Nardò
Nardó (latín: Neritum o Neretum; mesápico: Nareton) és una municipi d'Itàlia de la província de Lecce, regió de Puglia, en 31.170 habitants.[1]
Es troba en una zona de terres baixes situada al suroest de la seua província, la seua frontera inclou part de la costa jónica de Salento.
Durant sigles, va ser una de les ciutats centrals del Imperio Bizantino, fins a 1497, quan la Casa ducal de Acquaviva la va adquirir baix el seu domini. Durant eixos anys es va convertir en el principal centre cultural de Salento , sèu de numeroses universitats, acadèmies, estudis lliteraris i filosòfics: va rebre el nom de Nuoua Atene litterarum .
En casi 32.000 habitants i 190 quilómetros quadrats de territori, és la segona ciutat més gran i poblada de la província, despuix de Lecce, i també una de les ciutats culturalment més actives de Salento . El caixco antic és particularment ric en palaus, iglésies, capelles i atres detalls arquitectònics modelacions segons els principis de l'estil barroc de Lecce. De fet, la ciutat és un eixemple significatiu d'este moviment artístic junt en Gallipoli i Lecce .
El tram de costa banyat pel mar Jónico es dividix en menudes fraccions habitades com a Santa Caterina, Santa Maria al Bagno, Sant'Isidoro i Porte Selvaggio. Esta última és una Reserva Natural creada a partir d'una reforestació que es va produir durant la década de 1950.
Geografia
Part de Salento, Nardó està localisat en la zona nor-occidental de la província, cap a Mar Jónico. Llimita en els municipis de Avetrana (TA), Copertino, Galatina, Galatone, Leverano, Porto Cesareo, Salice Salentino and Veglie
Història
Els vestigis de presència humana en la zona daten del Paleolítico. L'assentament va ser fundat pels Mesapi al voltant de l'any 1000 a. C.. Els romanos la varen conquistar en el 269 a. C. i a través d'ella varen construir la Via Traiana. Despuix de la caiguda del Imperio Romano Occidental va quedar baix el domini dels bizantinos i els lombardos.
En 1055 els normandos varen capturar Nardó. Els seus hereus varen ser expulsats pels angevinos en 1266. En 1497 els aragonesos li la varen entregar a Andrea Matteo Acquaviva , el fill dels quals Belisario va ser el primer duc de Nardó, i varen promoure la Renaixença en la ciutat.
En 1647 la ciutat es va rebelar contra la dominació espanyola, pero les tropes virreinales varen reprimir la gresca en dures condicions.
Nardó, Denominaciòn de Origen Controlada (vinos)
La zona al voltant de Nardó produïx vino DOC italians tintos i rosats. Les uvas es llimiten a un rendiment de collita de 18 tonellades/ha i el final necessita un nivell mínim de alcohol del 12,5%. Els vins es componen principalment de 80-100% de Negroa maro i es permet que Montepulciano i Malvasia Nera completen el 20% restant.
Principales lugares de interés
- La Piazza Salandra és el centre de la ciutat.
- La Catedral de Nardó, construïda cap a l'any 1000 d. C. La fachada és del XVIII, pero l'interior ha mantingut l'aspecte original románico - gótico .
- Iglésia de Sant Domenico (sigles XVI-XVIII). Frontera en decoració de cariátides barroques, columnes i figures vegetals.
- Iglésia del Carmine, en un bell portal renaixentiste.
- Iglésia de Sant Cosme (1618)
- Temple de Osanna (1603)
- Anell de Nardó que s'usa com a pista de proves per a la conducció a alta velocitat.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 8197 | 9378 | 9622 | 12 943 | 14 873 | 15 932 | 18 667 | 19 780 | 23 983 | 26 802 | 26 466 | 28 461 | 31 490 | 30 520 |
Personas
- Daniele Greco, triple saltador
- Amanda Lamb, modelo (moda) británica
- Fabrizio Miccoli, futbolista
- Giuliano Sangiorgi, cantautor
Ciudades hermanas
Atlit, Israel- Erro al crear miniatura: Fiorano Modenese, Italia
- Erro al crear miniatura: Conversano, Itaia
Gyumri, Armenia
En película
Nardó és l'ubicació del tomatina festival de la tomata inspirada en la Tomatina en la película musical británica de 2014, Walking on Sunshine.
¿Sei mai stata sulla Lluna? (2015)
Referències
- ↑ «Población a 1 de enero de 2009». Archivat des d'el original, el 19 de febrero de 2010. Consultat el 23 de marzo de 2010.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nardò» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nardò.- Pàgina web oficial de Nardó (en italià)