Museu de Geologia (Universitat de Sevilla)

Archiu:Foto 5 Gabinete de Historia Natural.png

Museu de Geologia (Universitat de Sevilla)

El museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla, situada en Andalusia (Espanya), és una colecció museugràfica que va escomençar a reunir-se en 1850. I en paraules de Francisco de les Barres d'Aragó, dita colecció:

És el Gabinet d'Història Natural de l'Universitat una de les coses més notables que hi ha en Sevilla i que de segur desconeixen la major part dels sevillans

Història del Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla

Etapa Fundacional (1850-1884)

El Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla té el seu orige en el Gabinet d'Història Natural fundat en 1850 pel Catedràtic de Mineralogia i Zoologia Antonio Machado i Núñez (1815-1896). Home d'idees lliberals i positivistes, el yayo dels poetes, va destacar entre moltes atres coses, com a pioner dels estudis de prehistòria i antropologia, i un dels primers divulgadores de la teoria evolucionista de Darwin en Espanya. La creació del Gabinet d'Història Natural, com la d'uns atres en Espanya, va estar motivada per la reforma dels estudis universitaris de 1845 (Pla Pidal), i la Real Orde de 1849, que per iniciativa del Ministre Bravo Murillo, instava a les Universitats i Instituts a la seua organisació.

El Gabinet d'Història Natural es trobava ubicat en una galeria del pis segon de la Facultat de Ciències de l'Universitat de Sevilla, situada en l'edifici de l'antiga Casa Professa dels jesuïtes (edifici hui, sèu de la Facultat de Belles arts de l'Universitat de Sevilla, en el carrer Laraña). Allí permaneixerà el Gabinet durant més de 100 anys, els que transcorren des de la seua creació fins al seu trasllat a l'antiga Fàbrica de Tabacs en 1957.

La colecció del Gabinet d'Història Natural, l'orige de la qual està en dos caixons de mineralés i un esquelet donados pel Governe, procedents del Real Colege de Medicina i Cirugia de Càdis; ràpidament es va incrementar en la década de 1850, gràcies a la donació de diverses coleccions particulars i especialment les adquisicions i donacions realisades per Antonio Machado i Núñez, fins al punt que en 1864 va haver de ser reformat i ampliat. Durant el temps en el que Machado va estar al front del Gabinet (1850-1883) fins a la seua marcha a l'Universitat Central, va formar en ell una important colecció, entre les que destacaven la colecció malacológica, formada en la seua major part per espècies exòtiques del Pacífic. Entre les coleccions regionals varen deure ser molt valioses aquelles que varen servir a Machado per a l'elaboració dels catàlecs zoològics d'aus, reptilés i mamífers d'Andalusia, llabor en la que és destacar la colaboració de Joaquín García Otero com taxidermista del Gabinet. A Machado es deu igualment gran part de la colecció mineralógica, inicialment en eixemplars procedents de l'estranger, per compra o intercanvi, als que s'incorporen posteriorment eixemplars procedents d'excursions.

En l'apartat paleontológico Machado incorpora una de les coleccions més importants del Gabinet, la de molarés i mandíbulas de proboscidios fòssilés, aixina com un esquelet fòssil de cetáceo del Mioceno de Villanueva del Riu i Mines. No menys important va deure ser la colecció de prehistòria, si tenim en conte l'intensa llabor realisada per Machado en dit camp, en el que se li pot considerar un dels iniciadores i en la que va contar en la colaboració de Guillermo Macpherson que va incorporar al gabinet en 1874 materials procedents de les excavacions de la Cova de la Dòna en Alhama de Granada. En 1857 es varen incorporar al Gabinet els Herbarios històrics de l'Universitat l'orige de la qual es remonta a el XVIII, en fondre's l'assignatura de Botànica en la de Zoologia i Mineralogia en l'assignatura d'Història Natural. En l'apany dels herbarios va colaborar Romualdo González Fragoso, discípul primer de Machado i, posteriorment del seu successor, Salvador Calderón i Arana. Alguns dels eixemplars més notables del Gabinet varen ser enviats per Machado a les Exposicions Universals celebrades en París en 1867 i 1878.

