NoSQL

En informàtica, NoSQL (a voltes cridat "no solament SQL") és una àmplia classe de sistemes de gestió de bases de senyes que diferixen del model clàssic de SGBDR (Sistema de Gestió de Bases de Senyes Relacionals) en aspectes importants, sent el més destacat que no usen SQL com llenguage principal de consultes. Les senyes almagasenades no requerixen estructures fixes com taules, normalment no soporten operacions JOIN, ni garantisen completament ACID (atomicidad, consistència, aïllament i durabilitat) i habitualment escalen ben horisontalment. Els sistemes NoSQL es denominen a voltes "no solament SQL" per a subrallar el fet de que també poden soportar llenguages de consulta de tipo SQL.

Per lo general, els investigadors acadèmics es referixen a este tipo de bases de senyes com a almagasenament estructurat, terme que comprén també les bases de senyes relacionals clàssiques. A sovint, les bases de senyes NoSQL es classifiquen segons la seua forma d'almagasenar les senyes, i comprenen categories com a clau-valor, les implementacions de BigTable, bases de senyes documentals, i bases de senyes orientades a grafos.

Els sistemes de bases de senyes NoSQL varen créixer en les principals rets socials, com Google, Amazon, Twitter i Facebook. Estes tenien que enfrontar-se a desafius en el tractament de senyes que les tradicionals SGBDR no solucionaven. En el creiximent de la web en temps real existia una necessitat de proporcionar informació processada a partir de grans volums de senyes que tenien unes estructures horisontals més o menys similars. Estes companyies es varen donar conte de que el rendiment i les seues propietats de temps real eren més importants que la coherència, en la que les bases de senyes relacionals tradicionals dedicaven una gran cantitat de temps de procés^{cita requerida}.

En eixe sentit, a sovint, les bases de senyes NoSQL estan altament optimisades per a les operacions recuperar i agregar, i normalment no oferixen molt més que la funcionalitat d'almagasenar els registres (p. ej. almagasenament clau-valor). La pèrdua de flexibilitat en temps d'eixecució, comparat en els sistemes SQL clàssics, es veu compensada per guanys significatius en escalabilidad i rendiment quan es tracta en certs models de senyes.^{cita requerida}

Història del terme

Carlo Strozzi va usar el terme NoSQL en 1998 per a referir-se a la seua base de senyes. Era una base de senyes open-source, llaugera, que no oferia un interfaç SQL, pero sí seguia el model relacional (Strozzi sugerix que, ya que l'actual moviment NoSQL "S'ix completament del model relacional, deuria, per tant, haver-se cridat 'NoREL', o alguna cosa aixina.").

Eric Evans, un empleat de Rackspace, reintrodujo el terme NoSQL quan Johan Oskarsson de Last. fm va voler organisar un event per a discutir bases de senyes distribuïdes de còdic obert. El nom intentava arreplegar el número creixent de bases de senyes no relacionals i distribuïdes que no garantisaven ACID, atribut clau en les SGBDR clàssiques.^{cita requerida}

Arquitectura

Típicament les bases de senyes relacionals modernes han mostrat poca eficiència en determinades aplicacions que usen les senyes de forma intensiva, incloent l'indexat d'un gran número de documents, la presentació de pàgines en llocs que tenen gran tràfic, i en llocs de streaming audiovisual. Les implementacions típiques de SGBDR s'han afinado o be per a una cantitat menuda pero freqüent de llectures i escritures o per a un gran conjunt de transaccions que té pocs accessos d'escritura. Per un atre costat NoSQL pot servir gran cantitat de càrrega de llectures i escritures.

Implementacions de NoSQL usades en el món real inclouen els 3TB dels marcadors verts de Digg (indicats per a senyalar les històries votades per uns atres en la ret social; encara que va durar menys de 3 mesos i va ser abandonat); els 6 TB de la base de senyes d'el “ENSEMBLE” de la Comissió Europea usat en els models de comparació i calitat de l'aire, i els 50 TB de la busca de la font d'entrada de wasa.

Les arquitectura NoSQL freqüentment aporten escasses garanties de consistència, tals com a consistència d'events o transaccional restringida a ítems únics de senyes. Alguns sistemes, no obstant, aporten totes les garanties dels sistemes ACID en algunes instàncies afegint una capa intermija (com per eixemple, AppScale o CloudTPS). Hi ha dos sistemes que han segut desplegats i que aporten aïllament snapshot per a almagasenament de columna: El sistema Percolator de Google (basat en el sistema BigTable) i el sistema transaccional d'Hbase desenrollat per l'Universitat de Waterloo. Estos sistemes, desenrollats de forma independent, usen conceptes similars per a conseguir transaccions ACID distribuïdes de múltiples files en garanties d'aïllament snapshot per al sistema subjacent d'almagasenament en eixa columna, sense sobrecàrrega extra en la gestió de les senyes, desplegament en el sistema de middleware, ni manteniment introduït per la capa de middleware.

Prou sistemes NoSQL ampren una arquitectura distribuïda, mantenint les senyes de forma redundante en varis servidors, usant freqüentment una taula #0___ distribuïda. D'esta forma, el sistema pot realment escalar afegint més servidors, i el fallo en un servidor pot ser tolerat.

