Negociació de rehens
La negociació en cas de pren de rehens,[1] negociació de pren de rehens[2] o senzillament negociació de rehens (o en rehens[3]), que a la seua volta pot comprendre el terme negociació en casos de seqüestre[4] (en matisos a voltes distintes), és la pràctica que s'utilisa pels professionals de les forces de seguritat i de l'orde per a dialogar en els responsables de la pren de rehens (coneguts com a subjectes o perpetradores) en la finalitat de dur a bon port la lliberació d'estos últims i evitar la pèrdua de vides.[5]

En alguns països estes pràctiques formen part dels comesos dels equips de negociació de crisis,[2][6] que comprenen una diversitat de situacions que requerixen d'una negociació professional (com els intents de suïcidi, gresques en centres penitenciaris o actes de terrorisme). El negociador de rehens també pot formar part d'una unitat que inclou ademés a equips tàctics com el de rescat de rehens o contraterrorisme.
Formació
La negociació de rehens requerix d'una capacitació especial dels professionals[7] que habitualment passaran a dedicar-se exclusivament a este àmbit professional. D'ells s'espera que reunixquen certes característiques, com l'agilitat mental, empatia,[8] paciència,[8] capacitat d'improvisació, capacitat de diàlec, bon maneig baix pressió i bona presència. Degut a que en molts casos els perpetradores són persones violentes, les negociacions solen desenrollar-se en condicions a voltes molt sensibles i complicades, que eixercixen molta pressió sobre l'equip de negociació i especialment sobre la persona encarregada.
Model escalat de conducta variable
Originalment desenrollat per l'Unitat d'Anàlisis de Conducta del FBI, este model (en anglés Behavioral Change Stairway Model) és un dels més utilisats en situacions de pren de rehens.[9] Segons este model, el negociador de rehens deu seguir totes i cada una de les següents pautes:[10]
- Atenció activa: Entendre la psicologia del subjecte i fer-li saber que està sent escoltat.
- Empatia: Entendre els seus problemes i sentiments.
- Compenetración: Compartir en el subjecte els sentiments del negociador per a generar confiança.
- Influencia: Una volta alcançat el nivell de confiança, la recomanació de possibles solucions als problemes manifestats.
- Variació de la conducta: Acció per part del subjecte, que en el millor dels casos podria concloure's en la seua rendició i entrega.
Una de les claus d'este model és no intentar mai conseguir la variació de la conducta abans d'establir el nivell desijat de compenetración.[11]
En l'acadèmia
En alguns centres universitaris, la negociació de rehens forma part de certes carreres en enfocament en l'investigació, anàlisis i desenroll de tècniques.[12]
Situacions concretes
Terrorisme
En casos de rehens presos per terroristes, en alguns països els professionals encarregats pertanyen a unitats especialisades en contraterrorisme,[13] si be en atres casos són els mateixos equips que s'encarreguen de tots els àmbits de seqüestre i pren de rehens, ya que els principis sicològics són els mateixos (encara que en una motivació i objectius molt distints).
Àmbit militar
Encara que la pren de rehens podria tindre lloc en el pla militar, no es tracta del tipo de negociacions que es duen entre els governs en la finalitat d'alcançar un intercanvi mutu de rehens o una recompensa a canvi de la devolució de rehens i presoners de guerra. Si be, existixen també situacions en l'àmbit militar en les que un soldat és seqüestrat o amenaçat sobre el camp, lo que requerix de li intervenció d'una unitat militar, coloquialmente coneguda com a Unitat d'Intervenció.
Vore també
Referències
- ↑ Framis, Andrea Giménez-Salines; Álvarez, José Luis González (4 de febrer de 2016). Investigació criminal: Principis, tècniques i aplicacions (en es), LID Editorial. ISBN 978-84-8356-485-1. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «SeNeCri». www.iancanegocyar.com.ar. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ «Manual de negociació en Rehens per Osvaldo A. Coll Videla». Tinto Lliure. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ LA NEGOCIACIÓN DEL SECUESTRO, Jorge de Jesús Argáez Uribe; Publicació: Ciències Penals, Universitat de Castella-la Mancha; http://blog.uclm.es/cienciaspenales/files/2016/11/8_la-negociacion-del-seqüestre.pdf
- Archivat el 29 de maig de 2021 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Greenstone, J.L.(2005). The elements of police hostage and crisis negotiations: Critical incidents and how to respond to them. Binghamton, New York: The Haworth Press. Currently under Taylor and Francis Publishing Group.
- ↑ «CURSO / TALLER “NEGOCIACIÓN EN SITUACIONES DE CRISIS”» (en es). studylib.és. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ «seus-negociadors La Policia Nacional forma a les seues "negociadors"» (en es). www.lavozdealmeria.com. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 ««Per a negociar cal tindre paciència i tractar de empatizar»» (en es-es). La Veritat (23 d'abril de 2015). Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ «Crisis Hostage Negotiation Current Strategies and Issues in High Risk Conflict Resolution | Negotiation | Emotions» (en es). Scribd. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ Fern, Maria (19 de febrer de 2015). «6 Tècniques de negociació utilisades per negociadors en rehens» (en es). Psyciencia. Consultat el 12 de giner de 2020.
- ↑ «“Talk To Em”: What It Takes To Be An NYPD Hostage Negotiator» (en en-us). www.mediate.com. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ «Universitat de Màlaga». www.uma.es. Consultat el 10 de giner de 2020.
- ↑ «Institut Internacional d'Estudis en Seguritat Global». www.iniseg.es. Consultat el 12 de giner de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Negociación de rehenes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.