Anar al contingut

Numeració ática

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Caps block 0 Tribute-list-3-crop1-cbadj.png
Estela en tributs pagats pels aliats d'Atenes en la Lliga de Delos en dracmes (s'usa el signe "𐅂" en lloc del signe genèric d'unitat "Ι"). Algunes cantitats són "𐅄" = 50, "ΗΗΗ" = 300, "𐅅ΗΗΗ" = 800, "ΔΔΔ𐅂𐅂𐅂" = 33, "Χ" = 1000, i "Χ𐅅𐅄Δ𐅂𐅂" = 1562.
Archiu:Aegina Prison Attic Numerals.jpg
Plaça sobre el portal d'un orfenat després convertit en presó en Egina. L'inscripció antiga resa “El governats va alçar este orfenat en l'any 1828”. L'any apareix com Χ𐅅ΗΗΗΔΔΠΙΙΙ.

La numeració ática va ser usada pels antics grecs provablement des de el VII a. C. Este sistema és més antic que la numeració jónica, pero la numeració egea, d'orige minoico, va ser amprada abans pels grecs micénicos.

També eren coneguts com a números herodiánicos, ya que apareixen descrits per primera volta en un manuscrit d'Herodiano de el II.

Un atre nom que rep és el de números acrofónicos perque tots els símbols amprats (a excepció de l'1) deriven de les primeres lletres de les paraules 'cinc', dèu, cent, mil i dèu mil. Aixina, Ι = 1, Π = 5, Δ = 10, Η = 100, Χ = 1000 i Μ = 10000.

El sistema funciona de forma pareguda a la numeració romana, que deriva d'este sistema.

Numeració acrofónica en comparació al sistema romà
Ι 𐅃 Δ 𐅄 Η 𐅅 Χ 𐅆 Μ
1 5 10 5
×
10
100 5
×
100
1000 5
×
1000
10000
50 500 1000
×
5
1000
×
10
I V X L C D M V X
Eixemple:   1982   =   Χ𐅅ΗΗΗΗ . 𐅄ΔΔΔΙΙ   =   MCM . LXXXII.

Vore també

[editar | editar còdic]