Anar al contingut

Nolana coelestis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nolana coelestis (Nolana coelestis)


Nolana coelestis és una de les 49 espècies pertanyents al gènero Nolana presents en Chile, el qual correspon a la família de les solanáceas (Solanaceae).[1] Esta espècie en particular és una espècie endèmica que es troba distribuïda en el nort de Chile, solament en la partix sur de la Regió de Atacama i el sector nort de la Regió de Coquimbo.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

La Nolana coelestis es troba descrita com una planta perenne, erecta en característiques de subarbust. No supera els 50 cm d'altura.

Es caracterisa per tindre flors grans, pediceladas i terminals en les branques, posseïx 5 pétals units en forma de campana o embut o gamopétalas en un cáliz d'1,3 a 1,5 cm de llarc, piloso, en 5 lòbuls lòbuls triangular-subulados, la seua corola pot tindre de 3 a 3,5 cm de llarc i pot presentar distints colors des del blanc fins al blau obscur, passant per flors de color celest o sirimomo. La part interior de la flor o gola és de color blanc i en ocasions presenta el centre groc o groc verdoso. Posseïx 5 estams desiguals en tamany, de filaments pubescente-glutinosos i el color dels quals pot variar entre el blanc el blau segons el color de la corola, posseïx anteres de color blau. Posseïx un ovari súpero aplanado en estil i estigma truncat.

El seu frut és un esquizocarpio de tres núculas blau negruzcas de 5 a 8 mm que contenen vàries llavors menudes de color negre i de forma irregular.

Esta Nolana és un subarbust, posseïx fulls curts que van d'1 a 2,5 cm de llarc i 1 mm d'ample, molt tupidas de color vert intens lluent, segons la morfologia foliar es tracta de fulls lineares en el marge revoluto i glandulosas.

Creix principalment en terrats llitorals i en algunes ales de valls interiors. Creix des dels 100 i els 800 metros sobre el nivell de la mar en sectors costers i valls de l'interior. Requerix altes condicions de llum ya que creix en llocs exposts a ple sol en ales d'exposició nort.

En les regions de Atacama i Coquimbo florix en forma esporàdica i principalment depenent de pluges que no superen els 100 mm a l'any. És una espècie resistent al estrés hídric, pero no és resistent a les gelades. Habita en un clima de rusticidad USDA equivalent a zones 10 i 11.

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Esta espècie és coneguda comunament com a 'Sospir blau' o simplement 'Sospir'.

Importància

[editar | editar còdic]

Esta és espècie constituïx una de les flors emblemàtiques que apareixen durant la floració del fenomen denominat Desert florido[3]

És considerada una planta en un alt valor ornamental i ha segut cultivada en jardins botànics fòra de Chile.

Amenaces

[editar | editar còdic]

Una de les principals amenaces d'esta espècie la constituïxen factors antrópicos com l'urbanisació i ocupació de la vora costera, l'activitat minera i últimament pels més de 20.000 turistes que apleguen a visitar l'àrea del desert florido durant els mesos de floració[4] i pel pas de vehículs durant competències deportives.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cinc noves espècies de Nolana (Solanaceae-Nolaneae) de Chile
  2. Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed). «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2017 Annual Checklist.». Species 2000: Reading, UK.. Consultat el 14 de juliol de 2017.
  3. «Desert Florido: en la Vall del Huasco» (en espanyol). http://elnoticierodelhuasco.cl. Consultat el 14 de juliol de 2017.
  4. «Turistes ya poden gojar del Desert Florido en Atacama» (en espanyol). https://és.wikipedia.org/. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2017. Consultat el 14 de juliol de 2017.
  5. «El pas del Dakar va deixar una chafada ambiental en el desert florido» (en espanyol). www.emol.cl. Consultat el 14 de juliol de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons