Anar al contingut

Juan Antonio Samaranch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Juan Antonio Samaranch
Per a el seu fill vore Juan Antonio Samaranch Salisachs.


Juan Antonio Samaranch Torelló (Barcelona, 17 de juliol de 1920 - Ídem, 21 d'abril de 2010)[1] va ser un dirigent deportiu, polític i diplomàtic espanyol, president del Comité Olímpic Internacional entre 1980 i 2001. En 1991 li va ser concedit el títul de marqués de Samaranch pel rei Juan Carlos I per la seua contribució al deport.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Durant la guerra civil espanyola, es va allistar en el bando republicà com a sanitari per a poder creuar la frontera en França i entrar en la zona nacional (franquista).

Va compaginar la pràctica de diversos deports (va ser destacat jugador i entrenador d'hockey sobre patins, boxejador, futboliste) en els estudis de professor mercantil i es va diplomar posteriorment en l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa.

Va ser periodiste deportiu (enviat especial a Helsinki 52) i president de la Real Federació Espanyola de Patinage, ademés de cap de la delegació espanyola en varis JJ. OO. des de Cortina d'Ampezzo 1956.

Va ser una persona molt vinculada al Real Madrit tota la seua vida. Este club, en el seu obituario, va recordar que "havia segut el soci número 93 del club, al que pertanyia des de l'1 de giner de 1940. Ademés, era Soci d'Honor del Real Madrit des del 15 de setembre de 1985. Samaranch va rebre l'Insígnia d'Or i Lluents del Real Madrit en decembre de l'any 2000 (ya posseïa la d'Or -entregada en octubre de 1992- i la d'Argent -setembre de 1990-). Membre del denominat 'Club dels Cent', la seua vinculació en el Real Madrit a lo llarc d'estos 70 anys ha segut intensa i afectiva".[3]

Va ser president de la Diputació de Barcelona de 1973 a 1977.

Juan Antonio Samaranch també va presidir el jurat, compost per al voltant de trenta persones, que s'encarregava d'otorgar anualment el Premie Príncip d'Astúries dels Deports.[4] En el seu funeral, es va interpretar com a despedida Amics per a sempre, cançó que havia segut estrenada en la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la seua ciutat natal.

En 1991, es crea la Fundació Pedro Ferrándiz, la sèu de la qual està en Alcobendas. Ací es troba la Biblioteca Samaranch, la major en temes relacionats en el bàsquet.

Samaranch va fallir per un fallo cardiorrespiratori el 21 d'abril de 2010 en l'hospital Quirón de Barcelona, despuix de varis anys en un estat de salut delicat.

Carrera política

[editar | editar còdic]

Va estar afiliat a la Falange des de molt jove.


Va iniciar la seua carrera política com a regidor de Deports en l'Ajuntament de Barcelona (1954-1962), organisant en dita ciutat els II Jocs del Mediterràneu. En decembre de 1966 va ser designat Delegat Nacional d'Educació Física i Deports, substituint a José Antonio Elola-Olaso. Durant la seua etapa com a Delegat Nacional es varen construir vàries instalacions deportives i es va usar el lema Contem en tu per a animar als jóvens a practicar deport.

En l'any 1964 pansa a ser procurador en les Corts franquistes en les que va estar present durant tres llegislatures, fins a 1977.

El 18 de juliol de 1973 va ser nomenat president de la Diputació Provincial de Barcelona i quatre anys despuix, embaixador en l'Unió Soviètica i Mongòlia (1977), moment en que era ya vicepresident del Comité Olímpic Internacional (COI), organisació en la que havia ingressat en 1966. Una de les primeres coses que va fer durant el seu temps d'embaixador en l'Unió Soviètica va ser la colocació de la Verge de Montserrat en una iglésia de Moscou. Este càrrec li va donar l'oportunitat d'establir en l'Europa de l'Est els contactes polítics necessaris per a poder alcançar la Presidència de l'institució olímpica.

Quan fallix el dictador Francisco Franco, Samaranch declara en 1975 «Considere que la figura i l'obra del Caudillo quedaran en l'història com les d'un els caps d'Estat més importants del sigle XX. La seua intervenció en Espanya durant 39 anys ha significat prosperitat i la pau més llarga que ha conegut el nostre país des de fa sigles».cita requerida En 1977, crea un partit franquiste cridat Concòrdia Catalana.[5]

El passat falangiste de Samaranch torna a sorgir en 2009 quan la prensa espanyola publica una fotografia en la qual se li veu fent el salutació fascista en 1974.[6]

Presidència del COI

[editar | editar còdic]

Va ser elegit president del COI en la 83.ª Sessió del Comité Olímpic Internacional celebrada en Moscou, prèvia als Jocs Olímpics de 1980, celebrada entre el 15 i el 18 de juliol d'eixe mateix any.[7] Entre els seus guanys més importants se li reconeix haver acabat en el boicot polític als Jocs Olímpics que va vindre produint-se en anteriors edicions (1976, 1980 i 1984).

