Les navetas de Rafal Rubí són dos navetas, construccions funeràries datades entre l'Edat del Bronze mig i final i exclusives de l'illa de Menorca. Corresponen als moments finals de la cultura pretalayótica i els moments inicials de la cultura talayótica. Són tombes colectives del mateix tipo que la naveta dones Tudons pero de dimensions més chicotetes i en la particularitat d'estar molt pròximes entre sí. Abdós tenen una llosa perforada d'accés a la cambra interior, la qual està dividida en dos nivells. En abdós casos s'accedix al nivell superior a través d'un conducte vertical que s'obri en el sostre del passadiç d'entrada a l'edifici. Estan construïdes en tècnica ciclópea, és dir, en pedres de grans dimensions colocades formant hiladas.

Erro al crear miniatura:
Navetas de Rafal Rubí

Són dos dels 32 jaciments prehistòrics menorquines que es varen presentar a la candidatura de la «Menorca talayótica» i que varen ser inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO en 2023.[1]

editar
 
Interior de la naveta septentrional

La naveta nort o septentrional és de planta absidal allargada, de 13,6 metros de llongitut total i 9 metros d'esgambi màxim. L'altura màxima conservada en la frontera és de 3 metros, encara que originalment era més alta. Actualment l'àbsit està destruït i falta provablement una de les lloses de coberta, de la que es conserven només cinc grans lloses. La frontera és llaugerament cóncava i està construïda en blocs relativament regulars, en hiladas horisontals en el parament exterior. Esta naveta es va excavar i va restaurar en l'any 1977, baix la direcció de Guillermo Rosselló Bordoy, lo que va permetre localisar restants òsseus humans en la cambra superior.

editar
 
Naveta meridional

La naveta sur o meridional medix 13,75 metros en el seu eix llongitudinal, en un esgambi màxim de 8,70 metros. cal resaltar que sobre l'entrada es localisa una repisa formada per una llosa. També en l'àbsit de la cambra es localisa una repisa formada per dos lloses planes, de funció desconeguda. En els anys xixanta va ser objecte d'una excavació arqueològica dirigida per Guillermo Rosselló Bordoy i María Luisa Serra Belabre que va proporcionar fragments de ceràmica de l'Edat del Bronze mig, de formes globulars i esfèriques. També es varen trobar dos objectes de metal, un colgante bicónico de bronze i un fragment de torques o vareta, també de bronze. Estos objectes formarien part de l'aixovar funerari, relacionat en les creències en una atra vida despuix de la mort.

Vore també

editar

Referències

editar

Bibliografia

editar
  • PLANTALAMOR, L.; ANGLADA, M. & FERRER, A. 2012. Els aixovars dels sepulcres col·lectius de l’illa de Menorca: elements de tradició neolítica i calcolítica i evidències de relacions amb l’exterior. En Borrell, M.; Borrell, F.; Bosch, J. & Molist, M. (eds.), Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC). Gavà / Bellaterra, 2-4/2/2011. Rubricatum 5. Gavà: Museu de Gavà: 433-440.
  • PLANTALAMOR, L.; SASTRE, J. & VILLALONGA, S. 2009. Els llàgrimes bicòniques a l’illa de Menorca. Randa, 62: 5-29.
  • SERRA, M.L.; ROSSELLO BORDOY, G. 1971. Excavació i restauració de la naveta meridional de Rafal Rubí (Alayor, Menorca). Noticiari Arqueològic Hispànic, 16: 51-74.HERNÁNDEZ SANZ, H. (1910). "Els naus o navetes de Menorca" Revista de Menorca, Tom V. 267-280.
  • HERNÁndez SANZ, H. (1910). "Els naus o navetes de Menorca" Revista de Menorca, Tom V. 267-280.
  • SOUICH, P. & BOTELLA, M.C. 1976. Els materials antropològics de la naveta de Rafal Rubí i atres restants del Museu Provincial de Belles arts de Maó (Menorca). Pyrenae, 12: 7-33.


Referències

editar