El mosaic helenístico de la Alcudia, mosaic de Sailacos o mosaic de les muralles torreades (G.12.4 en el catàlec de Jürgen Untermann, Hesperia A.10.04a i 04b)[1][2] és un mosaic que mostra text sobre paviment amprant caràcters llatins per a representar térmens íberos, possiblement antropónimos o patronímicos, descobert en 1959 en el jaciment arqueològic de la Alcudia (Elig)[3] i restaurat en vàries ocasions.[4] El mosaic ha segut datat entre els sigles II-I a. C. i actualment es troba en el Museu Monogràfic de la Alcudia.

Característiques

Erro al crear miniatura:
Detalle del motiu simbòlic central del paviment.

El mosaic, que va ser trobat en el nordest del jaciment en les excavacions a càrrec d'Alejandro Ramos Folqués, com a sol d'una habitació en una vivenda, presenta unes dimensions de 2,10 x 1,8 metros.[1]

El centre del paviment està ocupat per un hexafolio inscrit en un círcul que, a la seua volta, està delimitat per un quadrat de teselas.

En diferents àrees s'ampren patrons geomètrics i alguns animals, entre ells delfins en el rectàngul baix la paraula ACOS. En les parts superior, esquerra i dreta representa una muralla en la que es intercalan periòdicament torres.

Texts del mosaic

Erro al crear miniatura:
Detalle dels texts del mosaic.

En una primera inscripció lateral es llig 'ACOS'. L'inscripció principal està situada baix el requadro central en el hexafolio. En la primera i tercera llínees la primera lletra està molt danyada, mentres que en la segona llínea falta completament. Per la part dreta s'han anat perdent el segment inferior de la segona llínea i casi tota la part dreta de la tercera llínea llevat fragments de les últimes lletres.[2]

El text complet del mosaic mostra:[5]

ACOS

-

B]LSAILACOS
...]ELSADINI . COR
I]SCRAD[...]O

Ramos va apuntar en 1975 que el text podria tractar-se de noms iberos latinizados,[3] sense profundisar en l'hipòtesis. Jaime Siles va realisar en 1978 el primer estudi llingüístic de l'epígraf i, com Ramos, ho va interpretar com un text ibèric escrit en alfabet llatí, compost per noms propis.[5] El text contindria a lo manco tres antropónimos, segons Siles.[2]

Erro al crear miniatura:
Inscripcions 'iskeratin' i 'tuitubolai' en una moneda d'Obulco.

En l'última llínea 'ESCRAD[IN]' ha segut comparat en l'inscripció que es mostra en algunes monedes emeses per la ceca túrdulo-romana d'Ibolka-Obulco (Hesperia Mon.100.4,.5) a on es troba 'iskeratin', com a nom d'un funcionari.[2] El formante '-adin' es troba present en el text d'una de les escultures del Cerro dels Sants (G.14.2), en el antropónimo 'śalaiadin'.[6] L'interpretació del text de Simón (2019) assimila l'inici de l'última llínea, 'ESCR', com el íbero 'iskeŕ', en la forma 'ESC(I)R' (llegit 'esker'); l'omissió de la vocal 'i' seria un error per l'influència del semisilabario íbero, i s'estendria a atres térmens del text, considerant possible que les dos primeres llínees s'inicien en una forma de l'antropónimo 'beleś-':

ACOS

-

B(I)LS-AILACOS
B]ELS-ADIN-I . COR
ESC(I)R-AD[IN][...]O

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons