OH 80

OH 80

OH 80 és el nom de catàlec dels restants fòssils d'un esquelet parcial de Paranthropus boisei d'una antiguetat d'1,34 millons d'anys trobats en la gola de Olduvai (Tanzània), en el lloc conegut com Bell's Korongo, en 2010, per l'equip del paleontòlec espanyol Manuel Domínguez-Rodrigo. La descripció va ser realisada el mateix any per M. Domínguez-Rodrigo et al.

La datació de menys d'1,4 millons d'anys, dins del Calabriense, els convertixen en els restants de P. boisei més recents, abans de l'extinció de l'espècie, trobats fins al moment [2020].

Descripció i taxonomia

OH 80 és un conjunt de 13 fòssils numerats com OH 80-1 a 13, a on hi ha dents (1 al 9) part d'un húmer (10), part d'un ràdio (11), part d'un fèmur (12) i un fragment de tébea (13). Les seues característiques corresponen a un únic individu «extremadament robust» i en una atribució a P. boisei casi segura. Els patrons de fractura podrien correspondre en consum per carnívors.

Peces dentals

Les dents es mostren en posició anatòmica aproximada sobre un esquema d'una arcada dental; les dents anteriors es mostren en vista labial, les dents postcaninos en vista oclusal (A). Les vistes labials de les dents anteriors es mostren en (B).

Les nou peces, OH 80-1 a OH 80-9, contenen dents i molgues permanents, per tant d'un eixemplar adult. Les primeres sèt són peces dentals completes o parcials, pero, a lo manco, en part de la corona, mentres que les peces 8 i 9 són raïls de molar, molt robustes. Les dents anteriors són menuts i els postcaninos són grans i aplanados pel desgast, i inclouen un premolar molariforme, un conjunt de caràcters típic dels adults de l'espècie.

Els còdics corresponen a:

• OH 80-1: RI₂, incisiu inferior dret;
• OH 80-2: RP³, premolar superior dret;
• OH 80-3: parcial, LP⁴, premolar superior izquieerdo;
• OH 80-4: parcial, LM¹, molar superior esquerre;
• OH 80-5: LI¹ i LI², dos incisius superiors esquerres;
• OH 80-6: RI¹, incisiu superior dret;
• OH 80-7: RI², incisiu superior dret;
• OH 80-8: raïl de molar;
• OH 80-9: raïl de molar.

Húmer

OH 80-10 és la part distal d'una diáfisis d'húmer de 8,8 cm. Els extrems terminen en fractures quan l'os estava fresc, lo que podria correspondre en un us com a aliment de carnívors, encara que no es conserven marques de dents.

La seua morfologia s'assembla més els restants d'húmer de P. robustus surafricans que a uns atres del gènero Homo.

Ràdio

OH 80-11 és un ràdio parcial del braç dret, en una llongitut màxima de 19,4 cm, i d'una robustea extrema. La seua llongitut és molt major que qualsevol atre radi fòssil de hominini del Plioceno o del Pleistoceno inicial. El seu morflogía no s'assembla a atres muestas de ràdios del gènero Homo. No conserva marques de carnívors, pero l'extrem va poder ser arrancat per ells. Despuix de recuperar el fòssil d'una matriu de roca es va poder observar que hi havia fractures ya en l'os sec.

Fèmur

OH 80-12 és la part central, diáfisis, d'un fèmur, sense extrems, que varen ser fragentados quan l'os estava fresc. Es compon de tres trossos que varen ser recuperats separats i que s'han unit per a completar una llongitut màxima de 16,7 cm i conservant la circumferència completa. El cortex òsseu de les parets és extremadament gros.

Tíbia

OH 80-13 és un fragment de la mitat de la canya d'una tébea que conserva menys de la mitat de la circumferència original. Per la situació i caracteristícas similars al restant de fòssils de OH 80 es podria concloure que pertany al mateix individu.