Etapa d'Esplendor (1884-1895)

Archiu:Fots 6 y 7.png

Salvador Calderón i Arana

En 1884, el geólogo Salvador Calderón i Arana (1851-1911), antic professor de l'Institució Lliure d'Ensenyança, succeïx a Machado com catedràtic en Sevilla, i en esta ciutat permaneixerà fins a 1895, en que es trasllada a l'Universitat de Madrit. Durant estos anys, el Gabinet d'Història Natural de l'Universitat de Sevilla, s'enriquix en gran cantitat de coleccions proporcionades per colegues espanyols i europeus en els que Calderón realisava intercanvis, aixina com en eixemplars frut de les numeroses excursions que Calderón realisa en un nutrit grup de discípuls aglutinats entorn al Gabinet d'Història Natural i la Secció de Sevilla de la Societat Espanyola d'Història Natural, fundada en 1888. Calderón i el seu grup es varen vincular també en la Societat Econòmica d'Amics del País, i l'Ateneu i Societat d'Excursions de Sevilla, fundat per Manuel Ixes i Ferré en 1887. Entre els discípuls de Calderón que varen colaborar en ell en el Gabinet són de destacar, entre uns atres, a Romualdo González Fragoso, Manuel de Paúl i Arozarena; Manuel Medina Ramos, Miguel Cala i Sánchez, Antonio Seras i González, Enrique Laza Herrera, José Mariano Mota i Salat, Federico de Chaves i Pérez del Polze, Pedro Álvarez Quintero, i Francisco de les Barres d'Aragó.

Frut de la llabor investigadora realisada per Salvador Calderón i els seus discípuls, són els numerosos treballs presentats en la Societat Espanyola d'Història Natural que en paralel, convertiran al Gabinet d'Història Natural de l'Universitat de Sevilla, en els anys finals de el XIX, en un dels principals museus europeus, i en paraules del geólogo Eduardo Hernández Pacheco en el segon en importància d'Espanya. Calderón i els seus discípuls ademés de reorganisar i revisar les coleccions existents varen formar en el gabinet, coleccions regionals, tant zoológicas (especialment d'invertebrats), com geològiques i botànicas.

Etapa anodina (1895-1912)

Durant el periodo de 1895-1913 la Càtedra d'Història Natural, i conseqüentment el Gabinet de l'Universitat, passen per una etapa anodina, quan no d'abandó i pèrdues. Durant esta etapa, la càtedra d'Història Natural va estar ocupada primer per Serafín Sanz Agud (1835-1909), i posteriorment per Félix Gila Fidalgo (1860-1912).

Nova etapa d'esplendor (1913-1936)

Archiu:Fotos 12 y 13.png

Mandíbula inferior de Palaeoloxodon antiquus (Falconer & Cautley 1847) procedent d'Almodóvar del Riu (Còrdova), incorporada al Gabinet d'Història Natural de l'Universitat de Sevilla per Antonio Machado Núñez, i montada per Salvador Calderón i Arana. Fotografies de març de 1925, per José Mª González-Nandín i Paúl. (Archiu de la Fototeca de l'Universitat de Sevilla).

Entre 1913 i 1919, Francisco de les Barres d'Aragó (1869-1955) antic alumne i discípul de Calderón, ocupa la Càtedra de Mineralogia, Botànica i Zoologia. Gran defensor de la ciència experimental, durant la seua etapa al front del Gabinet s'incorporen numerosos eixemplars i es reordenan algunes coleccions. Especialment importants varen ser la neteja del herbario, i la reorganisació de la colecció mineralógica regional d'Andalusia realisada per Pedro Castro Barea (1895-1971), que en 1922 ocupa la càtedra que Barres deixa vacant per trasllat a Madrit. Entre 1922 i 1936 Castro reprendrà en dedicació el Gabinet d'Història Natural. En ell s'enriquixen els fondos i les coleccions, especialment les mineralógicas, es torna a investigar, i ell mateixa prepara una colecció de Menas de Riotinto, que és un dels primers estudis metalogenéticos realisats en la Península. Aixina mateix, Castro conseguix que en 1932 es dote una plaça de conservador del Museu.

