient major era que es necessitaven varis equips de radar en terra per a obtindre les distintes freqüències al mateix temps. Un atre problema en este equip era que l'eco d'identificació no podia ser separat de l'eco normal del radar.

El MARK III va ser considerat com el primer equip complet de IFF. Es va eliminar la seua dependència del radar i li va ser afegit un atre component denominat interrogador.

El interrogador s'usava per a fer treballar el trasponder en la mateixa forma que el radar. El trasponder era sempre sincronisat mecánicamente una volta cada 3 microsegons aproximadament per damunt del ample de banda de 30 MHz., treballant en un ranc entre 157 i 187 MHz. La diferència en el MARK II era que el trasponder podia seleccionar ara 6 combinacions de respostes diferents, en agranada successives.

Posteriorment i en un curt periodo, varen sorgir el MARK IV, V, VI, VIII i IX.

Encara que estos sistemes venien donant servici des de la Segona Guerra Mundial, no eren completament satisfactoris per a un tràfic d'aeronaus dens, ni d'alta velocitat com ocorre hui en dia. Açò va donar lloc a que en 1948 es desenrollara el MARK X IFF. Amprava una freqüència d'interrogat (transmissió) de 1030 MHz. i una de recepció de 1090 MHz. Els còdics d'interrogat es varen denominar MODO 1, 2 i 3. Cada Interrogat consistia en un parell de polsos de còdic separats entre sí 3, 5 i 8 microsegons respectivament.

Una posterior modificació de el MARK X va consistir en introduir-li una característica d'identificació selectiva (SIF/Selective Identification Feature) i el sistema va quedar com MARK XI IFF/SIF.

Modo de funcionament

Dos sistema són necessaris: un interrogador (un radar secundari, per eixemple) i un transpondedor. Existixen distints modos d'interrogat. L'interrogat en la majoria d'estos modos consta de dos polsos separats per un interval de temps precís.[2]

Modo 1

És un modo militar en un còdic de dos sifres. La primera sifra pot anar de 0 a 7 i la segona de 0 a 3, per lo que existixen 32 còdics possibles. S'utilisa en control de tràfic aéreu militar, per a determinar el tipo d'aeronau i el tipo de missió. L'interrogat consta de dos polsos separats de 3 microsegons.

Modo 2

És un modo de tipo militar en còdic de quatre sifres. Totes les sifres poden tindre valors de 0 a 7, existint fins a 4096 còdics distints. Servix per a identificar cada aeronau en particular, transmetent en "número de coa". L'interrogat en modo 2 es realisa per mig de la transmissió de polsos cada 5 microsegons.

Modo 3/A

És un modo civil/militar de control de tràfic aéreu estàndart. S'usa internacionalment, en conjunt en el modo C. El seu còdic té el mateix format que el modo 2. És dir, quatre sifres en valors del 0 al 7. Este còdic és assignat per l'aeroport de partida de l'aeronau. Es reserven varis còdics per a indicar situacions concretes:

  • 1200: Aeronaus en control aéreu visual
  • 7500: Seqüestre de l'aeronau
  • 7600: Fallo de comunicacions de radi
  • 7700: Atres emergències
  • 7720-7727: Operacions de busca i rescat
  • 7777: Proves en terra

Els interrogats en este modo es fan per mig de polsos separats de 8 microsegons.

Modo C

Este modo exclusivament civil, que s'usa per a transmetre l'altura baromètrica de l'aeronau. El valor de l'altitut es transmet en peus, en una resolució determinada. Els interrogats consten de polsos separats de 21 microsegons.

Modo S o selectiu

Modo civil alvançat que permet establir enllaços de senyes selectives en cada aeronau. En este modo, les aeronaus s'identifiquen per mig d'una direcció i un número de vol. Este modo permet realisar "squitters" (respostes sense haver rebut un interrogat). Els equips que permeten enviar interrogats en modo S són utilisats en control de tràfic aéreu.

Modo 4

Modo militar sifrat. Els interrogats són més complexes que la simple transmissió de polsos equidistants. La trama transmesa consta d'una primera part de polsos de sincronisació, seguit d'un còdic sifrat.

Modo 5

És l'equivalent militar del modo S.

Atres modos no utilisats

El modo B, en desús, constava d'una interrogración de 17 microsegons. El modo D no s'ha assignat, s'ha definit un interrogat de 21 microsegons.

Vore també

Referències

  1. ↑ Jorge García de la Costera Terminologia aeronàutica
  2. ↑ «IFF Questions&Answers». Consultat el 21 de decembre de 2009.}


Referències