Museu de la Marina (Lisboa)
El Museu de la Marina (en portugués Museu de Marinha) de Lisboa és un museu dedicat a el història de la navegació portuguesa. Es troba en un anex d'estil neomanuelino, que es va escomençar a construir en 1850, ubicat en l'ala oest del Monasteri dels Jerónimos de Belém[1] i una atra ala més recent enfront del museu, cridada Pabelló dels galeones (Pavilhão dones Galeotas).
El museu es dividix en 13 sales més el pabelló[2] en un àrea de 50. 000 m², dels que 16. 050 són per a exposicions permanents.[3]
Història
[editar | editar còdic]El museu es va instaurar el 22 de juliol de 1863 per decret real de Luis I de Portugal, oficial de marina en eixercici abans de succeir en el tro al seu difunt germà.
El museu es va emplaçar en l'escola naval, a on s'exponien maquetes de barcos de la pròpia escola i atres dutes des de l'Acadèmia Real de Marina. Encara que un incendi en 1916 va cremar un part de la colecció, va seguir en funcionament com a part de l'escola baix diferents noms fins que es va escindir definitivament en 1936. No va ser fins a 1948, despuix de la donació de la colecció particular de Henrique Maufroy de Seixas, investigador i apassionat dels temes marítims, quan la proposta ya contemplada en 1934 de traslladar el museu va quallar ya que el senyor Seixas va impondre la condició de que la seua colecció s'exhibira en un lloc de dimensions i dignitat adequats. En abril de 1949 el nou museu es va inaugurar en el palau del comte de Farrobo, en Laranjeiras. No obstant, esta ubicació era provisional, fins que sengles comissions en 1954 i 1956 decidiren el trasllat definitiu al monasteri. L'intervenció del llavors ministre de marina, l'almirant Américo Tomás, va contribuir en gran mida a que el 15 d'agost de 1962 s'inaugurara el definitiu Museu de la Marina en el Monasteri dels Jerónimos.[4]
Coleccions
[editar | editar còdic]Les coleccions mostren una àmplia varietat de continguts que comprenen diversos aspectes de l'història marítima de Portugal, no solament en l'àmbit militar, sino també en el peixquer, comercial i la navegació recreativa. Encara que conté peces des de l'época romana, el gros de la colecció comença en el periodo dels descobriments.[4]
Entre els 17. 000 objectes exposts es pot contemplar:
- Escultures dels personages històrics més representatius de la navegació portuguesa. També una figura en fusta de l'Arcàngel Rafael, que anava a bordo del barco de Vasc de Gama en la seua ruta a l'Índia.[5]
- Instruments de navegació, entre ells la major colecció d'astrolabios del món.[6]
- Una colecció de maquetas de barcos que mostra l'evolució de la construcció de navío de forma cronològica, tant civil com a militar.[5]
- Reproduccions a tamany real dels barcos utilisats per la realea durant el XVIII.[2]
- Una biblioteca que reunix fondos antics procedents de varis orígens, de matèries com a Astronomia, Història, Cartografia, Geografia o Aritmètica, entre unes atres, ademés de mapes, plans, cartes de navegació i atles que es remonten al sigle xvi i un archiu en al voltant de 120. 000 imàgens, entre les que es troben les 20. 000 fotografies donadas pel senyor Seixas.[4][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bartrolí, Jaume (2013). «El Museu de la Marina», Ecos (ed.). Lisboa. La ciutat que navega (en és). ISBN 9788415563280.
- ↑ 2,0 2,1 «Museu de la Marina, embarcacions en història» (en és). Sobrelisboa. Consultat el 21 de febrer de 2021.
- ↑ «Museu de la Marina (Museu dona Marinha), Lisboa» (en és). Turisme en Portugal. Consultat el 21 de febrer de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Marinha» (en pt). Comissão Cultural de Marinha. Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2021. Consultat el 21 de febrer de 2021.
- ↑ 5,0 5,1 «O fabulós Museu de Marinha» (en pt). Institut Camoes. Consultat el 21 de febrer de 2021.
- ↑ «Maritime Museum» (en en). GoLisbon. Consultat el 21 de febrer de 2021.
- ↑ «Biblioteca» (en pt). Marinha. Consultat el 21 de febrer de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de la Marina (Lisboa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.