Myoporum laetum
El gandul, gandula, mióporo, siempreverde o transparent[1] (Myoporum laetum) és un arbre en la família Scrophulariaceae. En Chile i Perú, se li coneix com miosporo.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre siempreverde que creix fins a una altura d'uns 10 m, i que florix des de finals de l'hivern a mitan de la primavera. La corfa té una apariència badada pardusca.
Les fulls, venenoses, tenen vores sanceres o alguna cosa dentado apicalmente i estan cobertes de menudes glándulas translucidas. Les florés, subactinomorfas pentameras, són hermafroditas i s'organisen en cims axilars de 5-10, en cáliz pentafido i corola d'1,5-2 cm d'ample en pétals pelosos soldats entre sí, de color blanc punteado de púrpura; els 4 o 5 estams són exertos en anteras violetas i el ovari va superar i bilocular deriva en un frut drupaceo globular lluenta purpúreo de 6-9 mm de diàmetro en una única llavor ovalada-quadrangular rodejada d'un endocarpo pétreo (pireno).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un arbre natiu de Nova Zelanda
Creix molt be en àrees costeres i boscs baixos.
En la península ibèrica, es cultiva en freqüència en les Illes Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Andalusia, Extremadura, Ceuta, Portugal, Illes Canàries i en general en zones de clima càlit o suau. Està naturalizado en vores de camins i baldíos del llitoral, a on a sovint s'estén com a planta invasiva.[2] Es cultiva com a planta ornamental o per a formar bardices en les províncies més càlides, a on substituïx al aligustre.
Aguanta molt ben la proximitat de la mar, el vent i els terrenys arenencs. A voltes es troba asilvestrado.[3]
Myoporum laetumés considerada una planta exòtica invasora pel Consell de Plantes Invasoras de Califòrnia.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]L'espècie és parasitada per un muérdago d'importants propietats medicinals (anti-diabètica, antibacterial, antihipertensiva, hipolipidemica, antioxidant, antidiareal i estimulació immunològica),[5] Loranthus micranthus, representant de la família de les Loranthaceae.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Els maoríés fregaven els fulls sobre la pell per a repelir mosquits i jejenes[7]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Els fulls contenen una toxina que danya el fege anomenada ngaiona[8] la qual causa malaltia i inclús la mort en ganado com és el cas dels vacuns, ovelles i porcs.
Propagació
[editar | editar còdic]Llavor
[editar | editar còdic]La llavor medix 7-9 mm d'un color café clar d'un to llaugerament taronja. La estratificació es recomana per 8 semanes com a tractament de germinació de la llavor. Les llavors poden tardar varis mesos en germinar, pero en reduir la gruixa de la capa exterior pétrea en raspar-la delicadamente en un gavinet o en usar lija, el temps de la germinació es pot acurtar.
Esqueje
[editar | editar còdic]La propagació pot ser realisada en esquejes i usant una hormona enraizadora. Les raïls escomençaran a formar-se entre 5-9 semanes.
Espècie invasora
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, el mióporo ha segut inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Myoporum laetum va ser descrita per Georg Forster i publicat en Florulae Insularum Australium Prodromus 44. 1786.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Noms vernaculares en Anthos, RJB/CSIC (requerix busca interna)
- ↑ Myoporum en Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí/DGSCM, 2011
- ↑ López González (2007). , 3ª edició, Madrit:Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
- ↑ Myoporum laetum en Califòrnia Invasive Plant Council
- ↑ Soheil Zorofchian Moghadamtousi, Maryam Hajrezaei, Habsah Abdul Kadir, and Keivan Zandi, Loranthus micranthus Linn.: Biological Activities and Phytochemistry, Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine, Volume 2013, Article ANEU 273712, 9 pages, 2013
- ↑ Myoporum laetum en New Zealand Flora, Associations
- ↑ Dealing with bites, The Encyclopaedia of New Zealand; [1]
- ↑ Encyclopaedia of Clinical Toxicology: A Comprehensive Guide and Reference, by Irving S. Rossoff
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Myoporum laetum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de novembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Connor, H.I. 1977: The Poisonous Plants in New Zealand. 2 edition. Government Printer, Wellington.
- Chinnock, R.J. 2007: Eremophila and allied genera, a momograph of the plant family Myoporaceae. Rosenberg Publishing Pty Ltd.
- Webb, C.J.; Sykes, W.R.; Garnock-Jones, P.J. 1988: Flora of New Zealand. Vol. IV. Naturalised Pteridophytes, Gymnosperms, Dicotyledons. Botany Division, D.S.I.R., Christchurch, New Zealand.
- Stewart, J. 1971: Plants in New Zealand Poisonous to Man. New Zealand Department of Health, Wellington.
- Allan, H.H. 1961: Flora of New Zealand. Vol. I. Indigenous Tracheophyta: Psilopsida, Lycopsida, Filicopsida, Gymnospermae, Dicotyledones. Government Printer, Wellington.
- Dawson, M. I. 2008: Index of chromosome numbers of indigenous New Zealand vascular plants.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Myoporum laetum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.