Numància (1818)

El Lübeck (en rus Любек, Ljubek) va ser un navío de llínea rus de 74 canons nominals que va prestar servici en l'Armada Imperial Russa de 1813 i 1818 i després, renomenat com Numància, va servir en l'Armada Espanyola entre 1818 i 1821. D'acort en el sistema de classificació de la Royal Navy, el buc quedava categorizado com a navío de tercera classe, si be d'orige lo era de primera classe.

Construcció

El buc Lübeck de 74 canons, pertanyent a la classe Selafail, va ser construït en la drassana d'Arcàngel baix la direcció del constructor Andrei Mikhailovich Kurochkin i baix disseny de A. S. Katsanov. El barco, en un desplaçament de 2.700 tonellades, va ser posat en quilla el 10 de març de 1810 i botat el 19 de juliol de 1813, sent entregat a l'Armada Imperial Russa eixe mateix any. L'armament constava de 28 canons de 36 lliures, 30 canons de 24 lliures i 18 canons de 8 lliures. Va ser posat al servici de la Flota del Bàltic de l'Armada Imperial Russa.

Història

El 8 d'octubre de 1813 va salpar de San Petersburgo per a aplegar a Reval com a part de l'esquadró naval del contralmirante Otto Berend von Möller. En 1814 i 1816 va realisar travessies d'entrenament en el Mar Bàltica. En 1817 va transportar una tropa de 1 817 hòmens a Calais, França, al mando de l'esquadró del vicealmirante Robert Crown.

Venda a Espanya

Artícul principal → Tractat de Madrit (1817).

En 1817 Antonio Ugarte i Larrazábal, figura destacada de la cort del rei Fernando VII, va sugerir que el rei comprara una flota naval de l'Imperi rus en els diners, 40 000 lliures, que Gran Bretanya va prometre pagar a Espanya per l'abolició de la tracta d'esclaus. Fernando VII va escriure personalment al sar Alejandro I i pronte es va aplegar a un acort. L'objectiu final d'Espanya era reforçar l'Armada, eixida maltrecha de les guerres napoleòniques, per a transportar al Riu de la Plata un poderós eixèrcit de 30 000 hòmens, en el que posar fi definitivament als moviments independentistes en Amèrica del Sur. L'escritura de venda va ser firmada l'11 d'agost de 1817 pel Secretari d'Estat de Guerra Francisco de Eguía i l'embaixador rus davant la cort de Madrit, Dmitri Pavlovich Tatischeff, i es referia a huit bucs, 5 navío de 74 canons i 3 fragates de 40 canons, venuts en conjunt per la suma de 13 600 000 de rublos (68 000 000 de reals). Tot això quedaria rubricat segons el Tractat de Madrit, els térmens del qual es varen mantindre en secret.

Travessia de Rússia a Espanya

L'esquadró naval, baix el mando del contraalmirante Otto Berend von Möller, que va issar la seua bandera en el Trëch Svjatitelej, compost per cinc bucs i una fragata, va salpar de Reval el 26 de setembre i es va reunir en les atres dos fragates en Kronshtadt el 30 de setembre de 1817. Prop de l'illa Oldenshom, els barcos varen trobar forts vents de l'oest que varen causar greus danys al buc insígnia. Els barcos varen retornar a Reval el 10 d'octubre per a salpar de nou el dia 16, pero noves tormentes i forts vents varen obligar a Möller a refugiar-se en Gotemburgo, partint definitivament cap a Espanya el 4 de decembre. Navegar en hivern va causar més danys als barcos, fins al punt de que primer es varen detindre en Spithead i després en Portsmouth el 21 de decembre, al objeto de reabastecerse i reparar danys. Una volta que es varen completar les reparacions, els barcos es varen fer a la mar novament el 5 de febrer, pero el Trëch Svjatitelej (renombrado Velasco en 1818) va començar a inundar-se a un ritme de quatre a cinc polzades d'aigua per hora.

Servici en l'Armada Espanyola

Els barcos varen aplegar a Càdis el 21 de febrer de 1818 i varen ser entregats a l'Armada el 27 de febrer, despuix d'allistar-se en l'Atarassana de la Carraca.

El 9 de març de 1819 el brigadier don Diego Butrón i Cortés va ser nomenat comandant del Lübeck, passant a cridar-se Numància. En Càdis el Numància va ser incorporat a l'esquadra naval de Francisco Mourelle de la Rúa, en la que va issar la seua insígnia, que devia salpar cap a aigües suramericanes, pero l'irrupció d'una epidèmia de febra groga diezmó les tripulacions dels barcos, estant les tropes de terra al mando del general Comte de la Bisbal. Quan l'expedició estava llista per a partir, va esclatar la rebelió de Regue en Caps de Sant Joan, Sevilla. Mentres les tropes del coronel Antonio Quiroga marchaven per a prendre baix control a Sant Fernando i Càdis, Mourelle de la Rúa va desembarcar les seues tropes i va repelir als rebels. En març de 1820 es va dissoldre l'esquadra naval per decisió presa en el Trieni Lliberal

El 18 d'abril de 1820 el barco va ser assignat com buc insígnia de l'Esquadra del Pacífic, càrrec que, no obstant, va quedar vacant mentres el barco va estar en Càdis.

En 1820 el Numància va ser enviat a Cartagena. Corria l'any 1821 en Cartagena en reserva. El 13 de decembre de 1821 el barco va ser posat a la venda i el 12 de març de 1822 va ser venut junt en atres barcos adquirits a Rússia per al seu desguaix, lo que es va dur a efecte en 1823. En eixe any el Alejandro I, el Fernando VII, el Espanya i el Numància, tots ells unitats ex russes, varen ser venuts al comerciant don Antonio García de la Vega per la suma de 285 000 reals de vellón, preu infinitament menor al cost que va pagar Espanya a Rússia pels bucs. Lo desastrós de la transacció va provocar una torrentada de crítiques per balafiament dels diners, que es va pretendre pagar a l'Imperi Rus segons acta realisada el 27 de setembre de 1819, a l'objecte d'aclarir els capitals pendents de pagament.

Vore també

• Anex:Navío de llínea de l'Armada Espanyola

Bibliografia

• (1902) «VI Restauració (1814-1820)», Armada espanyola (1808-1833), Institut de Història i Cultura Naval.
• (2010) Russian Warships in the Age of Sail 1696-1860 (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-84832-058-1.
• (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.