Museu Municipal d'Alzira

El Museu Municipal d'Alzira (MUMA) (en valencià i oficialment: Museu Municipal d'Alzira) és un museu que arreplega l'història de la ciutat d'Alzira i la comarca de la Ribera Alta. Està situat en el centre històric de la ciutat, al que es coneix com la Vila d'Alzira. El nou museu va ser inaugurat en decembre de 2008 i es va establir en la Casa de l'Encabotament.
Història
La creació del Museu Municipal d'Alzira va tindre els seus inicis a la década dels setanta, inaugurant-se el 20 de novembre de 1979 en la planta baixa de l'edifici ochocentista de les antigues Escoles Pías. Posteriorment es va rehabilitar este edifici per a transformar-ho en l'actual Casa de la Cultura d'Alzira, per lo que el 19 de maig de 1989 es va traslladar el museu a la primera planta de l'edifici.
A partir de 1992 el museu va escomençar a obrir les seues portes en un horari estable. El 15 de febrer de 1994 va ser reconegut per la Generalitat com a centre de recuperació, conservació, estudi i divulgació dels valors historicoartísticos i culturals d'Alzira.
Els fondos del museu varen ser incrementant-se a lo llarc del temps gràcies a les noves troballes arqueològiques procedents de les excavacions i a les donacions particulars d'obres d'art.
Inicialment el museu tenia vàries parts:
- cartografia: en mapes i plans antics de la ciutat i el seu entorn. També fotografies de principis del XX, en imàgens d'edificis desapareguts, aixina com ponts, parts de la muralla, paisages, etc.
- arqueologia: en material que anava des de la Prehistòria fins a época cristiana, pero la majoria de les peces, ceràmica sobretot, pertanyien a la Al-Jazira musulmana.
- etnologia: Contava en tres parts diferenciades, la casa, els oficis i l'agricultura.
- sala Enrique Núñez, dedicada a les Belles arts.
Museu actual
L'actual MUMA es va inaugurar el 21 de decembre del 2008, disponent d'un edifici propi per a les instalacions del museu.
L'any 2014 es va iniciar un nou procés d'ampliació del MUMA, a l'antiga Casa d'Alós, pròxima al museu. Este immoble està previst que es destine a l'exposició dels fondos etnològics del museu.
L'any 2017 va entrar a formar part de la Ret de Museus Etnològics Locals, coordinada pel Museu Valencià d'Etnologia.[1]
Contingut
El museu arreplega fondos del patrimoni cultural de la localitat i la comarca de la Ribera Alta, entre els que destaquen els materials arqueològics procedents de diversos jaciments, com el del centre històric de la ciutat, la Vila, o els del monasteri de la Murta.[2]
El propi edifici que alberga al museu, la Casa de l'Encabotament, és exponent de l'interés arqueològic i arquitectònic del núcleu de la Vila, en els que és part dels elements que s'exponen. A través de finestres arqueològiques en els murs de tapial i en el paviment s'observa la tipologia de la construcció i les seues fases, aixina com els estrats formats per les farcidures de l'ocupació humana i les aportacions de sediment fluvials degudes a les inundacions del Xúquer. En algunes parts de l'edifici, s'observen vestigis arquitectònics de les diferents etapes d'ocupació: murs de tapial, arcs apuntats o de mig punt, arcs geminados i canecillos que aguaiten de les parets.[2]
En la Sala del Mur Islàmic es mostra un fragment del zócalo d'un mur d'época almohade, procedent d'una excavació en restants de pintura decorativa d'estil geomètric-vegetal, en dos alafias cúficas, una que s'interpreta «Al-mulk li-lâh», (el Poder és de Deu) i una atra en que figura «al-‘uzm»(La grandea (de Deu)).[2]
La Sala del Apostolado alberga la Taula Gòtica del Apostolado, dels sigles XIV o XV. La taula procedix de la predela d'un retaule. Representa sèt apòstols, dels que destaca Santiago pel seu profusa decoració. Encara que es desconeix el seu orige a ciència certa, en opinió de la seua restauradora, Mónica Ibáñez, podria procedir d'algun retaule d'iglésia o monasteri exclaustrado despuix de la desamortisació. La peça es va conservar en conservar-la l'Ajuntament penjada en l'antic despaig de l'alcalde.[3]