Durant el seu mandat es va eliminar el caràcter amateur dels participants en els principals deports, element essencial fins a llavors de l'esperit olímpic, permetent la participació de deportistes professionals, la qual cosa va estimular un aument en el nivell de competició de tots els països participants. Un atre dels seus majors guanys va ser traure al moviment olímpic de la bancarrota en la que es trobava sumit al final de la década de 1970, quan les ciutats escomençaven a plantejar-se molt sériament la rendabilitat d'una candidatura. Samaranch va concebre el patrocini olímpic com alguna cosa global que es devia fer des del COI i no com fins a llavors des de la ciutat organisadora. En el seu haver està també el nou Museu Olímpic de Lausana.

En 1992 va vore complit el seu somi de vore celebrar-se uns JJ. OO. en Barcelona, la seua ciutat natal, que havia guanyat la seua nominació en 1986 front a candidatures tan prestigioses com Ámsterdam i París, entre unes atres.

En 1999 va afrontar la crisis originada en el sí del COI pels escàndals entorn a l'organisació de Salt Lake City 2002.
En 2001, Samaranch no es va presentar de nou a la presidència, sent succeït per Jacques Rogge, i nomenat president d'honor vitalici del COI.

Vida familiar

[editar | editar còdic]

Es va casar l'1 de decembre de 1955 en María Teresa Salisachs Rowe,[8] coneguda com Bibis (26 de decembre de 1931-16 de setembre de 2000), en la que va tindre una filla, María Teresa, presidenta de la Federació Espanyola de Deports de Gèl i segona marquesa de Samaranch, i un fill, Juan Antonio, membre del COI i vicepresident de la Federació Internacional de Pentatlón Modern.

Distincions

[editar | editar còdic]

Condecoracions

[editar | editar còdic]

Militars

[editar | editar còdic]

Órdens

[editar | editar còdic]

Títuls nobiliarios

[editar | editar còdic]

Guardons

[editar | editar còdic]

Doctor honoris causa d'universitats espanyoles[27]

[editar | editar còdic]


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ marca.com: Fallix Samaranch als 89 anys
  2. ↑ 2,0 2,1 Bolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(313)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  3. ↑ «El Real Madrit llamenta el decés de Samaranch». mundodeportivo.com.
  4. ↑ «La selecció espanyola de fútbol, Gebreselassie i Passaven opten al guardó». Marca.com.
  5. ↑ «[1]», Diari "El País".
  6. ↑ Photo de Samaranch faisant li salut fasciste. [2] archivat en Wayback Machine. (en francés)
  7. ↑ la84foundation.org The 83rd IOC Session principal decisions, consultat juny de 2008
  8. ↑ Obituario de María Teresa Salisachs Rowe
  9. ↑ Net AntúnezBolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(63)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  10. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(44)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  11. ↑ FrancoBolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(25)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  12. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(170)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  13. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(246)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  14. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(78)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  15. ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(236)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  16. ↑ Consultat el 11 de setembre de 2017.
  17. ↑ «Li onorificenze della Repubblica Italiana» (en it). Quirinale. Presidenza della Repubblica. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  18. ↑ FrancoBolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(235)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  19. ↑ de BorbónBolletí Oficial de l'Estat.(260)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  20. ↑ «Li onorificenze della Repubblica Italiana» (en it). Quirinale. Presidenza della Repubblica. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  21. ↑ de BorbónBolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(292)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  22. ↑ Narodne novine.Zagreb:(81)ISSN 1333-5618.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  23. ↑ «Apdovanotų asmenų duomenų bazė» (en lt). Oficina de la Presidència de la República Lituana. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2020. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  24. ↑ de BorbónBolletí Oficial de l'Estat.Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(79)ISSN 0212-033X.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  25. ↑ Acta de concessió del Premie Príncip d'Astúries dels Deports a Juan Antonio Samaranch
  26. ↑ «Llistat dels guardonats en l'Orde del Mèrit de la FIFA». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2018. Consultat el 7 de juliol de 2022.
  27. ↑ Juan Antonio Samaranch posseïa díhuit Doctorats Honoris causa
  28. ↑ «Investidura Honoris causa de D. Juan Antonio Samaranch Torelló». Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 4 de març de 2010.
  29. ↑ Investidura Honoris causa de D. Juan Antonio Samaranch Torelló
  30. ↑ Investidura Honoris causa de D. Juan Antonio Samaranch Torelló
  31. ↑ Investidura Honoris causa de D. Juan Antonio Samaranch Torelló
  32. ↑ Investidura Honoris causa de D. Juan Antonio Samaranch Torelló

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Antonio_Samaranch&oldid=733752»