Nom papal
.jpg)
El nom papal és el que adopta un papa despuix de ser elegit i en el que serà conegut durant el seu pontificat. Tant el líder de l'Iglésia catòlica com el de l'Iglésia ortodoxa copta (el papa copto) elegixen noms papals. Actualment el papa de l'Iglésia catòlica és León XIV i el papa copto és Teodoro II.
Mentres que els papes dels primers sigles mantenien els seus noms despuix d'accedir al càrrec, més vesprada varen escomençar a utilisar un nou nom en ser elegits. Esta pràctica va començar a realisar-se en el VI i es va convertir en habitual en el X. Des de 1555, tots els papes han adoptat un nom papal en ser elegits.
Títuls
Papa de l'Iglésia Catòlica
- Artícul principal → Papa.
El títul oficial del papa de l'Iglésia Catòlica és la seua santitat. Un atre títul utilisat normalment és sant pare.
El títul complet, rarament utilisat, és:
- "La seua Santitat, Bisbe de Roma, Vicari de Crist, Successor del Príncip dels Apòstols, Sum Pontífex de l'Iglésia Universal, Patriarca d'Occident, Primat d'Itàlia, Arquebisbe Metropolità de la província Romana, Sobirà del Estat de la Ciutat del Vaticà, Siervo dels siervo de Deu".
Papa copto
- Artícul principal → Papa de l'Iglésia copta ortodox d'Aleixandria.
El títul oficial del Papa de l'Iglésia Ortodoxa Copta és:
Papa d'Aleixandria i Patriarca de tota Àfrica en la Santa Sèu de Sant Marcos Apòstol. Successor de Sant Marcos l'Evangeliste, Sant Apòstol i Màrtir, en el Sant Tro Apostólico de la Gran Ciutat d'Aleixandria.
Està considerat com:
- Pare de Pares.
- Pastor de Pastors.
- Jerarca dels Jerarcas.
Atres títuls atribuïts al Jerarca del Tro Alejandrino són:
- Pilar i Defensor de la Santa, Catòlica i Apostólica Iglésia i de la Fe Ortodoxa.
- Decà de la Gran Escola Catequética de Teologia d'Aleixandria.
- Juge Ecuménico de la Santa Iglésia Apostólica i Catòlica.
- El Tretzé dels Sants Apòstols.
Història
Durant els primers sigles d'història de l'Iglésia, els bisbes de Roma continuaven usant el seu nom de pila despuix de la seua elecció. La costum d'utilisar un nou nom va començar en 533, quan Mercurio va considerar inapropiat per a un papa cridar-se igual que el deu pagà romà Mercurio, i va adoptar el nom de Juan II en honor a un predecessor, Juan I, que era venerat com màrtir. En el X, els clercs procedents de l'atre costat dels Alps, especialment de França i l'actual Alemània, varen canviar els seus noms natius per uns atres més tradicionals.[1][2]
L'últim papa en utilisar el seu propi nom va ser Marcelo II en 1555, una decisió que ya llavors era alguna cosa excepcional.[2] Els noms són elegits lliurement pels papes, i no es basen en cap sistema. S'han utilisat noms de predecessors immediats o distants, mentors, sants, o inclús familiars, com en el cas de Juan XXIII, que va triar este nom en honor al seu pare i a Juan el Batiste, el sant patró del seu poble natal.
En 1978, la moradura Albino Luciani va ser el primer papa de l'història en triar un nom compost, Juan Pablo I, en honor als seus dos predecessors: Juan XXIII, que li va nomenar bisbe; i Pablo VI, que li va nomenar patriarca de Venècia i moradura. Juan Pablo I també va ser el primer papa en més de mil anys (des de Landón en 913) en triar un nom inèdit. Despuix de la mort de Juan Pablo I a penes un més despuix de la seua elecció, la moradura Karol Wojtyła va ser elegit papa i, desijant continuar la llínea establida pel seu predecessor, va triar el nom de Juan Pablo II en el seu honor. En 2013 es va afegir un nou nom: en ser elegit, la moradura Jorge Mario Bergoglio va triar el nom de Francisco per a emfatisar l'esperit d'humiltat de sant Francisco d'Assís.[3][2]
Simbolisme
A sovint, l'elecció del nom és vista com una indicació de quí va a emular el nou papa, quin polítiques va a seguir, o inclús la duració del seu pontificat. Est va ser el cas de Benedicto XVI, qui va triar el seu nom per a emular a Benedicto XV, ademés de per a senyalar que el pontificat de Benedicto XV, de sèt anys i mig, va anar relativament curt. El propi pontificat de Benedicto XVI, que va finalisar en el seu renúncia el 28 de febrer de 2013, també va durar menys d'huit anys.
El primer papa va ser sant Pedro, i cap papa ha triat el nom de Pedro II, encara que no existix cap prohibició de fer-ho. Des dels anys 70, alguns antipapas sí han pres el nom de Pedro II.
Provablement pel controvertit antipapa del XV conegut com Juan XXIII, este nom es va evitar durant més de 500 anys fins a l'elecció d'Angelo Roncalli en 1958. Despuix de la seua elecció, no se sabia en certea si el seu nom seria Juan XXIII o Juan XXIV, fins que ell va afirmar que el seu nom era Juan XXIII. El número usat per un antipapa no sol incloure's en les llistes.
Fòrmula actual
Una volta s'ha elegit un nou papa i ell ha acceptat la seua elecció, se li pregunta en quina nomene vol ser cridat, i ell tria el nom en el que serà conegut a partir de llavors. A continuació, el moradura protodiácono (el moradura diácono de major antiguetat) apareix en el balcó central de la Basílica de Sant Pedro i anuncia al nou papa per mig de la següent fòrmula:
Normalment és el decà del Colege Cardenalicio qui pregunta al nou papa quin serà el seu nom. En el cónclau de 2005, el decà, Joseph Ratzinger, va ser elegit papa (com Benedicto XVI), per lo que la pregunta la va realisar el vicedecà, la moradura Angelo Sodano.
Referències
- ↑ (1902) Tipografia Galileiana (ed.). Regio Deputazione digues Storia Pàtria, Archivio Storico Italià, pp. 43-44.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «¿Per qué els papes canvien de nom?».
- ↑ TROBADA EN ELS REPRESENTANTS DELS MIJOS DE COMUNICACIÓ - DISCURS DEL SANT PARE FRANCISCO - Vatican. va - Aula Pablo VI, Dissabte, 16 de març de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nombre papal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.