Nou pont terrestre euroasiàtic

Nou pont terrestre euroasiàtic

Llínea de ferrocarril Lanzhou-Xinjiang, un tram del Nou Pont de Terra de Eurasia (també cridat Nou Pont Continental de Eurasia), que unix China a Europa, creuant a través de Kazakhstan, Rússia i Bielorússia.

Terminal de la Ferrovía Lanxin en la Porta de Zungaria, en l'extrem occidental de China, a on el sistema ferroviari chinenc es conecta en la ret de Kazakhstan, en la ciutat fronteriça kazakh de Dostyk. Des de Kazakhstan, les conexions ferroviàries s'estenen cap a Rússia.

El Nou pont terrestre euroasiàtic és també cridat el Segon o Nou Pont Continental de Eurasia. És la branca meridional de les conexions ferroviàries del Pont terrestre euroasiàtic (també conegut com a Nova Ruta de la Seda) que s'estenen a través de la República Popular China, travessant Kazakhstan, Rússia i Bielorússia. El Pont de Terra de Eurasia és l'enllaç ferroviari terrestre entre Àsia Oriental i Europa.

Rutes

Per una diferència en l'ample de via estàndar utilisat en China i l'ample de via rus utilisat en els països de l'antiga Unió Soviètica, els contenidors deuen ser físicament traslladats entre els vagons de ferrocarril chinencs i els kazakhs, en la ciutat de Dostyk (en la frontera chinenc-kazakh) i una atra volta en la frontera entre Bielorússia i Polònia, a on l'ample de via estàndar, que és l'utilisat en Europa occidental, comença de nou. Açò es fa en camions-grua. Els mijos de comunicació chinencs a sovint afirmen que el Nou Pont de Terra de Eurasia s'estén des de Lianyungang (en la província de Jiangsu, en la costa del Mar de China Oriental) a Róterdam, en Països Baixos, cobrint una distància d'11.870 quilómetros. Els informes dels mijos de comunicació chinencs no sempre especifiquen la ruta exacta utilisada per a conectar les dos ciutats, pero sembla que generalment es referixen a la ruta que passa per Kazakhstan.

En algun moment, tot el transport ferroviari de mercaderies des de China, a través del Pont de Terra de Eurasia, deu passar al nort del Mar Caspio, a través de Rússia. Una alternativa que es va propondre, passaria a través de Turquia i Bulgària, pero qualsevol ruta al sur de la Mar Caspio deuria necessàriament passar a través d'Iran.

Noli

En 2013, els trens de càrrega exprés ya estaven sent utilisats per fabricants com Hewlett-Packard per a enviar productes des de les fàbriques de l'interior de China, a través de les rets ferroviàries de Kazakhstan, Rússia, Bielorússia i Polònia cap a Europa. l'Unió Aduanero Euroasiàtica reduïx la necessitat d'inspeccions, els retarts i els furts de paquets. L'enviament des d'una fàbrica ubicada en una ciutat en el centre o l'oest de China, tals com Chongqing o Chengdu, als centres de distribució en Europa es realisa en unes 3 semanes. Açò és inferior a les 5 semanes requerides pel transport naval, no obstant és 25% més car. El transport aéreu de mercaderies, incloent el processament, es realisa en al voltant d'una semana, pero els costs són sèt voltes superiors als del ferrocarril i, ademés, afig 30 voltes més carbono a l'atmòsfera. Els contenidors són sagellats i fortament custodiats. Guàrdies armats acompanyen als trens. En Kazakhstan, es proyecta un aument del tràfic de mercaderies en varis órdens de magnitut, fins a 2020, des de mills a millons de contenidors de càrrega transportats anualment.