Naja nigricollis
La cobra escupidora de coll negre o cobra escupidora zebra (Naja nigricollis) és una espècie de serp del gènero Naja, de la família Elapidae.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució inclou els següents països africans: Angola, Benín, Burkina Faso, Burundi, Camerún, República Centroafricana, Chad, República Democràtica del Congo, Congo, Etiopia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea-Bisáu, Guinea, Costa d'Ivori, Kènia, Llibèria, Mali, Mauritània, Namíbia, Níger, Nigèria, Ruanda, Senegal, Sierra Leona, Sudan, Tanzània, Somàlia, Togo, Uganda i Zàmbia.[1]
El seu hàbitat natural es compon de principalment de sabana i zones semi-desérticas en altituts fins a 1.800 metros. No obstant, és també possible trobar esta espècie en les regions tropicals i subtropicales d'Àfrica central, en la sabana humida i regions desforestadas, en particular prop de rius i rieres.[2]
.jpg)
Característiques
[editar | editar còdic]La serp va ser descrita per primera volta pel zoólogo noruec, Reinhardt, en l'any 1843. Es tracta d'una espècie de serp venenosa i de comportament agressiu. Sol medir entre 1,20 i 2,20 metros i s'alimenta de sapos, granotes, serps, peixos i menuts mamífers, encara que en numeroses ocasions ella també és presa d'atres depredadors com el pardal secretari o la mangosta.
Verí
[editar | editar còdic]El verí de Naja nigricollis és alguna cosa peculiar entre els elápidos, ya que consistix principalment de citotoxinas,[3] encara que inclou atres components també. Conserva les propietats neurotóxicas típiques dels Elapidae i les combina en citotoxinas (agents de necrósis)[4] i cardiotoxinas molt potents.[5] Els síntomes de la mordedura inclouen severes hemorràgias externes, necrosis del teixit al voltant de la mordedura, i dificultat per a respirar. Encara que la taxa de mortalitat en els casos no tractats és baixa ( 5-10%),[6] en els casos fatals la mort es produïx per lo general com a resultat d'asfíxia per paràlisis del diafragma. La LD50 de Naja nigricollis és 2 mg/kg IS i 1,15 mg/kg IV. El rendiment promig de verí per mordedura és de 200 a 350 mg (pes sec) d'acort en Minton (1974).[2][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Naja nigricollis. The Reptile Database.
- ↑ 2,0 2,1 . WCH Clinical Toxinology Resource. University of Adelaide. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 20 de decembre de 2011.
- ↑ Marais, Johan (2004). A Complete Guide to the Snakes of Southern Africa, Cape Town, South Africa: Struik Nature. ISBN 1-86872-932-X.
- ↑ Life Sciences.40(16)
- 1601–1607.doi:10.1016/0024-3205(87)90126-3.
- ↑ Biochemistry.14(13)
- 2865–2871.doi:10.1021/bi00684a012.Consultat el 22 de decembre de 2011.
- ↑ . Seminar. Lancet 2010 (volume 375, issue 1). Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 20 de decembre de 2011.
- ↑ . Australian Venom and Toxin database. www.seanthomas.com. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2012. Consultat el 20 de decembre de 2011.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Naja nigricollis.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Naja nigricollis.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naja nigricollis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
