Museu de Prehistòria de Tera

Museu de Prehistòria de Tera

El Museu de Prehistòria de Tera (en griego: Μουσείο Προϊστορικής Θήρας) és un museu de Prehistòria que es troba en Firá, en l'illa de Santorini (Grècia). Va ser construït en el lloc de l'antiga iglésia de Ypapanti, que va ser destruïda en el terremot de 1956. El museu alberga un gran número d'antics objectes de vàries excavacions fetes en Santorini, com en Acrotiri (en la partix suroest de l'illa, en una península), i en el pròxim jaciment arqueològic de Potamos. Deu distinguir-se d'un atre museu diferent que és el Museu Arqueològic de Tera.

Història de les excavacions

Les primeres excavacions en Santorini varen ser dirigides pel geólogo francés F. Fouque en 1867, en acabant de que algunes persones de la zona varen trobar objectes antics en una pedrera. Més vesprada, entre 1895 i 1900, les excavacions dirigides per un arqueòlec alemà, el baró Friedrich Hiller von Gaertringen, varen revelar les ruïnes de l'antiga Tera en Taula Vouno. Es va centrar en els assentaments de el IX, que va creure que eren d'una colónia espartana. Una miqueta més tart, R. Zahn va excavar en la localitat de Potamos, baix els auspicis del Institut Arqueològic Alemà d'Atenes. Les excavacions principals en Acrotiri varen ser realisades baix la direcció de Spyridon Marinatos, de la Societat Arqueològica d'Atenes.

Exposició

Porta incens de bronze de Acrotiri (XVII) expost en el Museu de Prehistòria de Tera.

El museu es dividix en quatre zones temàtiques: l'història de l'illa, l'història de les excavacions, la geologia de Tera i el periodo d'apogeu de Acrotiri.

El museu expon en una zona l'història de l'illa escomençant pel Neolític final i aplegant al Cicládico final I. L'història de Acrotiri es remonta al 4500 a. C. i la ciutat va florir especialment durant el periodo cicládico final I, en el XVII

Les coleccions es troben ordenades cronològicament, i inclouen ceràmica, escultures, joyes, murals, i objectes rituals. L'art monumental dels murals s'explica en detall. També s'explica la complexa ret de contactes que tenia l'illa.

El museu expon la ceràmica del Neolític trobada en l'illa, i figures de marbre i ceràmica del cicládico inicial. En particular, el grup d'objectes del periodo de Kastrí ilustra la fase de transició del periodo Cicládico inicial II al Cicládico inicial III. Els objectes rellevants són originaris dels illots Christiana i de Acrotiri. La ceràmica del periodo Cicládico mig es troba representada per una série de gerres que a sovint apareixen decorades en representacions d'oronetes. Estos objectes —datats entre els sigles XX i XVIII a. C.— varen ser trobats en Ftellos, Agios Ioannis Eleimona, Megalojori i Acrotiri. També hi ha objectes de metal del periodo Cicládico inicial procedents de diferents jaciments.

En la zona dedicada al periodo d'apogeu de Acrotiri s'exponen numerosos objectes que varen ser trobats despuix de l'erupció del volcà de l'illa quan la ciutat es trobava en un periodo d'auge. Estos comprenen utensilis quotidians, ferramentes, objectes de metal, recipients, mòles d'algeps, sagells, peses i algunes inscripcions en llineal A. Per una atra part, són destacables les fresca, que representen a sovint motius vegetals, pero també mones i aus.

• Fragment de fresc minoico en motius vegetals.
  Fragment de fresc minoico en motius vegetals.
• 
  Cànter ceràmic en oronetes, procedent de Acrotiri (sigle XVII a. C.)
• 
  Fresc minoico en mones blaves trobat en Acrotiri.
• 
  Mòle d'algeps d'una taula coberta en cendra volcànica.