Museu Olímpic (Lausana)
El Museu Olímpic (en francés Musée olympique) és un museu ubicat en la localitat d'Ouchy, en les màrgens del Llac Lemán, al sur de Lausana, Suïssa, a càrrec de la Fundació Olímpica per a la Cultura i el Patrimoni (OFCH, per les seues sigles en anglés) del Comité Olímpic Internacional (COI).[1]
Alberga exhibicions relacionades en el deport i el moviment olímpic. Els seus visitants poden trobar informació sobre els antics i moderns Jocs Olímpics en una colecció i un archiu de més de 10 mil objectes estajats en el Centre d'Estudis Olímpics. Està rodejat pel Parc Olímpic, en el que es poden vore múltiples obres d'art, relacionades en el olimpisme i el deport.
Forma part de la Ret de Museus Olímpics del món, que a la data sumen 32.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1915 Pierre de Coubertin va elegir a Lausana per a situar la sèu del moviment olímpic. En 1922 es va retirar de París per a instalar-se definitivament en Lausana, lloc a on al seu retir del comité olímpic, en 1925, varen ser establides les oficines del Comité Olímpic Internacional (COI) al voltant de l'àrea de la Vila Mon-Repos («el meu descans»), a on la Municipalitat de Ginebra li va prestar a Coubertin un departament. L'idea de Coubertin era crear una «nova Olimpia» en instalacions no només deportives sino educatives i culturals hilvanades pel nou olimpisme.[1] En la Vila Mon-Repos varen funcionar les oficines del COI de 1929 a 1937 i fins a 1960 un primer museu olímpic.[2]
El nou museu va ser proyectat per l'arquitecte mexicà Pedro Ramírez Vázquez, membre del Comité Olímpic Internacional, i per Jean-Pierre Cahen. Inaugurat el 23 de juny de 1993, gràcies a l'iniciativa de l'espanyol Juan Antonio Samaranch, per llavors president del COI.
En 1995, el Fòrum Europeu de Museus li va otorgar el Premi del museu europeu de l'any, guardó que reconeix cada any als nous museus que han realisat alvanços i innovacions en l'àmbit museístic. El museu guardonat alberga durant un any l'estàtua d'Henry Moore The Egg, que simbolisa el premi. Cap a 2007 el COI va decidir obrir un concurs per a renovar el museu per complet.[1]
L'última visita al museu abans de la seua última renovació va ser el 29 de giner de 2012, en permanéixer tancat per 23 mesos per una renovació a càrrec del despaig Brauen Wälchli Architects.[3] Durant les obres es va colocar una exposició temporal en el pot Helvétie de la Companyia General de Navegació del Llac Lemán. El museu va ser reinaugurado el 21 de decembre de 2013[4] duplicant en estes obres el seu espai.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El Museu Olímpic es troba a les vores del Llac Lemán. La seua arquitectura involucra dos accessos, un que s'obri cap a este llac, i un atre que dona accés a la localitat d'Ouchy i la ciutat de Lausana. Abdós accessos conten en una série d'instalacions en objectes artístics.
Parc Olímpic
[editar | editar còdic]L'accés sur del museu, confrontant en els molls d'Ouchy, inicia en una font en el nom del museu i unes astes banderes a on flamean les de Suïssa, les del Comité Olímpic i les de la localitat de Lausana.
