Anar al contingut

Morabetino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a moneda d'or espanyola vore Maravedí.
Morabetino, Sancho I (1185-1211)

El morabetino era una moneda d'or d'orige almoràvit utilisat pels regnes hispànics durant l'Edat Mija en transaccions de rellevància. En el cas de la moneda portuguesa va ser acunyada durant els regnats d'Alfonso I (1139-1185), Sancho I (1185-1211) i Alfonso II (1211-1223).[1]

Etimologia

El morabetino portugués de la mateixa manera que el Maravedí espanyol està emparentat en el dinar d'or d'Al-Ándalus. El nom deriva del terme pel que es coneixia en Europa al grup bereber dels Almoràvits (àrap المرابطونal-Murābiṭūn, singular àrap مرابط‎, Murābiṭ).[2]

El morabetino migeval

Sembla existir consens en considerar el dinar d'or de 4 grams de pes i llei de 985 milèsimes utilisat durant la segona mitat del XI pels almoràvits de la península ibèrica com el precedent immediat d'esta moneda. El seu us s'hi havia fet freqüent en els regnes cristians com a moneda d'ús corrent en transaccions comercials. La taifa almoràvit de Múrcia falca dinares de 3,88 grams en la mateixa llei de contingut metàlic a la que els cristians cridaven morabetinos lupinos en referència al Rei Llop murcià. Esta moneda comença a fluir per León i Castella des de principis del XII i es vorà interrompuda per l'arribada d'almohades.[3] Els sistemes monetaris tradicionals (lliura, sòu i diners), falcats sempre en argent i velló, van quedant supeditats davant la presència d'estes peces d'or. Hi haurà en circulació diferents tipos, segons la seua procedència, com morabetinos marins o melikis, els morabetinos mercants o els morabetinos aiares als que cal sumar els anteriorment mencionats morabetinos lupinos.[4]

Morabetino, Alfonso III (1248-1279)

León

El pagament de les parias efectuat pels musulmans peninsulars al regne de León favorix la presència de gran cantitat d'or ací des de mediats del XII.[5] Serà llavors quan el sòu lleonés, fins a llavors, junt a la lliura, moneda principal de conte, adopte un valor més secundari inclús com divisor del morabetino que va desplaçant a la lliura en el seu paper principal. Este morabetino ve a valdre de l'orde de 8 sòus en giner de 1205[6] pagant-se, a la seua volta, 16 diners per sòu en giner de 1214.[5]

Castella

L'orige de la seua utilisació se situaria en la taifa almoràvit de Múrcia del Rei Llop les relacions del qual en Alfonso VIII de Castella haurien propiciat un us estés pel restant de regnes peninsulars.[7] Desapareguda la taifa murciana en l'ocupació almohade de 1172,[8] el rei castellà va escomençar a emetre en Toledo, entre 1173 i 1218, els morabetinos alfonsinos que varen exigir gran cantitat del metal aurífero.[9]

Portugal

En Portugal solament es varen falcar poques monedes d'or en dit nom i, a diferència de lo que va ocórrer en Espanya, no es va utilisar com unitat de conte. No obstant en la lliteratura numísmatica antiga solen aparéixer classificats junt en els Maravedís.[1][10] Ademés, el morabetino portugués, a diferència dels primers maravedíes castellans, no mostrava caràcters àraps ni seguia l'aniconisme musulmà. Estes monedes mostren al rei de Portugal montat a cavall i l'escut portugués. La representació del rei montant a cavall segurament va servir més tart d'inspiració per a monedes similars, que varen ser falcades posteriorment en diversos països europeus.[1]

El primer morabetino va ser provablement falcat ya en Alfonso I (1139-1185) i mostra una rudimentària representació del rei montat a cavall i les quinas (o escudetes blaves) portugueses. En el revers es troba gravat el text, en part abreviada, la fòrmula trinitaria de In Nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, Amen.[10] Solament existix constància de l'existència de quatre eixemplars dels atribuïts a Alfonso I des de principis del XIX. En anys recents s'ha constatat en tres de dites monedes l'orige americà de l'or, per lo que deuen tractar-se de falsificacions no anteriors al XVI.[11]

Els morabetinos de Sancho I de Portugal (1185-1211) i Alfonso II de Portugal (1211-1223) presenten variacions mínimes d'art.[10]

Un morabetino en la representació d'Alfonso III de Portugal (1248-1279) subastat en França en 2007 es considera una peça única que no va aplegar a circular. En ella es reproduïxen els motius de la moneda del regnat de Sancho I, pero en un art molt més refinat. El rei present en l'anvers porta una armadura i figura la llegenda en mayúscules "Alfonso, rei de Portugal". El revers presenta també la fòrmula trinitària, mentres que els cinc escudetes (de les quinas) es troben disposts en forma de creu presentant cada u cinc punts, una representació ya molt semblant a la moderna.

La presència d'esta moneda com a unitat de conte en el Regne de Navarra es fa notar durant els regnats de Sancho VAIG VORE el Sabio i Sancho VII el Fort.[4] A finals del XIII i mediats del XIV cada peça d'or equivalia a 8 i 11 sòus de sanchetes navarresos mentres que les d'argent es cotisaven a 6 diners.

Moneda d'1,50 euros, motiu Sancho I (2009)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Albert R. Frey: A dictionary of numismatic names, their official and popular designations. The American Numismatic Society, New York (NY) 1917, p. 154 (Entrada Morabitino), https://www.archive.org/details/dictionaryofnumi00frey, PDF en llínea, 21,2 MB, consultat 18 de febrer de 2014.
  2. ↑ Serrà, Ana (24 d'octubre de 2021). «Els morabetinos aràbics bilingües d'Alfonso VIII, entre lo mossàrap i lo mudéjar.» (en es). We llaure Numismatics. Consultat el 7 de maig de 2023.
  3. ↑ Mínguez Martínez et al., 2011, p. 31
  4. ↑ 4,0 4,1 Ramírez Vaquer et al., 2001, p. 99
  5. ↑ 5,0 5,1 Mínguez Martínez et al., 2011, p. 23
  6. ↑ Mínguez Martínez et al., 2011, p. 21
  7. ↑ Gual Camarena. «Morabetinos». Universitat de Múrcia.
  8. ↑ Mosso Monroy et al., 2014, p. 166
  9. ↑ Calleja, Adolfo Ruiz (2021-09-20). «Alfonso VIII, morabetino de Toledo» (en es). Blog Numismàtic. Consultat el 7 de maig de 2023.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Friedrich v. Schrötter et al. (Hrsg.): Wörterbuch der Münzkunde. 2. unveränderte Auflage. de Gruyter, Berlin 1970, Reprint 2012, p. 367–368 (Lemma Maravedi), ISBN 978-3-11-001227-9 (Reimpressió de l'edició original de 1930).
  11. ↑ Arnaud Clairand, Samuel Gouet: Un marabotin inédit d’Alphonse III (1248-1279). En: Bulletin Nuismatique, número 38, 2007, https://www.bulletin-numismatique.fr/bn/pdf/bn038.pdf, Online PDF, 2,8 MB, consultat 19 de febrer de 2014