Nova Iglésia de la Mare de Deu
La Nova Iglésia de la Mare de Deu o Nea Ekklesia de Theotokos o Iglésia Nea va ser una iglésia bizantina erigida pel emperador bizantí Justiniano en el Barri Judeu de la Ciutat Vella de Jerusalem. Va ser terminada en l'any 543 i destruïda per un terremot en el 746. Les investigacions de Susan Graham senyalen: "La Nea va donar articulació arquitectònica a un teologúmeno en Jerusalem, i va transmetre, en la seua arquitectura, un mensage sobre la política imperial de Justiniano, la presència imperial en Palestina, i una auto-concepció com un emperador cristià".[1]
Dos relats contemporàneus que sobreviuen descriuen la construcció de la Nea, pero l'autor té molt que dir sobre la forma i organisació del conjunt de l'iglésia. Cirilo d'Escitópolis, un monge cristià que va viure entre el 525 i 558, registra que l'iglésia va ser iniciada pel Patriarca Elías, pero est la va deixar sense terminar fins que Justiniano va assignar fondos per a la seua realisació a instàncies de Sant Sabas en 531.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueva Iglesia de la Madre de Dios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.