Anar al contingut

Nolana rostrata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nolana rostrata (Nolana rostrata)

Nolana rostrata és una de les 49 espècies pertanyents al gènero Nolana presents en Chile, el qual correspon a la família de les solanàcees (Solanaceae).[1] Esta espècie en particular és una espècie endèmica que es troba distribuïda exclusivament en la zona nort de Chile, específicament en la Regió d'Atacama i la Regió de Coquimbo.[2]

Descripció

La Nolana rostrata es troba descrita com un subarbust perenne, es presenta erecto i de forma rastrera, molt ramificat i les branques de la qual són molt primes, resinoso i viscós, la base de les seues brots són grossos i llenyosos, les branques posseïxen molts fulls unilaterals. La seua altura varia entre els 80 i 100 cm.

Es caracterisa per tindre flors grans pediceladas, el càliç posseïx de 5 pétals units en forma de campana o embut o gamopétalas, posseïx lòbuls lineares curts a linear llanceolats de forma desigual, presentant un marge revoluto, la seua corola pot presentar distints colors des del blanc fins al blau, presentant-se flors principalment celests en nervaduras poc marcades, esta característica la diferència de la Nolana filifolia. Els botons florals terminen en punta. La part interior de la flor o gola és de color blanc en el centre blanc i rarament de groc pàlit, principal diferència en la Nolana coelestis. Posseïx 5 estams desiguals en tamany de color blanc i anteras grogues. Posseïx 5 a 6 ovaris que poden albergar una llavor cada u.

El seu frut és un esquizocarpio que es presenta en 5 a 6 núculas aovadas en soldadura parcial o no dividit, i en cas d'estar-ho, les llavors chicotetes de color negre i de forma irregular.

A diferència d'atres espècies de Nolana, segons la morfologia foliar d'esta espècie, els fulls són lineares subcilíndricas de 10 a 20 mm de llongitut, les seues fulles són molt resinosas i viscoses, principal diferència de tamany dels fulls en la Nolana filifolia que creix en sectors costers i en la forma i densitat dels fulls de la Nolana coelestis.

Creix en terrenys plans i en ales de cerros, tant en sectors costers com en valls interiors i expost a alta radiació solar. Creix des dels 100 fins als 800 metros sobre el nivell de la mar, comuna confondre-la en la Nolana coelestis que posseïx més densitat de fulls.

En la regió de Coquimbo florix en forma anual normalment en el més de setembre i octubre, mentres que en la regió d'Atacama la seua floració és més esporàdica i principalment depenent de pluges que no superen els 100 mm a l'any. És una espècie resistent al estrés hídric, pero no és resistent a les gelades. Habita en un clima de rusticidad USDA equivalent a zones 10 i 11.

Noms vernàculs

Esta espècie és coneguda comunament com a 'sospir blau' simplement 'sospir'.

Importància

Constituïx una de les flors emblemàtiques que apareixen durant la floració del fenomen denominat Desert florido[3]

És considerada un a planta en un alt potencial ornamental.

Amenaces

Una de les principals amenaces d'esta espècie la constituïxen factors antrópicos com l'urbanisació i ocupació de la vora costera, l'activitat minera i últimament pels més de 20.000 turistes que apleguen a visitar l'àrea del desert florido durant els mesos de floració[4] i pel pas de vehículs durant competències deportives.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Cinc noves espècies de Nolana (Solanaceae-Nolaneae) de Chile
  2. ↑ Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed) (2017). «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2017 Annual Checklist.». Species 2000: Reading, UK.. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  3. ↑ «Desert Florido: en la Vall del Huasco» (en espanyol). http://elnoticierodelhuasco.cl (1 de setembre de 2010). Consultat el 15 de juliol de 2017.
  4. ↑ «Turistes ya poden gojar del Desert Florido en Atacama» (en espanyol). https://és.wikipedia.org/ (27 de juliol de 2010). Archivat des de l'original, el 2 d'agost de 2017. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  5. ↑ «El pas del Dakar va deixar una chafada ambiental en el desert florido» (en espanyol). www.emol.cl (25 de giner de 2009). Consultat el 15 de juliol de 2017.

Enllaços externs