La nòmina[1][2] és la suma dels registres financers dels sòus dels empleats, incloent els salaris, les bonificacions i les deduccions. En la contabilitat, la nòmina es referix a la cantitat pagada als empleats pels servicis que presten durant un cert periodo de temps.


Importància

Des d'un punt de vista contable, la nòmina és crucial perque els imposts sobre la nòmina i la pròpia nòmina, afecten considerablement l'ingrés net de la majoria de les empreses, i estan subjectes a les lleis i reglaments (per eixemple, la nòmina en EE. UU. està subjecta a les regulacions federals i estatals). Partint de l'ètica des del punt de vista empresarial, és fonamental que els empleats responguen en cuestionaments a errors en la nòmina i irregularitats. La bona moral dels empleats requerix una nòmina a pagar a temps i en precisió. La missió principal del departament que s'ocupa de la liquidació de la nòmina, és assegurar que a tots els empleats se'ls pague puntualment i en forma, en les retencions i deduccions correctes, assegurant que les retencions i deduccions siguen remeses en temps i forma. Açò inclou el pagament puntual de sòus, retencions d'imposts, i deduccions.


Registre i procediment

Existixen passos fonamentals que són comuns en la majoria de les organisacions. Un d'eixos passos, que s'eixecuta al final de cada periodo de pagament, consistix en la preparació de la nòmina, deu mostrar els noms i remuneracions de tots els treballadors aixina com les seues deduccions. L'informació que s'inclou en eixe registre de nòmina consistix en el salari firmat pel registre d'Espanya autorisat per a cada treballador i el número d'hores treballades, preses de les targetes de temps o de documents similars. Despuix de separar les hores ordinàries (estructurals) de les extraordinàries (no estructurals), i d'aplicar les tarifes apropiades per a cada categoria laboral es té el total del salari reportat. La retenció en la font, l'aporte al segur social, els imposts per rendiments de treball, i qualsevol atra deducció (bestreta) autorisada pel treballador es registren despuix del valor reportat per a obtindre per diferència entre el total reportat i els totals retinguts el valor net a percebre.


Conceptes de la nòmina en Espanya

La nòmina és la factura que per imperatiu de la normativa llegal fiscal deu confeccionar l'empresari pels servicis prestats per unitat de temps (jornada) -hora, dia, semana, o més- de cada treballador que este dau d'alta en l'empresa. Com a factura que és, el rebut deu contindre totes les senyes identificativos del empleador i de l'empleat: nom llegal de l'Empresa, domicili social, Número d'identificació fiscal (NIF), còdic de cotisació de la Seguritat Social, periodo de liquidació (identifica el periodo pel que s'abona la nòmina), nom del treballador, número del document nacional d'identitat (DNI) o equivalent, número de cotisació de la seguritat social del treballador, categoria professional, data d'antiguetat en l'empresa, còdic del tipo de contracte i centre de treball.[3]

El procediment i contingut que s'ha de seguir per a la seua confecció és el següent:


Reportats

Els devengos (ingressos bruts) són les percepcions salarials o no salarials (pagaments en espècie) de cada treballador: lo que rep l'empleat. Poden ser dinerarias o en espècies de qualsevol classe o valor. Servixen per a calcular principalment la base de cotisació de la seguritat social i la base imponible de l'impost sobre la renda de les persones físiques de cada treballador, senyes utilisables per a calcular els seus descontes (aplicant els tipos i percentages llegals corresponents) que despuix es restaran en el concepte de deduccions.

  • Salari base: fixat pel conveni.
  • Percepcions no salarials: dietes, plus de transport, indemnisacions, segurs mèdics.
  • Pagues extra: prorrateadas per mesos segons permanència d'alta en l'Empresa, i segons senyalen els convenis colectius laborals les pagues extres poden ser dos voltes a l'any i deuen ser abonades en dates determinades -juliol i Nadal-, en diversos sectors productius existix ademés la paga de beneficis. També poden ser prorrateadas per mesos. (vore Artícul 31. Gratificacions extraordinàries, de l'Estatut dels treballadors)
  • Complements salarials: poden ser: per antiguetat; plus conveni (per a pujar el sòu); retribució per idiomes; per lloc de treball; incentius a comercials, etc.


Deduccions

S'inclouen les deduccions de Seguritat Social (quota obrera), Facenda (IRPF) i demés obligacions adquirides de forma voluntària pel treballador en l'empresa: bestreta, préstams, etc.