Despuix de la font i les banderes, s'ascendix al Parc Olímpic de dos maneres: una escala que en els seus escalons té inscrits els noms de les persones que varen encendre les antorches olímpiques, o be, per mig d'un corredor en mig de les escultures del parc. Dit trayecte té 420 metros, un estadi, una unitat de llongitut de l'Antiguetat, principalment en Grècia i Egipte, i usada en l'Estadi d'Olimpia. El parc tenen un àrea de 8000 m2 (metros quadrats), i conta en 43 obres relacionades en els deports fetes per escultors de distintes nacionalitats. Entre les obres que es troben en l'àrea estan:
- Policleto, «Diadúmeno», còpia en bronze per Praxitelis Tzanoulimos
- Auguste Rodin, «L'atleta nortamericà»
- Niki de Saint-Phalle, «Els futbolistes»
- Fernando Botero, «Jeune Fille à la Balle»
- Antoni Tàpies
- Lucien Wercollier, «Altius»
- Miguel Berrocal, «Citius-Altius-Fortius»
- Igor Mitoraj, «Cuirasse / Cuirass»
- Stanislav Golovanov, «Arquero»
Existix adicionalment un accés nort, sent l'entrada i eixida a l'àrea del restaurant del museu ubicat en el seu segon pis, i colindar en la localitat d'Ouchy. Complementa en escultures i un camí marcat en carrils d'atletisme. En esta àrea es troben les escultures:
- «No violència» de Carl Fredrik Reuterswärd, un revòlver jagant en el canó nugat, rèplica de l'escultura que es troba a l'exterior de les Nacions Unides en Nova York feta despuix de l'assessinat de John Lennon.[5]
El museu
[editar | editar còdic]Esplanada d'entrada
[editar | editar còdic]L'esplanada d'entrada té una frontera en l'escut olímpic. Flanquegen l'accés sis columnes en arremates en els rogles olímpics. A un costat es troba un fòc olímpic encés en un pebetero d'acer que té inscrita la llegenda «Citius-Altius-Fortius», i front a ell, una escultura de Pierre de Coubertin. L'àrea conta en amplis jardins i senderes arborats, en una vista panoràmica del moll d'Ouchy, el Llac Lemán i els Alps. Tot l'entorn es troba en un conte desenrolle del paisage i de l'entorn, creat en 2008 per Atelier du Paysage[6] i una série de mides sustentables com l'us de l'aigua del propi llac per a calefacció, el plantat d'espècies natives aixina com un programa de respecte a la flora i la fauna.[1]
Edifici del museu
[editar | editar còdic]Sals
[editar | editar còdic]El museu té com a eix articulador una escala helicoidal que dona accés a tots els pisos del museu des del mezzanine, a on es troba una tenda d'artículs. L'escala té una instalació multimèdia en videos i sons de les justes olímpiques.
Sala 1 - El món olímpic
[editar | editar còdic]Esta sala està dedicada als Jocs Olímpics en l'Antiguetat. Es mostren peces originals en a on hi ha testimonis dels deports practicats, aixina com una maqueta interactiva de l'antiga Olimpia i els seus principals edificis.
A continuació es parla de la vida de Pierre de Coubertin, objectes personals i els orígens dels jocs olímpics moderns i els seus diferents canvis com els premis otorgats abans de les medalles actuals i el desenroll de la Carta Olímpica. S'exhibix la bandera olímpica original usada per volta primera en els Jocs Olímpics d'Amberes 1920 i s'explica com Coubertin va aplegar al disseny final dels anells olímpics.
S'exhibixen les 50 antorches originals usades des de Berlín 1936 en els Jocs Olímpics d'Estiu i en els Jocs Olímpics d'Hivern. Atres instalacions mostren de manera temàtica els elements fonamentals dels jocs: els elements visuals i artístics de cada edició, les cerimònies d'obertura i clausura, en els seus respectius conceptes artístics, de disseny gràfic i d'identitat visual i urbanística. Aixina mateix es mostren objectes de les olimpiades com a joguets de les mascotes, memorabilia i suvenires.
Tanquen la sala un mur interactiu dedicat a mostrar el context històric i social de cada edició dels jocs i una experiència inmersiva dedicada al Ceremonial dels Jocs Olímpics.
Instalacions adicionals
[editar | editar còdic]- Auditori Samaranch
- TheGym, un àrea infantil
- Pista d'atletisme
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2022) Museu Olímpic (ed.). Press Kit - The Olympic Museum (en en), Lausana.
- ↑ «6. Vila «Mon-Repos»» (en fr). Site officiel de la Ville de Lausanne. Consultat el 2022-12-08.
- ↑ «Agrandissement du Musée Olympique, Lausanne - Portfolio - Brauen Waelchli Architectes». Agrandissement du Musée Olympique, Lausanne - Portfolio - Brauen Waelchli Architectes. Consultat el 2022-12-08.
- ↑ «The Olympic Museum in Lausanne, Switzerland, Reopens with Airy New Interiors» (en en-us). Architectural Digest. Consultat el 2022-12-08.
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-12-08 (en és).
- ↑ «L’esprit dones parcs – Courir avec els infatigables statues du parc olympique» (en fr). 24 heures. Consultat el 2022-12-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Olímpico (Lausana)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.