Nateros
Els nateros, en Canàries, és el nom en que es coneix un sistema de recolecció d'aigües amprat en aquells llocs on a l'absència de pluges se li sumixca l'inexistència d'un sol de cultiu i una orografia montanyosa.
El funcionament del sistema es basa en tancar, per mig de murs de pedra seca de variades dimensions en altura i esgambi, els menuts barrancs. Quan el mur intercepta la circulació de les aigües de escorrentía que circulen pel barranquillo, estes queden remansadas despuix dels tancaments, produint-se llavors el depòsit dels sediment que arrastren, de tal forma que en el pas del temps es crea un terreny de cultiu.
La paraula «natero» té el seu orige en el portugués, provinent del terme «nateiro». Reflectix el fet de la formació d'una nata de rovines sobre el terreny quan es produïx l'inundació per les aigües de escorrentía. En La Gomera se'ls crida «llepar-vos», derivat de la veu «llepe» que significa barrizal o fango. Com a topònim, es troba en La Palma en profusió, i també en El Ferro, Tenerife, Fuerteventura i Gran Canària.
Els nateros deuen situar-se sobre barrancs secundaris, ya que en el seu fonament està el tallar totalment el caixer. Si es pretén cegar un caixer que conduïxca cabals voluminosos d'aigua, el tancament no resistiria l'espente de les aigües de escorrentía i el sistema perillaria. El gran problema per a la vida d'estos sistemes estreba en les riuades produïdes despuix d'una pluja violenta.
Les dimensions d'estes parceles són menudes, no solen superar l'espai ocupat per un frutal o dos, i difícilment es troben nateros majors de 500 metros quadrats. Els nateros reben aigua de les ales i del propi caixer del barranquillo, en la qual cosa és possible cultivar frutales, papes, leguminosas i cereals, encara que les pluges siguen escasses. Els nateros es dediquen principalment a frutales en poques necessitats d'aigua: armelers (Prunus dulcis), higueras (Ficus carica), granats (Punica granatum), etc., pero també es poden trobar arbres que teòricament necessiten més aigua: castanyers (Castanea sativa), manzanos (Malus domestica), etc.
A la solució imaginativa al problema d'escassea d'aigua i sol en estes zones àrides i montanyoses, cal sumar l'efecte beneficiós de concentrar en la parcela de cultiu tota matèria orgànica que arrastren les aigües. És dir, en este sistema es facilita l'accés a un recurs especialment escàs en els llocs àrits. Es conseguix construir un sol que és prou fèrtil gràcies a la riquea en matèria orgànica i nutrients que posseïx el fanc depositat.
Sistemes semblants als nateros existixen en atres llocs, com els "jessour" de Tunis i les "joyes" de Mèxic.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Nateros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.