Nanotubos dopats en nitrogen
El dopage de nitrogen en nanotubos de carbono és un procés per mig del qual s'inserten heteroátomos (nitrogen, bor, silici, fòsfor, entre uns atres) en l'estructura de la ret de nanotubos de carbono. El dopage pot alterar les propietats dels nanotubos, tant químiques en la seua estructura molecular, com a físiques en aspectes tals com la seua conductivitat elèctrica, el seu comportament magnètic, la seua resistència mecànica, entre unes atres. El nitrogen és l'heteroátomo més comunament usat per a dopar nanotubos de carbono, per la seua alta reactivitat i facilitat d'inserció.
Procediment
S'han estudiat i desenrollat distintes tècniques experimentals (físiques i químiques) en els quals l'elaboració de nanotubos de carbono dopats en nitrogen és més efectiva; tal és el cas del método de deposición química de vapor (CVD per les seues sigles en anglés), a on es pot crear l'estructura desijada d'acort a les dimensions d'esgambi, llarc i gruixa desijada, que a la seua volta, altera les seues propietats físiques. Per a que siguen encara més efectius, existixen distints tipos de dopages en uns atres elements; l'utilisació de partícules metàliques millora la seua conductivitat elèctrica; és possible obtindre nanotubos de carbono dopats en nitrogen i decorats en nanopartículas metàliques afegint nanopartículas d'argent o or en el procés de preparació.[1]
L'us de nitrogen per al dopage de nanotubos de carbono és extens, per les seues propietats casi perfectament pures, ya que no tenen microporos que ajuden al rendiment de reactiu i producte. En agregar-li un electró extra a l'estructura inicial del nanotubo (el grafit) és la causa principal de l'alteració de totes les seues propietats convertint-ho en un metal, que podria ser explotat en sectors industrials.
El sector científic ha tractat d'evaluar el comportament del dopage de nitrogen per a ser usats com catalisadors en processos d'hidrogenació, us principal en tota la branca de la química orgànica i síntesis principal de fàrmacs, us primordial en mescla i engrudo i sector alimentici.[2]
Contribucions
Mèxic
El científic mexicà Maurici Gleves Maldonado va descobrir un método d'auto-ensamble per a producció de nanotubos alineats, donant la possibilitat de que es creuen en séries llargues. Tant Maurici Gleves com el seu germà Humberto Gleves Maldonado han fet importants aportacions en investigació experimental i métodos per a la síntesis de nanoestructuras de carbono, sent el dopage de nitrogen un alvanç en potencial per a més tipos d'experiments i aplicacions en el futur, inclús en l'us d'atres heteroelementos com a dopage.[3]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanotubos dopados con nitrógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.