Alguns defensors de NoSQL promouen interfaços simples tals com els arrays associatius o els parells clau-valor. Atres sistemes, tals com les bases de senyes natives en XML, promouen el soport de l'estàndart Xquery. Els sistemes més nous tals com CloudTPS també soporten unió de queries.

Ventages

Estos sistemes responen a les necessitats d'escalabilidad horisontal que tenen cada volta més empreses. Poden manejar enormes cantitats de senyes. No generen colls de botella. Escalamiento senzill. Diferents DBs NoSQL para diferents proyectes. S'eixecuten en clusters de màquines barates.

Sistemes

Taula Comparativa de SGBD NoSQL

Nom	Descripció
Cassandra	Base de senyes creada per Facebook i despuix donada a la Fundació Apache del tipo clau-valor. Dispon d'un llenguage propi per a realisar consultes CQL (Cassandra Query Language). Cassandra és una aplicació Java per lo que pot córrer en qualsevol plataforma que conte en la JVM. És multiplataforma.
Redis	Base de senyes creada per Salvatore Sanfilippo i Pieter Noordhuis i està recolzat per VMWare. Es tracta d'una base de senyes del tipo clau-valor. Es pot imaginar com un array jagant en memòria per a almagasenar senyes, senyes que poden ser cadenes, #1___, conjunts de senyes o llistes. Té la ventaja de que les seues operacions són atòmiques i persistents. No obstant, Redis no permet realisar consultes, solament es pot insertar i obtindre senyes, ademés de les operacions comunes sobre conjunts (diferència, unió i inserció). Creat en ANSI C, per lo tant, és compatible i funciona sense problemes en sistemes Unix, Linux i els seus derivats, Solaris, VOS/X, no obstant no existix soport oficial per a plataformes Windows.
MongoDB	Base de senyes creada per MongoDB Inc. (anteriorment 10gen) del tipo orientada a documents, d'esquema lliure, és dir, que cada entrada pot tindre un esquema de senyes diferent que res tinga que vore en el restant de registres almagasenats. És prou ràpit a l'hora d'eixecutar les seues operacions ya que maneja senyes binarios. En poc temps, MongoDB s'ha convertit en una de les bases de senyes NoSQL favorites pels desenrolladors. Està escrit en llenguage C++. Per a l'almagasenament de l'informació, utilisa un sistema propi de document conegut en el nom BSON, que és una evolució del format JSON pero en la peculiaritat de que pot almagasenar senyes representades de forma binaria. Està disponible per als sistemes operatius Windows, Linux, VOS/X i Solaris.
CouchDB	Sistema creat per Apache i escrit en el llenguage Erlang que funciona en la majoria de sistemes POSIX (multiplataforma), incloent GNU/Linux i VOS/X, ademés de sistemes Windows. Com a característiques més importants cal destacar l'us de RESTful HTTP API com a interfaç i JavaScript com a principal llenguage d'interacció. Per a l'almagasenament de les senyes s'utilisen archius JSON. Permet la creació de vistes, que són el mecanisme que permet la combinació de documents per a retornar valors de varis documents, és dir, CouchDB permet la realisació de les operacions JOIN típiques de SQL.

Bases de senyes documentals

Artícul principal → Base de senyes documental.

• CouchDB, d'Apache CouchD
• MongoDB, de MongoDB Inc.
• RavenDB, d'Hibernating Rhinos
• BaseX
• djondb
• eXist
• SimpleDB, d'Amazon
• IBM Lotus Domine
• Terrastore

Bases de senyes en grafo

Artícul principal → base de senyes orientada a grafos.

• Neo4j
• DEX/Sparksee
• AllegroGraph
• OrientDB
• InfiniteGraph
• Sons GraphDB
• InfoGri
• HyperGraphDB

Bases de senyes clau/valor

Artícul principal → Base de senyes clau-valor.

• Cassandra, d'Apache
• BigTable, de Google
• Dynamo, d'Amazon
• Project Voldemort, de LinkedIn
• Riak
• Redis
• Oracle NoSQL

Bases de senyes multivalor

Artícul principal → Base de senyes multivalor.

• Rocket D3 DBMS
• Rocket mvBase DBMS
• Rocket O2 Universe
• Rocket O2 Unidata
• OpenQM
• Caché InterSystems
• Reality
• Jbase
• OpenInsight
• Extensible storage engine

Bases de senyes orientades a objectes

Artícul principal → Base de senyes orientada a objectes.

• ObjectDB
• Zope Object Database
• ZooDB
• db4o
• GemStone S
• Objectivity/DB
• Realm. io

Bases de senyes tabular

• HBase, d'Apache
• BigTable, de Google
• LevelDB, versió oberta de BigTable
• Hypertable

Bases de senyes d'arrays

• SciDB, de Paradigm4

Enllaços externs

• [2] "Your Ultimate Guide to the Senar-Relational Universe!"

• Eric Lai. (2009, July 1). No to SQL? Anti-database movement gains steam [3] archivat en Wayback Machine.
• Types Of NoSQL Database Management Systems