Nocera Umbra

Nocera Umbra és una comuna italiana situada en la Província de Perugia, en la regió de Úmbria, en el centre de la península italiana. La ciutat es troba 15 quilómetros a l'est de Foligno. Des del 29 de maig de 2007 el seu alcalde és Donatello Tinti. En la ciutat es troba la Catedral de Nocera en pintures murals obra de Niccolò Alunno.

Història

Nocera Umbra va ser fundada en el VII per habitants de Camerinum, una població umbra que varen deixar el seu lloc d'orige durant un periodo "vore sacrum" o primavera sagrada. El nom de Nocera en l'idioma osco-umbro era Noukria, que significa "nou".

La població romana no estava situada en el tossal que es troba la ciutat, sino en la vall, prop de la riera de Topino.

Nuceria Camellana, nom latino de la població va passar a mans de Roma entre finals del IV i principis de l'III a. C., rebent l'estatus de municipium. Pronte va adquirir importància estratègica degut a que estava situada en la branca de la Vía Flaminia que unia Roma en el Adriático i que anava de Forum Flamini (San Giovanni Profiamma, prop de Foligno) a Fanum, en la Regio V Picenum. Encara es conserven alguns restants de camins de l'época romana. Des de Nuceria els romans varen construir un atre camí - la Septempedana - que conduïa als llocs militars de Prolaqueum i Septempeda, en l'alvertent adriática dels Apeninos.

Segons Plinio el Viejo, Nuceria estava habitada per dos gens, els Nucerini Favonienses (fidels a la deesa Favonia) i els Camellani (originaris de Camerinum o tal volta fabricants de camellae, menuts recipients de fusta). Estrabón va escriure que la població era famosa per la producció de recipients de fusta, tal volta barriles. La població va alcançar el seu màxim apogeu durant els dos primers sigles de l'era cristiana.

En l'any 217 a. C., durant la segunda guerra púnica, s'afirma que Aníbal, en el seu camí a la mar Adriático, va acampar en el seu eixèrcit despuix de la batalla del Lago Trasimeno prop de la població, en un lloc cridat encara hui en dia Affrica. Prop de Nuceria, en les vores de l'ara desecado llac Plestinus, el comandant de la cavalleria romana, C. Centenius, va combatre en 4.000 cavallers contra les tropes cartaginesas manades per Maharbal.

Durant el V es va crear la diócesis de Nocera, el mateix sigle en que la població romana va ser destruïda, possiblement pels visigodos. Els supervivents varen reconstruir la ciutat en la part alta del tossal, a on es troba la ciutat actual. Els lombardos varen ocupar la ciutat i varen deixar una arimannia i un gastaldo, per a finalment convertir-se en un condado en durant la dominació franca en el IX. La població amurallada -coneguda en els documents contemporàneus com arx fortissima protegia la frontera nort del ducado de Spoleto contra els bizantinos situats en Gualdo Tadino. L'importància de Nocera durant el periodo lombardo s'accentua per la necrópolis excavada en 1897, i els objectes obtinguts de la qual -armes, joyes, utensilis i ceràmiques- formen el principal patrimoni de el Museu dell'alt Medioevo de Roma.

Durant la Edad Media Nocera va adquirir el seu caràcter de ciutat amurallada. En 1202 la ciutat va caure en poder de Perugia, sent destruïda en 1248 per l'emperador Federico II Hohenstaufen. Poc despuix la ciutat va passar a ser un domini dels Trinci de Foligno. En 1421 el castellà de Nocera, Pietro di Rasiglia, sospitant una relació adúltera entre la seua esposa i Nicolás I Trinci, va invitar a la família Trinci al complet a una cacera i els va assessinar a tots llevat al jove Corrado IV Trici, qui va venjar la mort dels seus parents atacant la ciutat i matant al castellà.

En 1439, el cardenal Giovanni Vitelleschi va conquistar el señorío dels Trinci i Nocera va ser anexionado als Estados Pontificios. La ciutat, llevat en el periodo de dominació napoleónica, va permanéixer en poder del papat fins a 1860, quan com a part de Úmbria va ser anexionado pel Reino de Italia.

La ciutat i els llogarets adjacents han sofrit les conseqüències de varis terremots. Els més importants varen tindre lloc el 30 d'abril de 1279, el 17 d'abril de 1747 i el 26 de setembre de 1997.

Demografia

Evolució demogràfica des de 1861

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	5811	6151	6967	7848	9226	9588	9961	8866	8853	7629	6344	6160	6124	5896

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Fracciones

Acciano, Africa, Aggi, Bagnara, Bagni, Boschetto, Boschetto Basso, Capannacce, Casa Paoletti, Casaluna, Case, Case Basse, Castiglioni, Castrucciano, Cellerano, Colle, Colle Croce, Colpertana, Colsaino, Gaifana, Isola, La Costa, Lanciano, Largnano, Li Moline, Maccantone, Mascionchie, Molina, Molinaccio, Montecchio, Mosciano, Mugnano, Nocera Scalo, Nocera Umbra Stazione, Pettinara, Posa't Parrano, Schiagni, Sorifa, Vila vaig donar Postignano i Ville Santa Lucia.

Referències

• Sigismondi, Gino (1979). Nuceria in Umbria. Ediclio, Foligno.
• Boschi, Enzo, i uns atres (1988). I terremoti dell’Appennino umbro-marchigiano area sud orientale dal 99 a. C. al 1984. ING-SGA, Bolonya.
•  

Enllaços externs

• Nocera Umbra en ItalianVisits.com
• Archivat el 4 de febrer de 2006 archivat en Wayback Machine. (en anglés)