Nomo de la Llebre
El nomo de la Llebre, també cridat nomo hermopolitano (en egipcíac: Wn) va ser un dels 42 nomos, nomoi, divisions administratives del Antic Egipte. Més precisament, va anar el 15º nomo del Alt Egipte.[2]
La ciutat principal del nomo era Jemenu (més vesprada Hermópolis Magna i la moderna el-Ashmunein) en l'Egipte Mig. La principal deïtat local era Thot, encara que les inscripcions en la Capella Blanca de Senusret I vinculen este nomo en el cult de Bes i Unut.[3]
Història
El nomo de la Llebre ya era conegut durant l'IV dinastia del Regne Antic, com ho mostra l'estàtua de la tríade del faraó Menkaura, Hathor i una representació antropomórfica deificada del nomo.[1] Se sap que durant la VI dinastia les seues nomarcas varen ser enterrats en la necròpolis d'El-Sheikh Sa'aneu.[4]
El nomo va mantindre la seua importància durant el Primer Periodo Intermig i el posterior Regne Mig. Els seus governadors també eren responsables de l'extracció d'alabastre en Hatnub en el Desert Oriental, posseïen funcions exclusives com "director del doble tro" i "gran dels cinc", i també eren sums sacerdots de Thot.[2] Des del Primer Periodo Intermig varen traslladar llaugerament cap al nort la seua necròpolis oficial, a Deir el-Bersha, a on els seus notables, encara que mal conservades tombes, varen ser excavades en la roca, en la part alta de les ales dels tossals de pedra calcàrea i solen estar ricament decorades.
Durant el Regne Mig, el nomo va ser governat per una dinastia prou ramificada de nomarques generalment anomenada Ahanajt, Dyehutynajt o Neheri. L'últim dels coneguts, Dyehutyhotep, també era el propietari de la tomba més elaborada i conservada de la necròpolis de Deir el-Bersha. Va governar fins a principis del regnat de Senusret III, del que es coneix que va posar en marcha séries mides per a minimisar el poder que tenien els nomarcas.[2][5]
Durant el Segon Periodo Intermig, el nomo de la Llebre va assimilar al veí nomo del Oryx (nomo 16º de l'Alt Egipte).[6]
Nomarcas del nomo de la Llebre
Regne Antic
Nomarcas coneguts, que daten del Regne Antic, enterrats en El-Sheikh Sa'aneu.[7] Serefka (5th Dynasty) Werirni (5th Dynasty, són of Serefka) Teti-ankh/Iymhotep (6th Dynasty, perhaps Pepy I) Meru/Bebi (6th Dynasty, perhaps Pepy I) Wiu/Iyu (6th Dynasty, perhaps Pepy I; són of Meru/Bebi) Meru 6th Dynasty, perhaps Pepy II, són of Wiu/Iyu)
- Serefka (V dinastia)
- Uerirni (V dinastia, fill de Serefka)
- Teti-anj/Iymhotep (VI dinastia, potser baix Pepy I)
- Meru/Bebi (VI dinastia, potser Pepy I)
- Uiu/Iyu (VI dinastia, potser Pepy I; fill de Meru/Bebi)
- Meru (VI dinastia, potser Pepy II, fill de Uiu/Iyu)
Regne Mig
Genealogia dels nomarcas durant finals de la XI i la XII dinastia (el llímit entre les dos dinasties passa aproximadament a lo llarc de la tercera generació). Els nomarcas estan <o>subrallats</o>.[8] Varen ser enterrats en Deir el-Bersha.
Plantilla:Chart/start Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart Plantilla:Chart/end
Referències
- ↑ 1,0 1,1 "King Menkaura, the goddess Hathor, and the deified Hare nome". Museum of Fine Arts, Boston.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Wolfram Grajetzki, The Middle Kingdom of ancient Egypt: history, archaeology and society. Londres, Duckworth Egyptology, 2006, p. 109-111
- ↑ Upper Egypt nome 15, Digital Egypt for Universities.
- ↑ Nicolas Grimal, A History of Ancient Egypt, Nova York, Barnes & Noble Books, 1997, ISBN 0-7607-0649-2, p. 134.
- ↑ Nicolas Grimal, op. cit., p. 157.
- ↑ Wolfgang Helck, Die altägyptischen Gaue, Wiesbaden, 1974, ISBN 3920153278, p. 111.
- ↑ Émile Martinet: Li nomarque sous l'Ancien Empire, París 2011, ISBN 9782840507369, pp. 41-42, 63-65, 98.
- ↑ Harco Willems, Chests of Life, Ex Oriente Lux, Leiden, 1988, ISBN 90-72690-01-X, p. 71.
Bibliografia
- Browarski, Edward (2010). «The Hare and Oryx Nomes in the First Intermediate Period and Early Middle Kingdom», Egyptian Culture and Society: Studies in Honour of Naguib Kanawati, Conseil Suprême dones Antiquités de l'Égypte. ISBN 978-977-479-845-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nomo de la Liebre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.