Etapa obscura (1936-1975)

Al començ de la Guerra Civil i per motius polítics, Pedro Castro és expedientat i cessat en la seua càtedra, no sent reintegrat a l'Universitat fins a 1944, encara que esta volta com a professor de Botànica. Durant un breu periodo en 1943 Antonio Esquerre Tamayo, es fa càrrec de les classes de Biologia i Geologia fins a l'arribada d'Eduardo Alastrué (1913-1991). Els prop de quaranta anys que transcorren des del començ de la Guerra Civil fins a 1975 estan dominats per les dos ocasions en les que Alastrué ocupa la càtedra de Mineralogia, Geografia Física i Geologia, la primera entre 1944 i 1949, i la segona entre 1957 i 1969. Entre abdós periodos serà el professor adjunt José Altamirano Durán, qui s'ocupe de les classes. A Eduardo Alastrué i María Vicente es deu el trasllat cap a 1957 de la colecció de Geologia del Gabinet des de l'edifici de la C/ Laraña fins a la nova facultat de Ciències en l'Edifici de l'Antiga Fàbrica de Tabacs. Esta época supon el desmembramiento del Museu d'Història Natural de l'Universitat, i la destrucció de gran part del mateix. La colecció de zoologia va quedar en l'edifici del carrer Laraña, sofrint greus pèrdues. Millor sòrt va córrer el herbario enviat en 1948 (fins a 1972) al Real Jardí Botànic a l'espera de que existira en l'Universitat de Sevilla una càtedra de Botànica. No serà fins a 1971 quan es realise el trasllat de la colecció de zoologia, pero desgraciadament en traslladar-se en 1976 la Facultat de Biologia a l'edifici actual de Regna Mercedes, les coleccions varen passar al sòtol de la Fàbrica de Tabacs, a on es varen perdre en la seua major part. Mentres, la colecció de geologia que inicialment va ser instalada en la segona planta de la Fàbrica de Tabacs, davant la necessitat d'espai per a la nova Secció de Biològiques, creada en 1964, va tindre que ser també almagasenada en unes vitrines metàliques que varen ocupar el vestíbul del Departament de Geologia.

El Museu de Geologia (1975-2011)

L'incorporació en 1975 de Ramón Coy i Yll (1940-2009) com a catedràtic de Cristalografia, Mineralogia i Mineralotecnia suponen la consecució entre 1977 i 1978 dels fondos necessaris per a l'exposició del Museu de Geologia de l'Universitat, instalat convenientment en 1978 en la planta primera de l'Antiga Fàbrica de Tabacs, i dotat en una plaça de conservadora (ocupada entre 1978 i 1995 per Encarnación Carmona Aguilar).

En 1982 s'incorpora a la Càtedra de Cristalografia i Mineralogia de la Secció de Química de l'Universitat de Sevilla, Emilio Galà Horts, càrrec que ocupa en l'actualitat. Entre 1983 i 1990 es porta a terme la reordenació del Museu. En 1985, la Facultat de Química es trasllada, junt a les demés Facultats de Ciències al Campus de Reina Mercedes, quedant el Museu de Geologia com un estrany enclavament en l'edifici de la Fàbrica de Tabacs fins a 1994. Durant esta etapa es porta a terme la reordenació del Museu, revisant i actualisant les classificacions, i ampliant la colecció de fòssils, procedents de proyectes d'investigació, i donacions. Frut d'esta reordenació, va ser la publicació en 1993 de la Guia del Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla. Experiències didàctiques per a una visita.

Despuix de vàries propostes, com integrar la colecció del Museu de Geologia en un nou Museu de Ciències Naturals (1990) o en el Museu Arqueològic de Sevilla, en 1994, l'Universitat va cedir els fondos del Museu de Geologia al nou Centre Andalús d'Exposicions Didàctiques de Ciències Naturals, Naturaland, instalat en l'antic Pabelló d'Aragó de l'Expo 92, en l'Illa de la Cartuja. Els problemes constructius del Pabelló i l'ubicació del parc d'oci de Illa Màgica varen supondre el tancament de Naturaland en giner de 1995, almagasenant-se els seus fondos de nou. Despuix de varis trasllats com a conseqüència de possibles reubicación (Pabelló de la Naturalea i Pabelló de Fujitsu) finalment fracassades, en febrer de 1998, davant el risc de deterioració de la colecció, es decidix el seu trasllat al Campus de Reina Mercedes, depositant-se en uns antics laboratoris del sòtol de l'Escola Tècnica Superior d'Ingenieria, hui d'Informàtica, a on la colecció ha permaneixcut almagasenada.

