Anar al contingut

Museu Egipcíac de Barcelona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu Egipcíac de Barcelona
Interior Museu Egipcíac de Barcelona colecció permanent planta 1

El Museu Egipcíac de Barcelona és una institució d'interés cultural i educatiu que pertany a la Fundació Arqueològica Clos, una entitat privada i sense ànim de lucre que conseguix autofinanciarse per mig de múltiples activitats culturals generades al voltant de la Colecció d'Arqueologia Egipcíaca i de la Biblioteca Jordi Clos.

La Fundació actua com a element dinamizador del museu; de fet, abdós són indisociables per a obtindre uns bons resultats en térmens econòmics i en número de visitants.

El museu, ademés, va anar el primer de temàtica faraònica inaugurat en Espanya i les seues més de 1100 peces, les seues constants exposicions temporals i el seu fondo bibliogràfic especialisat, ho convertixen en un referent dins de l'àmbit de l'arqueologia egipcíaca.

De la mateixa manera, és interessant resaltar les seues atractives iniciatives de divulgació general. Un eixemple d'això són les visites nocturnes dramatisades, els cursos de formació per a totes les edats, els tallers infantils i jovenils, les expedicions culturals, les missions arqueològiques i els viages a llocs d'interés històric universal.

El museu es troba situat en el carrer Valéncia i des de que va obrir les seues portes per primera volta en 1994 està a disposició del públic 362 dies a l'any.

Història del Museu

[editar | editar còdic]

El naiximent i recorregut del Museu Egipcíac de Barcelona està íntegrament lligat a la figura del senyor Jordi Clos Llombart (Barcelona, 1950), president de la cadena hotelera Derby Hotels Collection. Jordi Clos ha sabut compaginar la seua passió pel antic Egipte, en la seua activitat empresarial en el món de l'hostaleria; mostra d'això és que en 1992, decidira expondre al públic la seua colecció de setanta peces d'Arqueologia Egipcíaca en el Hotel Claris de Barcelona, convertint-se en la primera exposició permanent d'art egipcíac de la ciutat.

A partir d'eixe moment, i veent el gran acolliment i interés que despertava la cultura faraònica, va crear –eixe mateix any- la Fundació Arqueològica Clos en recursos totalment privats.[1] Dos anys despuix, el 23 de març de 1994, el Museu Egipcíac de Barcelona obria les seues portes en sèu en la Rambla de Catalunya, convertint-se en el primer museu monogràfic de temàtica faraònica en Espanya. En les seues instalacions s'exponien al públic 300 obres pertanyents fonamentalment a temàtiques del món funerari i de les creències religioses.

En 1994 i en colaboració en el Griffith Institute de l'Universitat d'Oxford, es va crear l'exposició “Tutankhamon, imatges d’ un tresor sota el desert egipci” (Tutankamon, imàgens d'un tesor baix el desert egipcíac), que va tindre un excelent acolliment per part del públic. D'eixos anys també daten l'organisació d'expedicions culturals i l'aparició de visites guiades i tallers per a les escoles, en l'intenció de transmetre als més menuts la passió per l'antic Egipte.

No obstant, poc a poc les instalacions del Museu varen ser quedant-se menudes. La colecció creixia ràpidament i el número de visitants desbordava les sales. Per este motiu va ser necessari el seu trasllat a una nova sèu en l'any 2000. Esta mida va permetre multiplicar els espais expositius i conseguir que els visitants pogueren gojar d'un major número de peces, les quals, fins a llavors, no havien estat expostes en el museu.

El Museu en l'actualitat

[editar | editar còdic]

La nova ubicació, situada en el carrer de Valéncia n.º 284, no només va supondre un canvi de localisació, sino que va permetre la millora de les instalacions, l'ampliació de l'espai expositiu i la multiplicació per tres de les peces exhibides. Aixina, el recorregut temàtic va poder aplegar a comprendre les facetes més rellevants de la civilisació egipcíaca, albergant en chala exposicions de caràcter temporal i aumentant el número i la varietat de propostes culturals.[2]

Instalacions

[editar | editar còdic]

Les instalacions actuals conten en més de 2000 m² disponibles al públic durant 362 dies a l'any i distribuïts en tres plantes- dos d'elles estagen la colecció permanent i una tercera es troba reservada exclusivament a les exposicions temporals-; tres aules de formació equipades en tecnologia informàtica i la Biblioteca, en més de 10 000 documents.

Ademés, el museu està adaptat per a les persones discapacitades, ya que tots els ambients es troben comunicats per mig d'un ascensor i s'han eliminat les barreres físiques que dificulten l'accés i la circulació.

Hi ha dos tipos de visites guiades: Les que es fan durant tot l'any i, per tant, és necessari concertar-les prèviament; i les visites dels dissabtes, les quals són gratuïtes en el preu de l'entrada. En abdós es conta en la presència d'egiptòlecs professionals que acompanyen als visitants a lo llarc de les instalacions per a garantisar que els coneiximents transmesos siguen de calitat.

Aixina mateix, també existixen visites nocturnes les nits dels divendres o els dissabtes baix reserva prèvia. Es tracta d'una forma original de visitar el museu, d'un modo més relaixat i lúdic. Una de les propostes més solicitades és “El Convit Etern” (realisada en estiu); consistix en una visita guiada centrada en l'art culinari de la Terra del Nilo, terminant l'activitat en una degustació gastronòmica en el terrat del museu.

Algunes d'estes visites nocturnes inclouen, ademés de les explicacions del guia, escenes dramatisades per actors de la companyia de teatre amateur Philae Theatrum.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sindreu, M. i Garcia, E. “El meu volgut Nilo”, en ArqueoClub 4, p. 11, Barcelona, 2001
  2. “La nova sèu: una realitat” en ArqueoClub 4, pp.4-5, Barcelona, 2001.


Referències

[editar | editar còdic]