Anar al contingut

Netejaparabrises

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Limpiaparabrisas

Cuchilla i braç d'un limpiaparabrisas comú Limpiaparabrisas en un automòvil estacionat Un limpiaparabrisas[1], freqüentment referits de forma incorrecta com a «parabrises», és un dispositiu utilisat per a agranar la pluja i fem del parabrises d'un vehícul o mig de locomoció.

La gran majoria dels automòvils estan proveïts de limpiaparabrisas, a sovint en compliment de disposicions llegals. Existixen limpiaparabrisas en automòvils, autobusos, tramvies, locomotores, avions i barcos. Alguns automòvils tenen un dispositiu semblat per a netejar els fars davanters.

El dispositiu consistix d'un braç, que pot girar entorn a un dels seus extrems i en una llarga vora de goma adossat a un dels seus costats. El braç és mogut en sentit oscilatori sobre el vidre, desplaçant l'aigua de la superfície. Per lo general és possible modificar la velocitat, en vàries velocitats predefinides i per lo general una «intermitent» per a condicions en que la pluja és escassa.[2] La majoria dels automòvils posseïxen dos braços radials i molts vehículs comercials estan proveïts d'un o més braços tipo pantógrafs. Mercedes-Benz va desenrollar el disseny d'un sistema en un únic braç que permet realisar una millor cobertura dels cantons superiors del parabrises i es retrotrae al final i zona mija de la seua trayectòria, en lo que és un patró de moviment en forma de «W».

Hi ha alguns vehículs que solament tenen un braç central que pot comprendre 180°, cas dels vehículs Fiat Duna i Fiat Un.

Alguns vehículs tenen un dispositiu similar de solament un braç més chicotet ubicat en la part atrassera, el qual se li coneix com "limpiaparabrisas atrasser" o "limpialuneta atrasser" en Espanya.

Inventora

Mary Anderson sembla ser el personage oblidat de l'història mundial de l'automòvil, absent en la majoria de les recopilacions que varen intentar reconstruir-la. La prova està en que en els anys 1990 investigacions vinculades a les dònes inventores han revelat esta història tan particular. La d'una nortamericana qui va crear el limpiaparabrisas quan ni tan sols els automòvils eren populars en 1905.

Sense propondre-li-ho, va escomençar a formar part del selecte grup de transgresoras que varen poder terminar definitivament en la mida que obligava a les dònes a registrar les seues creacions a nom dels seus esposos, pares o germans.

Un viage a l'inventiva

Mary Anderson, naixcuda en 1866,[3] qui vivia en Alabama, Estats Units, va decidir prendre's un temps per a recórrer Nova York en l'hivern de 1903. Va prendre el tramvia i va notar que en tot el recorregut el conductor devia detindre's i eixir contínuament a netejar la brutea, l'aigua i el gèl que s'impregnaven en el parabrises. Això feya perdre temps a tots, al propi conductor i als viagers. Un dia despuix de la primera passejada, va fer un bosqueig d'un diagrama del dispositiu d'agranada elemental. Ya de tornada a Alabama, va escomençar a idear-ho. Eixe any, va obtindre la palesa per un disseny simple (sense braç) que consistia en una palanca dins del vehícul que movia una cuchilla d'hule en l'exterior sobre el parabrises, en un resort que li permetia retornar a la seua posició original. En eixe llavors, ya existien atres dissenys de limpiaparabrisas, pero el model de Mary és el primer disseny que va funcionar adequadament.[4]

En 1904, va conseguir una làmina de goma resistent i la va unir a un braç metàlic per mig de resorts. Va ingeniar una conexió per a poder accionarlo des de l'interior per mig d'una palanca. Quan esta fora tirada, les làmines es desplaçarien a través del vidre una i una atra volta fins a la posició original, com succeïx en els actuals més convencionals, encara que la diferència es basa en l'ubicació i el número de braços. El seu sistema tenia un únic braç sostingut en la part superior i en el centre del vidre.

Despuix de fer varis dissenys preliminars, ella mateixa ho va provar, pero no en un automòvil, sino en un tramvia.

Li va dur casi dos anys convéncer-se de registrar esta idea mentres seguia en les seues proves en els vehículs. Sobretot, quan es va vore abrumar per les advertències dels seus aplegats i els rebujos categòrics de suposts «especialistes» de l'incipient indústria automotriu, que profetizaban que el moviment dels limpiaparabrisas «distrauria en facilitat als conductors» i que «provocaria accidents».

En mig de la seua lluita per a obtindre la palesa, va aparéixer en escena Henry Ford, qui va prendre contacte en este invent, segons pareix, sense tindre relació en Anderson. Fidel al seu destí innovador, va interpretar la seua utilitat, que en un principi va provar en els Ford T en parabrises. En 1905, a força de proves superades, es va reconéixer la palesa.

Més tart, a partir de 1908, tots els Ford varen eixir en este dispositiu i, des de 1916, va ser equipament comú en tots els automòvils nortamericans. Els investigadors confirmen que esta dòna tenia 39 anys quan ho va inventar i no va utilisar la seua creació per a obtindre beneficis.

Va morir en 1953 als 87 anys en Alabama.[3]

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Nice, Karim. «How Windshield Wipers Work» (en en). Archivat des de l'original, el 2003-04-20.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Windshield Wiper Inventor, Miss Mary Anderson, Dies» (en en) (29 de juny de 1953). Archivat des de l'original, el 2011-07-08.
  4. ↑ «Who invented the windshield wipers? Mary Anderson» (en en) (17 de juny de 2009). Archivat des de l'original, el 2009-09-01.

Vore també


Enllaços externs