Anar al contingut

Finiquit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Globalisar

El finiquit és un document que existix entre una empresa i un treballador, en el qual el treballador és lliberat de treballar pero l'empresa li té que pagar una cantitat de diners. Sempre i quan el treballador estava en un lloc fix.

Característiques en Argentina

En Argentina el finiquit és més comunament cridat «indemnisació». Per eixemple: en el cas d'acomiadament sense justa causa d'una treballadora de casa particular (passejadora, cuinera, netejadora, etc.), el empleador deurà pagar-li a la treballadora una indemnisació equivalent a un més de sòu per cada any d'antiguetat o fracció major de tres mesos, considerant la millor remuneració de l'últim any (o el temps de prestació del servici si este fòra menor).[1]

Per a treballadores de cases particulars

  • En cap cas l'indemnisació podrà ser inferior a un més de sòu.
  • Per decés del treballador: en este cas, els causahabientes (els hereus declarats) de la treballadora tenen dret a una indemnisació del 50% de la prevista en cas d'indemnisació per acomiadament.
  • Pel decés del empleador: davant este cas, li correspon al treballador una indemnisació del 50% de la prevista en cas d'indemnisació per acomiadament.
  • Per decés de la persona per a l'assistència personal de la qual o acompanyament es va contractar al treballador: el treballador té dret a una indemnisació del 50% de la prevista en cas d'indemnisació per acomiadament.
  • Per acomiadament sense expressió de causa o justificació.
  • Si la treballadora està embarassada i és despedida per eixe motiu, el empleador té que pagar-li una indemnisació equivalent a un any de remuneracions que s'acumulen a l'establida per al cas d'acomiadament sense justa causa.
  • Si la treballadora està per contraure matrimoni i és despedida per eixe motiu, el empleador té que pagar-li una indemnisació equivalent a un any de remuneracions que s'acumula a l'establida per al cas d'acomiadament sense justa causa.

Característiques en Espanya

El finiquit és un document que posa fi de forma oficial tota relació laboral entre empleat i empleador de manera que, tant l'empresari com el treballador, són lliures de les obligacions contractuals a partir de la data, com són la d'abonar el sòu per part de l'empresari i la de treballar a les órdens d'este per part del treballador.[2]

En el finiquit es plasma la proposta de liquidació de les cantitats adequades per l'empresari al treballador en motiu de l'extinció del contracte de treball, per mutu acort, acomiadament, dimissió del treballador o jubilació, entre atres causes establides en l'artícul 49 de l'Estatut dels Treballadors[3] i es dividix en diversos apartats o seccions:

Identificació

Arreplega les senyes identificativos de les parts presents en el finiquit. Per un costat les senyes de l'empresa, en el seu corresponent número fiscal. I per l'atre, les senyes de l'empleat en el seu número d'afiliació a la Seguritat social, i número d'identificació fiscal processal.

Devengos

En este apartat s'arrepleguen tots els conceptes pels que el treballador deu percebre diners. Entre ells estan els dies de sòu no abonats, l'indemnisació, les parts proporcionals de les pagues extres, o els dies de vacacions no gojats.

Tindran dret a l'indemnisació per acomiadament tots els treballadors que hagen segut objecte d'un acomiadament disciplinari i es calcularà atenent als dies que corresponguen per any treballe i al llímit màxim permés, segons el salari diari.[4]

Deduccions

Front als devengos, enumera els conceptes pels que al treballador se li reté o retira diners. Entre ells l'incompliment del preaviso marcat en conveni, les bestreta concedides, o les cantitats corresponents a la retenció fiscal, si procede. Les indemnisacions per acomiadament quedaran exentes de dita retenció.

Liquidació i firma

Es confronten devengos i deduccions, obtenint la cantitat a cobrar pel treballador. Dita cantitat no podrà ser mai negativa. Esta cantitat deurà abonar-se en el moment de la firma, be en efectiu o taló bancari. En el moment de la firma el treballador pot rebujar qualsevol pagament que poguera correspondre-li si no està d'acort en el seu càlcul, no firmant el finiquit, i pot solicitar la presència d'un representant llegal dels treballadors. Si decidix firmar el finiquit, per mig de l'afegitó "rebut no conforme" deixa la porta oberta a possibles reclamacions de cantitat futures. Cal aclarir que la firma del finiquit no presupon la conformitat en l'acomiadament, sino la conformitat en la liquidació realisada per l'empresa.

Per a reclamar les cantitats adeutades per l'empresa, quan esta no les posa a disposició del treballador o este no està d'acort en les calculades, deu procedir a interpondre una papereta de conciliació en el Servici de Conciliació, Mediació i Arbitrage, abans de poder acodir a la via judicial.

Vore també

Referències

  1. ↑ Indemnisació (cases particulars) Argentina.gob.ar
  2. ↑ «Finiquite» (en espanyol). Consultat el 14 de maig de 2019. «Qué és el finiquit»
  3. ↑ «Extinció de contractes» (en espanyol). Consultat el 12 de maig de 2014. «Estatut dels Treballadors (ET)»
  4. ↑ «Finiquite» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 24 d'agost de 2013. Consultat el 21 d'agost de 2013. «Conceptes que deu incloure l'empresa per a calcular el finiquit del treballador»

Bibliografia