Numeració etrusca
Els numerals etruscs varen ser usats pels antics etruscs. El sistema va ser adoptat dels números àtics usats pels antics grecs i va servir de precedent per als números romans.
| etrusc | decimal | símbol | antic itálico |
|---|---|---|---|
| θo | 1 | 
|
𐌠 |
| maχ | 5 | 
|
𐌡 |
| śar | 10 | 
|
𐌢 |
| muvalχ | 50 | 
|
𐌣 |
| ? | 100 |  o C
|
𐌟 |
Consens general
[editar | editar còdic]Els etruscólogos estan d'acort hui en dia en les següents valoracions dels signes numerals.[1] Seguixen existint dubtes sobre si huθ i śa sò «quatre» o «sis», a pesar de que un estudi recent afirma haver solucionat la qüestió (en el sentit de que huθ seria «sis» i śa «quatre») per mig de càlculs matemàtics:[2]
| Etrusc | Decimal | Etrusc | Decimal | Etrusc | Decimal |
|---|---|---|---|---|---|
| θo | 1 | śar | 10 | zaθrum | 20 |
| zal | 2 | *θośar | 11 | cealχ | 30 |
| ci | 3 | *zalśar | 12 | *huθa elχ | 40 |
| huθ | 4 | *ciśar | 13 | muvalχ | 50 |
| maχ | 5 | huθsar | 14 | śealχ | 60 |
| śa | 6 | *maχśar | 15 | semφa elχ | 70 |
| semφ | 7 | *śaśar | 16 | cezpalχ | 80 |
| *cezp | 8 | ciem zaθrum | 17 | *nurφa elχ | 90 |
| nurφ | 9 | eslem zaθrum | 18 | ||
| θunem zaθrum | 19 |
Un aspecte interessant de la numeració etrusca és que alguns números, com en el sistema romà, es representen com restes. Per eixemple 17 = 20-3, 18 = 20-2, 19 = 20-1.
Els restants de l'us d'estos números que han aplegat fins a nosatres són escassos. Es coneixen eixemples per a números majors, pero no sempre es pot assegurar qué número representa cada símbol. Com a resultat, els estudiosos moderns no estan d'acort encara en tots els aspectes de la numeració etrusca.
Hi ha evidències arqueològiques que indiquen fortament una correspondència de 4 en huθ i 6 en śa. Per eixemple, les fresca de la tomba dels Carontes en la necròpolis de Monterozzi, en un tossal de Tarquinia, mostra a quatre carontes, cada u acompanyat d'una inscripció: junt al quarto apareix el text χarun huθs («el quarto caronte»). En la mateixa necròpolis, en la tomba dels Anina, que conté sis sepelis, una inscripció diu: śa la seuaθi χeriχunce, que ha segut traduït com: «va construir sis tombes/sepulcros».[1] Tan recentment com a agost de 2011, G. Artioli et al., basant-se en l'anàlisis de 93 daus etruscs, han presentat proves matemàtiques «que permeten atribuir en seguritat el numeral 6 al valor gràfic de huθ, i el 4 al de śa».[2] Han obtingut atres interessants conclusions sobre la posició dels números en els daus etruscs.
En 2006, S. A. Yatsemirsky va presentar proves de que sar = śar significava ‘12’ (cf. zal ‘2’ i zaθrum ‘20’) mentres que halχ significava ‘10’. Segons la seua interpretació, la forma huθsar era amprada per a ‘setze’, no per a ‘catorze’, suponent que huθ fora quatre.[3]
S'ha debatut molt sobre el possible orige indoeuropeo dels cardinals etruscs. En paraules de Larissa Bonfante (1990), «lo que mostren estos numerals, més allà de qualsevol ombra de dubte, és la naturalea no indoeuropea del llenguage etrusc.»[4] Pel contrari, alguns estudiosos, incloent a Francisco R. Adrados, Albert Carnoy, Marcello Durant, Vladimir Georgiev, Alessando Morandi i Massimo Pittau, han propost una proximitat fonètica entre els dèu primers numerals etruscs i els corresponents numerals en atres llengües indoeuropeas.[5][6] El llingüiste i glotólogo italià Massimo Pittau ha defés que «cada u dels dèu primers numerals té coincidències fonètiques congruents en sengles llengües indoeuropeas» i «encaixa perfectament dins de les séries indoeuropeas», recolzant l'idea de que l'etrusc era d'orige indoeuropeo.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pallottino, M., "Un gruppo vaig donar nuove iscrizioni tarquiniesi i il problema dei numerali etruschi", Studi Etruschi 1964, pp. 121-122.
- ↑ 2,0 2,1 Artioli, G., Nociti, V., Angelini, I., "Gambling with Etruscan Diu: a Tale of Numbers and Letters", Archaeometry, vol. 53, n.° 5, octubre de 2011, pp. 1031–1043 (resum).
- ↑
- ↑ (1990) Etruscan (en anglés), Berkeley i Los Angeles: University of Califòrnia Press, p. 22.
- ↑ L'Antiquité Classique.21(1952)
- ↑ Erre Emme.Roma:
- capítul IV.
- ↑ Atti del Sodalizio Glottologico Milanese.XXXV-XXXVI
- 95-105.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Numeración etrusca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.