Museu d'Antropologia i Història de Maracay

El Museu d'Antropologia i Història de l'estat Aragua, també conegut comunament com a Museu d'Antropologia de Maracay és un museu dedicat a l'antropologia ubicat en el centre de la ciutat de Maracay, Veneçola. En ell s'expon principalment motius relacionats a l'art i cultura de Veneçola i Amèrica Llatina contemporànea i de l'Amèrica precolombina. El museu exhibix com un dels seus atractius la Venus de Tacarigua, una figura precolombina veneçolana.

Erro al crear miniatura:

Museu d'Antropologia i Història de Maracay

L'immoble va ser declarat Monument Històric Nacional segons Gasseta Oficial n° 32.024 de l'11 de juliol de 1980.

Història

L'edificació va ser construïda en 1930 per als recent creats Banc Agrícola i Pecuari, i Banc Obrer. No obstant, seria inaugurat com a museu l'1 d'abril de 1965.

Les primeres coleccions recolzades pel govern veneçolà varen ser dirigits per Rafael Requena, mege de Juan Vicente Gómez i es mantenien en una antiga casa que era propietat del prócer veneçolà José Antonio Páez en l'actual plaça Bicentenaria, a pocs metros del museu d'Antropologia i Història de Maracay. La colecció provenia de troballes arqueològiques liderizados per Juliol José Sales, Luis Orama, Walter Dupuy i Alfredo Boulton d'estudis realisats en vàries propietats de Gómez, especialment en Les Matas i en Tocorón. Despuix de la mort de Gómez, la colecció de Requena va ser traslladada a l'antic Museu de Ciències Naturals de Caracas.

Durant la reforma agrària dels anys 1960, varis terrenys de Aragua i Carabobo que rodegen al llac de Valéncia desenterraban artifices indígenes destruïts per l'activitat agrària, en particular en certs montículs de terra en la localitat. Com a resultat, el Museu de Ciències Naturals designa varis experts, incloent Erimar von der Osten, Adelaida de Díaz Ungría i Francisco Tackacs per a realisar noves investigacions antropològiques i excavacions paleontològiques en el riu Guacara, els carrers del poble La Pica i la facenda Les Matas en Pal Negre. A càrrec de la categorisació de les troballes estaven Henriqueta Peñalver G. i Rafael Salazar els qui, junt a Silvio Uzcátegui, comissionat del Ministeri de Relacions Interiors, varen decretar la zona del Llac de Valéncia com a Monument Nacional en decembre de 1964, publicat en la Gasseta Oficial en el número de Decret 27608.

Com a conseqüència del Terremot de Caracas de 1967, la sèu del Museu de Ciències Naturals de Caracas és derribada i la seua colecció de Aragua i Carabobo es reunixen junt en les coleccions de varis establiments satèlits en l'avinguda Les Delícies de Maracay en l'antic edifici del difunt Banc Agrícola i Pecuari en el centre de la ciutat.

El Museu d'Antropologia i Història va ser obert al públic per primera volta l'1 d'abril de 1965, Per mig del Decret Oficial N.º 102-1, el llavors Governador de l'Estat Aragua Ildegar Pérez Segnini, acorda la creació de el “Institut d'Antropologia i Història de l'Estat Aragua”, assumint el càrrec Directiu l'Antropòloga i Historiadora líder dels proyectes arqueològics en Aragua Henriqueta Peñalver Gómez. Es descriu en el document que es tenia com a meta una llabor orientadora i cultural. En decembre de 1965, es va inaugurar el Museu d'Antropologia en la sèu a on funcionava l'antic Banc Agrícola i Pecuari, un edifici històric construït entre 1929 i 1931 en detalls arquitectònics de Carlos Raúl Villanueva. L'edifici, ubicat en el carrer Mariño del centre de Maracay, va anar després declarada patrimoni històric en la Gasseta Oficial N.º 32.024 de l'11 de juliol de 1980.

Edifici

El disseny arquitectònic de l'edifici a on es troba el museu antropològic de Maracay va ser elaborat pels arquitectes francesos Jacques Henri Lambert, Gustave Saacké i Pierre Bailly. Els plans varen ser posteriorment modificats pel Ministeri d'Obres Públiques veneçolà a través de la Direcció Tècnica a càrrec de l'ingenier Roberto López Orta i els seus dibuixants César Curiel, J. Walter i V. Yavorski. L'arquitectura i disseny de la frontera i atres detalls de l'edifici varen aparéixer per l'intervenció del célebre arquitecte Carlos Raúl Villanueva per causa de qui es perceben encara els arcs del art mudéjar en la frontera, aixina com vàries composicions baix les antigues normes del academicisme. El museu està caracterisat, com a moltes de les obres gomecistas, per tindre un pati andalús.

Exhibicions permanents

El museu conta en una colecció de troballes arqueològiques precolombinas obtingudes en diverses excavacions durant l'urbanisació de la ciutat a partir dels anys 1890 en l'época del llavors president de Veneçola Antonio Guzmán Blanco. Part de la colecció de les sales d'arqueologia exhibix aproximadament 270 urnes funeràries en restants òsseus de la cultura dels indígenes que habitaven la vall de Tacarigua per al moment de la conquista hispànica, entre els qui es caracterisaven els ritos dels sepelis que realisaven, consistent en el doble enterrament. Part d'eixa exhibició estan ubicats varis tipos de ceràmica localisats en els sepelis primaris i secundaris trobats en els cementeris indígenes que rodejaven la conca del Llac de Valéncia.

Una atra secció del museu és el Saló Victoria, dins del com es troba l'exhibició coneguda com a Presència de Juan Vicente Gómez, en varis objectes que varen pertànyer al general Juan Vicente Gómez i la seua era, la qual va transformar socialment a la ciutat de Maracay a principis de el XX. Conserva també de manera permanent diversa imagineria religiosa, obres pictòriques i, en l'exhibició Presencia de Simón Bolívar, documents relacionats en el Libertador de Veneçola Simón Bolívar.