Anar al contingut

Neutró lliure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Beta decay artistic.svg
Diagrama de Feynman, d'una desintegració β, per la qual un neutró es desintegra en un protón, més un electró i un antineutrino. En la figura un dels tres quarks del neutró de l'esquerra (quark d, en blava), emet un bosón W- i pansa a ser un quark (o). El bosón emés (W-) es desintegra en un antineutrino i un electró.

Un neutró lliure és un neutró que existix fòra d'un núcleu atòmic. Mentres que els neutrons poden ser estables quan estan units dins dels núcleus, els neutrons lliures són inestables i es desintegren en una vida mija de 886 segons, uns quinze minuts. L'única possibilitat de desintegració és en un protón, un electró i un antineutrino electrònic:

np+e+νe

A pesar de no ser un element químic, el neutró lliure s'inclou a sovint en taules d'isòtops. De ser el cas, es considera que posseïx un número atómico de zero i un número másico d'un.

Els reactors nuclears estan dissenyats per a produir neutrons lliures en grans cantitats; el seu paper és el de mantindre la reacció nuclear en cadena productora d'energia. La radiació de neutrons intensa s'usa també per a produir diferents radioisòtops a través del procés d'activació neutrónica.

Vore també

[editar | editar còdic]