Anar al contingut

Muwaqqit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dar al-Muwaqqit.jpg
Donar al-Muwaqqit ("Casa del muwaqqit") en l'Universitat de Qarawiyyin, Fez (Marroc).

Un muwaqqit (àrap: موقت, més rarament ميقاتي mīqātī) en la història de l'Islam era un astrònom encarregat de la cronologia i la regulació dels temps d'oració en una institució islàmica com una mesquita o una madrasa. A diferència del muecín —recitador de la cridada a l'oració—, que solia ser seleccionat per la seua pietat i la seua veu, un muwaqqit era seleccionat pel seu coneiximent i habilitat en astronomia.

No totes les mesquites tenien un muwaqqit. Es va registrar per primera volta a finals de el XIII en la mesquita de Amr ibn al-As en el sultanato mameluco d'Egipte i després es va estendre a vàries parts del món islàmic. Inclús llavors, moltes grans mesquites únicament depenien dels muecines per a determinar els temps d'oració utilisant métodos tradicionals, com l'observació de la llongitut de les ombres i els fenomens crepusculares. La falta de fonts i investigacions històriques fa difícil determinar les funcions i papers específics dels muecines. Els historiadors de la ciència no saben en certea si el muwaqqit era un càrrec especialisat que el seu titular s'ocupava exclusivament d'assunts astronòmics, o si formava part d'una funció més àmplia d'un mestre (mudarris) que també treballava i ensenyava en atres camps.

Durant el seu apogeu en els sigles XIV i XV, destacats científics varen ocupar el lloc de muwaqqit. Per eixemple, Ibn al-Shatir (1304-1375) i Shams al-Din Abu Abd Allah al-Jalili (1320-1380) varen formar un equip de muwaqqits en la mesquita dels Omeyas de Damasc. Síria i Egipte varen ser els principals centres d'activitat dels muwaqqits en estos sigles, mentres que el càrrec es va estendre al Alce, Hejaz, Tunis i el Yemen. L'ofici va continuar registrant-se fins a el XIX, encara que els muwaqqits varen produir menys tractats i instruments que en époques anteriors. Hui en dia, les mesquites utilisen horaris d'oració produïts per agències religioses o científiques o rellonges programats per a este fi. Estos permeten la determinació exacta dels temps d'oració sense les habilitats especialisades d'un muwaqqit.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Els musulmans observen la salat, l'oració ritual diària, en temps prescrits basats en el hadiz o la tradició de Mahoma (c. 570-632). Cada dia, hi ha cinc oracions obligatòries en rancs específics de temps permesos, determinats pels fenomens astronòmics diaris.[1] Per eixemple, el temps per a l'oració magrebí comença despuix del ocàs i termina quan el crepúscul roig ha desaparegut.[2][3]

Degut a que les hores d'inici i fi de les oracions estan relacionades en el moviment diürn solar, varien a lo llarc de l'any i depenen de la latitut i llongitut locals quan s'expressen en el hora local.[4] El terme mīqāt en el sentit de «temps d'una oració» està atestat en el Corán i en els hadices, encara que el Corán no definix explícitament eixos temps.[3][5] El terme ʻilm al-mīqāt es referix a l'estudi de la determinació dels temps d'oració basats en la posició del Sol i les estreles en el cel i s'ha registrat des dels primers dies del Islam.[5]

Ans que aparegueren els muwaqqits, el muecín havia segut l'ofici més associat en la regulació dels temps d'oració. El càrrec es remonta a la vida de Mahoma i el seu paper i història estan ben documentats. El principal deure un muecín és recitar el adhan per a anunciar el començ d'un temps d'oració. Abans d'usar un altaveu, açò es feya normalment des de lo alt d'un minaret.[5] El minaret proporcionava al muecín un punt de vista per a observar fenomens com la posada de sol que marca l'inici del magrib.[4]

Obligacions

[editar | editar còdic]
El quadrant, a sovint produït i utilisat per muwaqqits.

El principal deure els muwaqqit era el control del temps i la regulació dels temps d'oració diària en les mesquites, madrasas o atres institucions que usaven l'astronomia i atres ciències exactes.[6] En el seu apogeu en els sigles XIV i XV, les principals mesquites a sovint ampraven a destacats astrònoms com muwaqqits. Ademés de regular els temps d'oració, varen escriure tractats sobre astronomia, especialment sobre el cronometraje i l'us d'instruments afins com quadrants i rellonges de sol.[5][7][8] També es varen encarregar d'atres assunts religiosos relacionats en la seua perícia astronòmica, com el manteniment del calendari islàmic i la determinació de la qibla —la direcció cap a La Meca utilisada per a les oracions—.[7]

David A. King, historiador de l'astronomia, presenta al muwaqqit com una professió especialisada, un astrònom de mesquita «al servici de l'Islam» que va produir un gran número de tractats i instruments, encara que el seu treball no va influir necessàriament en les pràctiques dels muecines i del alfaquí que varen utilisar en gran medida els métodos tradicionals. El coneiximent d'un muwaqqit es va transmetre als seus estudiants que específicament pretenien ser la pròxima generació de la professió. La descripció de King es basa en la seua investigació de les obres primàries dels muwaqqits i els texts llegals islàmics contemporàneus.[8]

