Notafilia
La notafilia és la part de la numismàtica que es dedica a l'estudi, investigació, coleccionisme i difusió dels billets, estampillas, i paper moneda en general.
Prové del llatí nota (billet) i el grec talls (amic, aficionat).
Alguns tipos de billets bancaris
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Billet bancari confirmat: Es denomina aixina al billet bancari el valor del qual ha segut confirmat per una entitat de dret públic.
- Certificat de canvi de divisa: Billet bancari convertible en divisas.
- Certificat provisional de moneda divisionaria: Quan hi ha escassea de moneda fraccionaria, atres entitats diferents del Banc Central o Nacional poden emetre billets bancaris per a resoldre eixe problema. En general eixes entitats solen ser els ministeris de Facenda o les cambres de comerç.
- Abonaments i Vals: es pagaven al portador. El seu coleccionisme ha disminuït en els últims anys.
Identificació, classificació i catalogació
[editar | editar còdic]
Els billets se solen classificar en una escala descriptiva de graus. Esta calificació varia una miqueta a nivell internacional, i conforme passa el temps més graus s'han afegit. Els graus especificats per la Societat Internacional de Paper Moneda són les següents :
- Sense circular (UNC) - Billet de banc lluent i sense danys de manipulació, com dobleces, plecs o arrugues, ni posseïx corts, taques de tinta o cantons redonejats.
- Casi sense circular (AU) - Billet de banc que seguix sent lluent, pero té danys per manipulació lleus, és dir, un llauger plec central (no un doblez, que és una ruptura de les fibres del paper), sense cantons redonejats.
- Extremadament fi (XF o EF) - Billet de banc en un plec o fins a tres plecs llaugers. El paper seguix sent lluent i atractiu, es permet un desgast molt lleu en els cantons.
- Molt fi (VF) - Billet encara atractiu, pero en possible brutea o taques lleus, pot tindre varis plecs horisontals i/o verticals. El paper permaneix relativament nou. No hi ha rasgaduras, pero es permet un llauger desgast en les vores i els cantons. Nota: un billet que ha segut llavat en aigua i tractat en químics, pot estar aparentment en estat AU o UNC, pero està en realitat en VF.
- Fi (F) - El paper està llaugerament reblandecido, en considerable desgast pels plecs produïts per l'us. Presenta chicotetes rasgaduras, que no afecten al disseny. Apariència clara pero no lluenta. En orificis de grapa pero sense buits deguts als dobleces.
- Molt bo (VG) - Molt desgast. El paper està fláccido. Les rasgaduras poden estendre's pel disseny. Possibles taques. Possible decoloraació. Es permeten forats en el centre causats per dobleces. El billet encara es veu presentable.
- Bo (G) - Molt desgastat, com VG, pero encara més. Garabatos o escritures en el billet. Poden faltar péntols del billet.
- Acceptable (Fair) - Péntols arrancats/faltantes més grans, en comparació a G. Poc billet intacte.
- Pobre (Poor) - Dany sever pel desgast, taques, falta de péntols, garabatos i/o forats. Pot estar pegat en cinta adhesiva, li falten péntols. La pijor condició possible.
Ademés d'estos graus, per a indicar un grau intermig, és comú usar AU-UNC, que seria un billet que està entre AU i UNC (per eixemple, un billet en un doblez de conteo notable).
Alguns venedors i subastadores agreguen tres graus més al grau UNC:
- Gema No Circulada o Gema Nova No Circulada - Un billet perfecte, no només en la seua condició original, sino també en grans màrgens igualment equilibrats, de color excepcional. Per lo tant, un billet d'este tipo no solament està com es va imprimir originalment, sino que també va ser ben imprés en primer lloc.
- Elecció No Circulada/Elecció Nova No Circulada - Solament una miqueta menys que perfecte, en chicotetes taques rojoses (foxing) o taques dèbils de conteo, o un els màrgens una miqueta descentrados.
- Sense Circular/Nou sense circular - No està doblat ni arrugat, pero sofrix de: lleu decoloraació, coloració groguenca, taques, màrgens molt descentrados, dobleces en els cantons solament en l'àrea en blanc (no en el disseny).
La majoria dels coleccionistes sempre preferirà un billet no circulat. Un billet en condició UNC té generalment un valor de fins a dèu voltes més en comparació a VG (Molt bo). Un billet UNC pot valdre tres voltes més que un VF. Els billets rara volta es troben en condició de no circulats, per lo que el seu preu sol ser molt alt. La diferència entre Gema i No Circulat també pot ser substancial. Com a resultat, els compradors estan en risc de sofrir una inflació de la graduació, per la que un venedor falla al no percatarse d'un doblez en un billet AU i ho fa passar com UNC, un detall que, sense dubte, li farà justificar el cobro d'un preu més alt.
Els billets de banc per baix de VF són generalment considerats indesijables en una colecció i, generalment, solament es compren en tant no hi haja espècimen disponibles en una millor calitat, per la seua escassea o, simplement, pel presupost del coleccioniste. No obstant, els billets comuns en tan males condicions no poden vendre's per damunt de la seua valor nominal (suponent que encara siguen de curs llegal).
Vàries empreses de classificació per tercers (TPG) oferixen servicis d'autenticació, classificació i catalogació de les varietats comunes del paper moneda. Estes TPG solen utilisar una escala de calificació de setanta punts per a descriure al billet. Podent realisar anotacions adicionals sobre la calitat excepcional del paper o atres varietats.
Despuix de l'examen, les empreses TPG generalment encapsulan el billet en lo que comunament es coneix com "càpsula" o "llosa". De manera similar als problemes que varen rodejar a la transició que va ocórrer fa molts anys, dins del camp del coleccionisme de monedes, existix controvèrsia sobre la necessitat o el valor dels billets TPG. Sense tindre la capacitat d'examinar de prop ni sentir el billet degut a que està sagellat dins de la càpsula, molts coleccionistes no se senten cómodos acceptant l'opinió d'uns atres sobre la calificació i poden optar per no comprar el billet o per traure-ho de la càpsula per a examinar-ho. Ademés, s'han descobert molts errors en la calificació per part de servicis de calificació per tercers. No obstant, per als coleccionistes menys adeptes a la classificació, la compra d'un billet en una càpsula pot proporcionar certa comoditat adicional per al propietari en justificar la compra i el cost. També servix per a ajudar a protegir al coleccioniste contra activitats poc ètiques dissenyades per a aumentar el valor del billet pressionant els dobleces, llavant, reparant rasgaduras o atres alteracions que normalment es consideren inacceptables, lo que reduïx el valor de l'artícul.
Els billets que han segut llavats en aigua i químics per a millorar la seua apariència disminuïxen molt el seu valor.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Шишанов В. А. = Shishanov Valery Русские ассигнации образца 1802—1803 гг. = The Russian assignats of 1802—1803. Витебск = Vitebsk, 2002. [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Notafilia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.