Numeració ática
La numeració ática va ser usada pels antics grecs provablement des de el VII a. C. Este sistema és més antic que la numeració jónica, pero la numeració egea, d'orige minoico, va ser amprada abans pels grecs micénicos.
També eren coneguts com a números herodiánicos, ya que apareixen descrits per primera volta en un manuscrit d'Herodiano de el II.
Un atre nom que rep és el de números acrofónicos perque tots els símbols amprats (a excepció de l'1) deriven de les primeres lletres de les paraules 'cinc', dèu, cent, mil i dèu mil. Aixina, Ι = 1, Π = 5, Δ = 10, Η = 100, Χ = 1000 i Μ = 10000.
El sistema funciona de forma pareguda a la numeració romana, que deriva d'este sistema.
| Ι | 𐅃 | Δ | 𐅄 | Η | 𐅅 | Χ | 𐅆 | Μ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 5 | 10 | 5 × 10 |
100 | 5 × 100 |
1000 | 5 × 1000 |
10000 |
| 50 | 500 | 1000 × 5 |
1000 × 10 | |||||
| I | V | X | L | C | D | M | V | X |
- Eixemple: 1982 = Χ𐅅ΗΗΗΗ . 𐅄ΔΔΔΙΙ = MCM . LXXXII.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Numeración ática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.