Durant este periodo es publica l'Inventari Actualisat del Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla (2002), reproyecta el Museu Virtual de Geologia, i s'exponen eixemplars del museu en dos exposicions: Patrimoni Científic de l'Universitat de Sevilla, en 2005 i Antonio Machado i Núñez i els darwinistas sevillans, en 2009. Una chicoteta selecció dels fondos s'expon en el hall de la Facultat de Química i en l'Àrea de Cristalografia i Mineralogia (tercera planta de la Facultat de Química). En el contingut del Museu destaquen fondos d'interés històric, museístic, científic i didàctic. S'han catalogat uns 1700 minerals, 17 meteorits, 500 rocas i 3000 fòssils.

En 2008 es crea la Associació Antonio Machado i Núñez d'Amics del Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla, en l'objectiu de conseguir expondre al públic la colecció. També en 2008, Miguel Ángel Castre Riera s'interessa pel museu com a Director dels Servicis Generals d'Investigació de l'Universitat de Sevilla (SGI US) en l'idea de crear una exposició itinerant que començara en el Centre d'Investigació, Tecnologia i Innovació de l'Universitat de Sevilla (CITIUS). En 2009 Emilio Galà Horts continua el proyecte en el respal tant del nou Director dels Servicis Generals d'Investigació, Julián Martínez Fernández, com del Vicerrector d'Investigació, Manuel García León. Finalment en abril de 2011 el Museu de Geologia inicia una nova marcha en l'exposició en el CITIUS d'una part dels fondos existents. Varen colaborar en l'organisació i disseny de l'exposició diversos Professors, membres de l'Associació d'Amics del Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla i personal de el CITIUS. És d'esperar que esta modesta exposició siga el començ de l'instalació definitiva del Museu en tots els seus fondos i els mijos audiovisuals necessaris per a que complixca en la seua finalitat educativa i investigadora i torne a ser un referent a nivell nacional.

Exposició del Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla en CITIUS

L'exposició actual del Museu de Geologia de l'Universitat de Sevilla en CITIUS consta d'una série de vitrines a on s'exhibixen part dels fondos del mateix. La vitrina 1 conté eixemplars d'interés històric recollits per Antonio Machado i atres Catedràtics que varen ocupar la càtedra fins a 1936. També figura el llibre Els Minerals d'Espanya de Salvador Calderón, un microscopi petrográfico de l'época, làmines primes, la Guia del Museu i el Inventari. Les vitrines 2 i 4 contenen eixemplars de gran valor museístic de minerals i fòssils respectivament. Les vitrines 3 i 5 contenen eixemplars representatius d'Andalusia (minerals i fòssils, respectivament). La colecció sistemàtica de Fòssils, ordenada per Eres, ocupen les vitrines 6 a 8. La colecció sistemàtica de Minerals, ordenades per Classes, es troba en les vitrines 9 a 11. Les roques es distribuïxen entre les vitrines 13 (Roques Ígneas i Metamòrfiques) i 14 (Roques Sedimentarias).

Finalment, en la vitrina 12 es troben els Meteorits, una colecció de monocristalés, minerals i roques tallades, i una colecció en vidre que imita als principals diamants tallats existents. En dos pedestalés s'exponen respectivament un cràneu de cetáceo, cedit per a esta exposició per l'Ajuntament de Burguillos, i un Xilópalo d'Almadén de l'Argent, arreplegat en el Pérmico de la Conca del Riu Viar, cedit per D. Jaime P. Gil Fernández.

Com a complement es presenten una série de pòsters, que recorren l'història del Museu i els seus personages, la Història de la Terra, l'Estructura i Teoria de Tectónica de Plaques, la Formació i Classificació dels Minerals, dels Fòssils, de la Roques, els Meteorits, i els Recursos Minerals. En estes ilustracions es pretén introduir al visitant en el món de la Geologia, i en particular dels processos formadors de minerals i roques, en l'història i composició de la terra, i la seua dinàmica, i en els processos de fossilisació.