Núcleu borromeano
Física nuclear
 • Núcleu • Nucleones (p, n) • Matèria nuclear • Força nuclear • Estructura nuclear • Processos nuclears |
Un núcleu borromeano és un núcleu atòmic que comprén a lo manco tres components units, en el que qualsevol subsistema format per dos dels components està lliure.[1] Açò té la conseqüència de que si s'elimina un component, els dos restants formen una resonància lliure, de modo que el núcleu original es dividix en tres parts.[2]
El nom es deriva del nuc borromeo, un sistema de tres anells enllaçats en el que no hi ha cap parell d'anells directament enllaçats entre sí.[2]
Eixemples de núcleus borromeanos
[editar | editar còdic]Molts núcleus borromeanos corresponen a elements llaugers situeu-vos prop de la llínea de goteig nuclear que tenen un núcleu en halo i una energia d'enllaç nuclear baixa. Per eixemple, els núcleus de 6heli, 11liti i 22carbono posseïxen cada u un halo de dos neutrons que rodeja un núcleu que conté els nucleones restants.[2][3] Són núcleus borromeanos perque l'eliminació de qualsevol dels neutrons del halo donarà com resultat una resonància independent en l'emissió d'un neutró, mentres que el dineutronio (les partícules en el halo) és en sí mateixa un sistema independent.[1] De manera similar, el 17neó és un núcleu borromeano en un halo de dos protones; tant el 5He com el 16flúor estan sense consolidar.[4]
Ademés, el 9berili és un núcleu borromeano que comprén dos partícules alfa i un neutró;[3] i l'eliminació de qualsevol component produiria una de les resonàncies lliures de el 5heli o de el 8berili.
Varis núcleus borromeanos com el 9berili i l'estat de Hoyle (una resonància de el 12carbono excitat) juguen un paper important en l'astrofísica nuclear. És dir, es tracta de sistemes de tres cossos els components lliures dels quals (formats a partir de 4heli) són passos intermijos en els processos triple-alfa, lo que llimita la taxa de producció d'elements més pesats, ya que tres cossos deuen reaccionar casi simultàneament.[3]
També poden existir núcleus borromeanos que consten de més de tres components, i que també es troben en les llínees de goteig. Per eixemple, el 8heli és un sistema borromeano de cinc cossos en un halo de quatre neutrons.[5] També és possible que els nucleidos produïts en els processos alfa (com el 12carbono i el 16oxigen) puguen ser grups de partícules alfa, que tinguen una estructura similar a la dels núcleus borromeanos.[2]
En 2012, el núcleu borromeano més pesat conegut era el 29flúor.[6] Des de llavors s'han observat espècies més pesades en la llínea de goteig de neutrons, i és provable que estos i els núcleus més pesats no descoberts en la llínea de goteig també siguen núcleus borromeanos en números variables (3, 5, 7 o més) de cossos.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Aneu Betan, R. M.. “Cooper pairs in the Borromean nuclei 6He and 11Li using continuum single particle level density”. Nuclear Physics A 959: 147–148. doi:. Bibcode: 2017NuPhA.959..147I.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nuclear Physics», The Physical World: An Inspirational Tour of Fonamental Physics, Oxford University Press, pp. 387–389. doi:10.1093/orso/9780198795933.003.0012. ISBN 978-0-19-879611-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 “Borromean Halo Nuclei” . Physica Scripta T88 (1): 209–213. doi:. Bibcode: 2000PhST...88..209V.
- ↑ “Diproton correlation in the proton-rich Borromean nucleus 17Ne” . Physical Review C 82 (6): 066901–1–066901–6. doi:.
- ↑ 5,0 5,1 Riisager, K.. “Halos and related structures”. Physica Scripta 2013: 014001. doi:. Bibcode: 2013PhST..152a4001R.
- ↑ “Direct Mass Measurements of 19B, 22C, 29F, 31Ne, 34Na and Other Light Exotic Nuclei” . Physical Review Letters 109 (20): 202503–1–202503–5. doi:. PMID 23215476.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Núcleo borromeano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.