Necrophylus arenarius
_Figure_107.jpg)
Necrophylus arenarius és una espècie d'insecte de l'orde Neuroptera, pertanyent a la família Nemopteridae. Tradicionalment s'ha considerat l'única espècie del gènero Necrophylus, l'identitat del qual taxonómica ha segut objecte de discussió en la lliteratura.
Taxonomia i nomenclatura
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per Roux en 1833.[1] En la publicació original es varen amprar les grafies Necrophylus i Necrophilus, lo que va donar lloc posteriorment a interpretacions nomenclaturales divergents. El nom Necrophylus va ser considerat en ocasions inválido per suposta homonímia en els coleòpters Necrophilus, lo que va motivar la proposta de combinacions alternatives com Pterocroce arenaria. No obstant, revisions posteriors varen establir que dita homonímia no era aplicable, fixant-se Necrophylus com a nom vàlit conforme al Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica.[2]
En la bibliografia ha segut citada baix distintes combinacions nomenclaturales, entre elles Pterocroce arenaria, Pterocroce capillaris, Nina capillaris, Nemoptera capillaris i Croce capillaris. Des de la seua descripció, l'espècie ha segut objecte de múltiples reinterpretación i ha segut relacionada en distints tàxons de #neuròpter de protórax allargat. A lo llarc del temps ha segut considerada sinònima d'atres espècies o inclús nomen dubium.[3]
Diversos autors han senyalat la seua estreta relació en Pterocroce capillaris, proponent-se en alguns casos el seu sinonimización junt en atres tàxons afins.[2]
El material tipo original descrit per Roux no ha pogut ser localisat. Davant esta situació, es va designar un neotipo procedent de la localitat de la que va extraure el tipo, en les proximitats de Giza, recolectat en ambients arenencs similars als indicats en la descripció original.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]L'adult presenta caràcters propis de la subfamília Crocinae a la que pertany, en traces distintives com un rostre relativament curt en comparació a l'esgambi del cap i una venación alar característica, en la que determinades venes permaneixen independents en lloc de fusionar-se.[2]
Posseïx un aspecte fràgil i delicat. Les ales anteriors són hialinas i en abundant venación, mentres que les posteriors estan molt modificades, sent llargues i filiformes. En els mascles existix una estructura sensorial especialisada, denominada «bulla», situada en el marge posterior de l'ala anterior.[3]
La larva constituïx un dels elements més característics del tàxon. Presenta un pronoto molt allargat, que pot alcançar vàries voltes la llongitut del cap, i una morfologia general adaptada a la vida en substrats arenencs. El cap és de forma triangular i les pates són llargues i primes. Estes característiques la diferencien clarament de les larves d'atres grups de #neuròpter, especialment d'aquelles en adaptacions excavadores més robustes.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie d'àmplia distribució en regions àrides i semiáridas en la franja seca del sur del Paleártico Occidental. Ha segut citada en Egipte, Chad, Tunis, Argèlia, Marroc, Chipre, Aràbia Saudita, Iran i Espanya.[3][4]
En Espanya es troba circumscrita als ambients àrits del surest peninsular, localisada principalment en la província d'Almeria, pero també en les províncies de Múrcia i d'Alacant.[3]
Habita en ambients arenencs, especialment en coves, oquedades, talussos i parets de rambles i riberes, aixina com en cavitats protegides del vent, la pluja i la llum directa. Este tipo d'hàbitat coincidix en el descrit originalment: estructures subterrànees com les tombes excavades en les proximitats de les piràmides de Giza.[2]
Biologia
[editar | editar còdic]Els imagos han segut observats volant a la vespradeta, en vols circulares o helicoidals prop de parets i sostres de les cavitats a on viuen. Durant la major part del dia permaneixen subjectes al substrat, especialment en sostres, en posició de repòs. Encara que no s'ha observat la seua visita a flors, s'han trobat grans cantitats de polen en el tracto digestiu d'alguns eixemplars.[3]
L'espècie presenta dimorfisme sexual per la presència de la bulla en els mascles i per la major envergadura alar en les femelles. La llongitut de l'ala anterior varia entre 7,0 i 12,3 mm.[3]
Els ous són depositats de forma aïllada sobre parets i sostres, en una incubació mija d'uns 18 dies. Les larves viuen en el sol de coves i oquedades, a on poden desplaçar-se sobre el substrat arenenc o permanéixer parcialment enterrades. Són depredadores de chicotets artròpodes i poden alimentar-se també de preses mortes.[3]
El desenroll larvario comprén tres estadis a lo llarc d'aproximadament dos anys. La pupación es realisa en una estructura esfèrica de seda de 5 a 7 mm de diàmetro, recoberta externament de partícules d'arena, generalment enterrada o semienterrada. El periodo pupal dura entre 23 i 30 dies.[3]
En la península ibèrica s'han trobat imagos entre juliol i setembre, mentres que les larves s'han localisat entre giner i novembre, en altituts d'entre 10 i 700 m.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1833).Annales dones Sciences Naturelles, Zoologie.28
- 72-78.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2008).Heteropterus: Revista d'Entomologia.8
- 1-33.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 (2012).Heteropterus Revista d'Entomologia.12(2)
- 231-255.
- ↑ Oswald, J. D.. «Neuropterida Species of the World». Consultat el 29 d'abril de 2026.
[[Categoria:#Neuròpter d'Europa]]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrophylus arenarius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.