Necròpolis de Borak
,_%D0%91%D1%83%D1%80%D0%B0%D1%82%D0%B8_01.jpg){kind=link}
La necròpolis de Borak en stećaks es troba en Bòsnia i Hercegovina en el tossal de Borak, junt al poble de Burati, a una altitut de 140 m. A la dreta de la carretera principal Sokolac-Rogatica. El monument nacional es troba en el lloc que inclou el poble de Kramer, municipi de Rogatica. En la necròpolis es varen registrar 212 esteas visibles, de les quals la major part està orientada en direcció este-oest, i la menor número en direcció nort-sur.
Història
No hi ha suficients senyes per a tirar llum sobre les condicions polítiques i socials d'esta regió durant l'Edat Mija. A partir dels restants de bens culturals materials, es pot concloure que va haver un assentament en Rogatica en l'Edat Mija. Dos fets significatius apunten a això, a saber, el traçat de l'antiga carretera migeval de Dubrovnik de Dubrovnik a Srebrenica, que passava per Rogatica, i els restants de les fortificacions que encara existixen hui en dia prop de la pròpia ciutat. En el document del archiu de Dubrovnik, hi ha informació de que en els sigles XIV i XV Rogatica era el centre d'una rica regió ganadera, que abastia de ganado a Dubrovnik. En eixe moment, Rogatica estava conectada a la fortalea de Borač, i a la família noble dels seus senyors Radinović-Pavlović.
La primera i més antiga fortalea estava en el costat opost de Mesići, entre els actuals pobles de Borač i Bričigovo, a on encara es poden vore els restants de la fortalea.[1]
En el periodo de 1417 a 1436, Borač es va convertir en un destí molt important per a les caravanes. Es diu que va atraure als comerciants, no solament com la capital de Pavlović, sino també com un punt de parada convenient per al noreste de Bòsnia. La carretera de Dubrovnik es bifurcaba prop de Goražd'i baixava a Borač, i des d'allí continuava fins a Srebrenica i Zvornik. Els comerciants que anaven des de la vall de Lim a la regió de Vrhbosna també passaven per Borač.[1]
Quan Srebrenica va quedar baix el control de l'estat serbi en 1411, Borač es va convertir en una ciutat fronteriça. El govern de Dubrovnik ordena als seus comerciants que descarreguen totes les mercaderies destinades a Srebrenica i Zvornik en Borač, en la frontera en l'estat serbi, i que esperen allí a que es resolguen les disputes que sorgixquen sobre la frontera.
Stećaks
En l'aparició de les primeres mines i ciutats en la Bòsnia migeval, es varen complir tots els requisits previs per a l'aparició del stećak en estes zones. Els stećaks eren una nova forma de marcar les tombes en làpides, que en Europa va començar una miqueta abans, en els sigles XII i XIII. No obstant, les làpides migevals són característiques de la zona del estat bosnio migeval, a on els stećaks apareixen com a part d'una continuïtat sepulcral ininterrompuda en la zona bosnio les raïls de la qual es remonten a la prehistòria. Els Stećci s'estenen per tota Bòsnia i Hercegovina (llevat Posavina i la part occidental de la Krajina bosnio). Els noms que la gent usava per als stećaks, a sovint en paralel, són bilig, käm, zlamen, kuća, stari greb, divovsko kamenje, i per a les necròpolis kaursko greblje, tots els quals es poden trobar en les inscripcions dels propis stećaks.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Nekropola sa stećcim Borak (Han-stjenički plat), selo Burati, povijesno područje». kons.gov.ba. Archivat des d'el original, el 2016-03-04. Consultat el 2025-05-09.
Bibliografia
- Kovačević-Kojić, Desanka, Gradska naselja srednjovjekovne Bosanske držau, Veselin Masleša, Sarajevo, 1987.
- Anđelić, Pavao, Kulturna istorija Bosne i Hercegovine od najstarijih vremena do početka turske vladavine, Sarajevo, 1966.
- Bešlagić, Šefik, Stećci, Kataloško-topografski pregled, Sarajevo, 1971.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis de Borak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.