Les sals que presenten des de la prehistòria fins al XIV, sempre en un enfocament eminentment comarcal i local, mostren materials del municipi alcireño i d'uns atres de la comarca. S'exhibix una reproducció d'una tomba romana baix tégulas, procedent de la necròpolis del Camí d’Albalat, en la partida de Tisneres, i que data del II Hi ha làpides i elements ceràmics des de l'época romana a la conquista cristiana. També es presenta un tesorillo de monedes d'argent i de vellón dels sigles XIII i XIV, que es va trobar en una vedriola ceràmica en el jaciment de la Vila.[2]
En la Sala Enrique Núñez, es presenten els fondos procedents de les excavacions arqueològiques portades a terme en les ruïnes del monasteri de La nostra Senyora de la Murta, dels sigles XIV a XIX, declarat Be d'Interés Cultural en 2002. S'exponen elements decoratius, recipients de ceràmica en l'emblema de lleó, que representa a l'Orde dels Jerónimos i també a la família Vic, protectors del cenobio. Destaca la «Creu d’Alfardons». Esta creu es trobava en un dels matacanes de la Torre dels Coloms i es compon de nou rajoletes de forma hexagonal, o alfardones.[3][2]
Edifici actual
L'increment dels fondos va fer necessària la millora i l'ampliació de les instalacions, raó per la qual el museu es va traslladar en 2008 a la Casa de l'Encabotament, també coneguda com Casa del Carbó. Este edifici està ubicat en el barri de la Vila, el caixco antic de la ciutat. Es tracta d'un caserón gòtic renaixentiste dels sigles XVI i XVII, una casa senyorial que ha tingut diferents propietaris i usos.[4]
El museu ocupa les tres plantes de l'edifici. La distribució és la següent:[5]
Planta baixa
- Sala d'audiovisuals: es poden vore diferents vídeos d'Alzira.
- Maqueta de la Vila: orige de la ciutat.
- Sala del Mur Islàmic: conté un mur decorat del XII-XIII que va ser recuperat a unes excavacions arqueològiques.
Primera planta
- Sala Sucro: En esta sala trobem exposts els fondos arqueològics del municipi i de la comarca de la Ribera Alta, per mig d'una classificació cronològica segons l'época a la qual pertanyen. Escomençant en la Prehistòria i acabant el recorregut a l'época Medieval, comprenent les etapes històriques ocorregudes al municipi d'Alzira: prehistòria, época ibero-romana, época islàmica i época cristiana.
- Sala del Apostolado i Sala Enrique Núñez: continuació del recorregut cronològic fins als sigles XVIII i XIX.
Segona planta
- Sala Teodoro Andreu: està exposta l'obra pictòrica de l'artiste alcireño.
- Quarto dels pintors contemporàneus: obres pictòriques en temàtica variada.
- Sala de Noves tendències.
- Oficina per a la gestió i atenció d'usuaris.
- Biblioteca especialisada.
- Archiu documental i fotogràfic.
Sòtol
- Taller de restauració
- Depòsit
Referències
- ↑ «Ret de Museus Etnógics Locals | MUVAET» (en es). www. museuvalenciaetnologia. es. Archivat des de l'original, el 22 de maig de 2018. Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ferrer Clarí, Agustín(2017).«El Museu Municipal d’Alzira (MUMA)».Bolletí del Museu Arqueològic Nacional.(35/2017): 2335-2340.ISSN 2341-3409.
- ↑ 3,0 3,1 Press, Europa (2013-05-15). «Cultura.- Alzira incorpora tres noves peces del sigle XV a l'exposició permanent del Museu Municipal». www. europapress. es. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «RIBERANA» (en es). riberana. és. Consultat el 2023-11-10.
- ↑ «Museu Municipal d'Alzira».&x20;Spain is culture.&x20; Ministeri de Cultura.&x20;[Consulta: 6 gener 2013].
Bibliografia
- Ajuntament d'Alzira: Alzira 2001, Alzira, 2001.
- Ferrer, A.: Museu Municipal d'Alzira, Alzira, 1999.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Municipal de Alcira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.