Motor de mescla pobra

Es denomina motor de mescla pobra a un motor de combustió interna alternatiu en el que no és necessari que la mescla siga estequiomètrica, o siga, que tinga unes proporcions més o menys fixes d'aire i combustible, per lo que poden funcionar en dosados relatius menors a l'unitat.

Una de les grans pèrdues d'energia dels motors de gasolina són les pèrdues per bombeig.

En els motors de gasolina per a dosificar la potència ademés de controlar el combustible es restringix la cantitat d'aire que entra en els cilindres per mig d'una vàlvula de palometa o una guillotina.

Açò obliga al motor a realisar un esforç de succió, lo que produïx dites pèrdues per bombeig. Estes comporten un major consum de combustible. De fet, l'aprofitament màxim del combustible es produïx al parell màxim i en accelerador a fondo.

Com aumenta la potència també aumenta el consum, pero no en la mateixa mida.

La necessitat de que la mescla siga estequiomètrica en atres motors es deu a que si la mescla és massa pobra, la purna no encén be la mescla, i si és massa rica no es crema tot el combustible. També es troba la necessitat d'usar mescles estequiomètriques en usar catalisadors de tres vies.

El motor de mescla pobra més antic que es fabrica actualment és el motor diésel, que no requerix de purna per a encendre el combustible i la combustió no es desenrolla per propagació d'un front de flama, sino per difusió.

La tècnica més utilisada per a que la purna puga encendre la mescla pobra és la mescla estratificada. Consistix en tindre vàries zones en diferent proporció de mescla aire/combustible: una més concentrada prop de la purna per a que penyora i una atra entorn en molta menys gasolina o pràcticament res. Les tècniques utilisades per a conseguir-ho van des d'utilisar un injector en la cámara que polvorise el combustible prop de la bugia fins a un sistema en el que l'injector està en l'entrada del cilindre, com és habitual en els motors de gasolina. Per mig d'estudi per ordenador de la corrent d'aire dins del cilindre, es conseguix dissenyar el motor de modo que la "núvol" de combustible generada per l'injector en l'entrada del cilindre, passe per la bugia en el moment de botar la purna.

Hi ha també un proyecte de motor de mescla pobra homogénea no estratificada, que és una espècie d'híbrit entre un motor diésel i un motor de gasolina, el motor HCCI (de l'anglés Homogeneous charge compression ignition). La mescla s'injecta durant la fase d'admissió com en el cicle Otto de gasolina, pero l'ignició de la mescla es produïx per compressió com en el cicle Dièsel de gasoil. El major problema és controlar en quin moment es va a produir l'explosió.

Un motor de mescla pobra consumix menys podent enriquir la mescla quan se li demana més potència. Produïx menys CO₂, pero, en canvi, produïx més NO_x, de la mateixa manera que els motors diésel.