Per una atra part, el historiadora científica, Sonja Brentjes, propon que el muwaqqit deu ser vist com «solament una faceta d'una atra persona, sobretot la d'un mudarris (mestre)».[9] El manteniment astronòmic dels temps d'oració, aixina com la construcció i el manteniment dels instruments astronòmics d'una mesquita era una part normal de les activitats acadèmiques en les ciutats musulmanes de l'época. Algú en el títul de muwaqqit també era provable que deprenguera molt en atres disciplines, incloent el fiqh i la filosofia. La disciplina de ʻilm al-mīqāt va ser àmpliament depresa i no únicament per algú que aspirava a ser un muwaqqit; un muecín be podria haver tingut una educació idèntica a la d'un muwaqqit.[10] L'evaluació de Brentjes es basa en biografies secundàries dels muwaqqits durant l'era mameluca, incloent les obres d'Al-Sakhawi, un prominent autor de el XV i erudit en hadices.[8] Tant King com Brentjes diuen que és difícil determinar el paper dels muwaqqits per la falta d'investigació i de fonts històriques sobre el tema.[10][11]

Salari

[editar | editar còdic]

Hi ha poca informació disponible sobre el salari dels muwaqqits. El historiador King únicament va poder proporcionar vàries sifres donades en waqfiyyas o documents financers de les mesquites d'El Caire dels sigles XV i XVI. La mesquita de l'Emir de Qanim pagava a un muwaqqit 200 dirhams (moneda d'argent) al més, en comparació a 900 per a un iman, 500 per a un jatib, 200 per a un muecín i 300 per a un sirviente mencionat en el mateix document. Atres sifres que King va trobar eren acumulatives: 1400 dirhams dividits entre uns 16 muecines i muwaqqits, i 600 dirhams dividits entre un número desconegut de muwaqqits.[12][13] Segons Brentjes, estes remuneracions eren relativament baixes, lo que va dur a un muwaqqit a ocupar atres treballs al mateix temps, incloent l'ensenyança.[14] Les senyes presentades per King es llimiten a una ciutat i no cobrixen les mesquites en muwaqqits prominents, com la mesquita dels Omeyas de Damasc.[15]

Relacions en el muecín

[editar | editar còdic]

Les responsabilitats d'un muwaqqit estaven relacionades en les dels muecines que anunciaven el hora d'inici d'una oració recitant l'adhan.[5][16] A diferència de l'ofici del muwaqqit que requeria coneiximents especials en astronomia, el muecín era típicament elegit per la seua pietat i la seua bella veu. Les mesquites no sempre tenien muwaqqits. Inclús les grans mesquites a sovint es basaven en el coneiximent tradicional del muecín per a determinar els temps d'oració, com l'observació de la llongitut de les ombres per a les oracions diürnes, els fenomens crepusculares per a les oracions nocturnes, i les estacions llunars per al cronometraje general de la nit.[6][17] Brentjes especula que el muwaqqit podria haver evolucionat a partir d'un muecín especialisat,[18] i que podria no haver hagut una delimitació clara entre els dos càrrecs.[19] Se sap que alguns muwaqqits célebres, com Shams al-Din Abu Abd Allah al-Khalili i Ibn al-Shatir, varen ser alguna volta muecines, i molts individus varen ocupar abdós càrrecs simultàneament.[20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Wensinck, 1993, pp. 26–27.
  2. ↑ Hadi Bashori, 2015, p. 150.
  3. ↑ 3,0 3,1 Wensinck, 1993, p. 27.
  4. ↑ 4,0 4,1 King, 1996, p. 289.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 King, 1996, p. 286.
  6. ↑ 6,0 6,1 King, 1983, p. 534.
  7. ↑ 7,0 7,1 King, 1998, p. 159.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Brentjes, 2008, p. 130.
  9. ↑ Brentjes, 2008, pp. 130–131, 134.
  10. ↑ 10,0 10,1 Brentjes, 2008, p. 145.
  11. ↑ King, 1998, p. 162.
  12. ↑ King, 1998, p. 302.
  13. ↑ King, 1996, p. 160.
  14. ↑ Brentjes, 2008, pp. 134–135.
  15. ↑ King, 1996, pp. 302–303.
  16. ↑ Pedersen, 1991, p. 677.
  17. ↑ King, 1996, p. 291.
  18. ↑ Brentjes, 2008, p. 139.
  19. ↑ Brentjes, 2008, p. 141.
  20. ↑ Brentjes, 2008, pp. 139–140.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Hadi Bashori, Muhammad (2015). Pengantar Ilmu Falak, Jakarta: Pustaka Al Kautsar. ISBN 978-979-592-701-3.
  • King, David A.. “The Astronomy of the Mamluks”. Isis 74 (4): 531–555. doi:10.1086/353360.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Wishnitzer, Avner (2015). Reading Clocks, Alla Turca: Clave and Society in the Clapix Ottoman Empire, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-25772-3.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Muwaqqit&oldid=929625»