  • Contingències: Càlcul de les bases de cotisació per contingències comunes i per contingències professionals, també la base d'hores extres, etc. La base de cotisació mensual s'obté com a regla general del total reportat anual incloent les pagues extres que senyale el conveni, dividixc per 12 mesos i multiplicat pels dies o mesos d'alta del treballador en l'empresa
  • A estes bases cal aplicar els percentages corresponents llegals (modificables anualment per llei) a descontar del total reportat:
    • Contingències comunes: 4,7% de la Base de Cotisació per Contingències Comunes. En cas de baixa per malaltia, el salari a percebre és un percentage llegal (vore regla dictada per la llei) de la base de cotisació del més (o dies) anterior al dia efectiu de la baixa multiplicat pels dies reals de baixa per malaltia del periodo(més). En cas de baixa per accident, no existixen descontes de dies, el complement per accident existix en la majoria de convenis laborals que respecten el 100 del salari brut percebut des del mateix dia de l'accident fins a la seua alta per recuperació. La baixa per maternitat cobra també el 100 del sòu. El complet per malaltia comuna o professional, accident o maternitat, és un pagament delegat per orde de la seguritat social que realisa l'empresari en la nòmina, import que minora del pagament total en el bolletí de cotisació (TC1). Les persones inscrites en el Règim General de la Seguritat Social en Espanya gogen de múltiples beneficis socials. En Espanya, l'empresari en el moment d'alta de la seua activitat pot optar en firmar un contracte d'adheriment a la Seguritat social institucional o una Mútua privada.
      • Desocupació: 1,55 % de la Base de Cotisació per Contingències Professionals
      • Formació professional: 0,1 % de la Base de Cotisació per Contingències Professionals, es destina a cursos.
    • Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, conegut com a IRPF:[4] és la retenció percentual que s'aplica sobre el total reportat anual que es paga a Facenda i que vària segons el total reportat i la situació familiar. Canvia si ho fan les circumstàncies personals de l'empleat (aument de sòu, naiximent d'un fill). No es pot solicitar a l'empresa un percentage major de retenció al senyalat llegalment per les normes fiscals que indiquen d'obligat compliment un percentage màxim-mínim, per a cada nivell d'ingressos anuals.


Atres consideracions

  • Grup de Cotisació: És un paràmetro que determina la cotisació mínima i màxima de cada treballador, les quals van sent revisades anualment per llei. La Seguritat Social va determinar inicialment 11 grups[5] i els va ordenar segons la seua categoria professional, de tal manera que els grups de menor nivell (propis de treballadors menys qualificat) gogen d'uns llímits més menuts. L'import que sobrepasse a la base de cotisació màxima mensual establida per al grup 1 (3.425,70 € per a 2014) no cotisa a la seguritat social. Els grups de cotisació venen determinats pel lloc de treball i el salari.
  • Categoria o grup professional: determina el salari mínim establit en el conveni de cada empresa que depén de la seua activitat, i es publiquen actualisats cada u o dos anys en els bolletins provincials. En els convenis colectius hi ha unes taules salarials que marquen el salari mínim que correspon a cada una de les categories professionals. En casos de cotisació per dies, la base mínima es fixa en una cantitat d'euros per dia. La determinació de la pertinença a un grup professional és el resultat de la ponderació, entre uns atres, dels següents factors: Coneiximents i experiència (formació bàsica o específica necessària per a complir correctament l'activitat encomanada), iniciativa, autonomia, responsabilitat, mando i complexitat.
  • Còdic contracte: el 12"500

correspon a un conto indefinit a temps complet; el 401, a un contracte per obra o servici a temps complet; 420, a pràctiques a temps complet, vore la taula que a tal efecte senyala la Llei per als demés tipos de contracte que existixen en l'actualitat.[6]

  • L'antic modele TC1 (RLC) indica les quotes que corresponen a l'empresa i als empleats. S'utilisa per a liquid

ar les quotes del Règim General de la Seguritat Social. L'antic modele TC2 (RNT) representa les relacions nominals dels treballadors sobre les seues bases de cotisació.

  • Certificat de retencions i ingressos a conte de l'Impost sobre la renda de les Persones Físiques: Document que confecciona l'empresa per imperatiu llegal al final de cada eixercici fiscal i que deu entregar al treballador,[7] en a on té que senyalar les retribució bruta anual percebuda, el total de les deduccions llegals (quota obrera (com a despeses) i IRPF (impost a conte), retencions llegals aplicades a la nòmina.
  • La nòmina, en el seu concepte contable i fiscal, seguix el criteri de caixa: s'imputen els ingressos i despeses a mida que es realisen els cobros o els pagaments.


Tipos de nòmina

  • honoraris: la que esta feta per a les persones que són autònoms i/o independents i declaren els seus propis imposts, (Advocats, Notaris, Registradors, Meges, etc.,)
  • comissions: els que solament reben sòu per realisar vendes i es duen una comissió, en esta el patró els reté l'impost per a declarar-ho a facenda i ya no tenen que fer una declaració (a menys de que comissionen més de 300 000 anuals).
  • sòus i salaris: són les més comuns i les que pràcticament tots coneixen, els conceptes de pagaments i de deduccions, etc...


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Nómina». Consultat el 28 de noviembre de 2019.
  3. ↑ Euro Mundo Global. «El uso de un software reduce los errores en la gestión de nóminas». Consultat el 5 de marzo de 2019.
  4. ↑ «IRPF ¿Qué és?».
  5. ↑ «Grupos de cotización» (en español). Secretaría de Estado de la Seguridad Social, Ministerio de Empleo y Seguridad Social, España. Consultat el 10 de abril de 2019.
  6. ↑ «Claves de modalidad de Contrato de Trabajo» (en español). Secretaría de Estado de la Seguridad Social, Ministerio de Empleo y Seguridad Social, España. Consultat el 8 de mayo de 2016.
  7. ↑ «Cómo obtener el certificado de retenciones e ingresos a cuenta del IRPF». Consultat el 24 de enero de 2017.

Enllaços externs