Monteagudo de les Vicarías és un municipi i localitat espanyola de la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. El terme municipal, ubicat en la comarca de Les Vicarías, té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix. i comprén també el núcleu de Valtueña. La localitat de Monteagudo té el títul de vila.

Monteagudo de les Vicarías

Geografia

Està situat a 9 km de l'eixida 185 de la Nacional II, a 199 km de Madrit i 139 km Saragossa. Es troba enclavada en la comarca soriana de Les Vicarías, de la qual és capçalera, i forma part del partit judicial de Almazán.

En el municipi, i inclosa en la Ret Natura 2000, es troba la Zona Especial Protecció d'Aus coneguda com Monteagudo de les Vicarías ocupant 7055 hectàrees, el 53 % del seu terme.[1]

Història

 
La porta amurallada de la Vila o de les Heras
Erro al crear miniatura:
Castell de Monteagudo de les Vicarías
 
Ermita de La nostra Senyora de la Benvinguda

En 1834 la coneguda com terra de Monteagudo desapareix en la creació dels ajuntaments lo que comporta la supressió dels señoríos.

A la caiguda del Antic Règim la localitat es constituïx en municipi constitucional, en la regió de Castella la Vella, partit de Almazán[2] que en el cens de 1842 contava en 162 llars i 652 veïns.

A mitan de el XIX, la vila tenia contabilisades 170 cases.[3] Apareix descrita en el decimoprimer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:


MONTEAGUDO: v. en ayunt. en la prov. de Soria (8 leg.) part. jud. de Almazan (5), aud. terr. i c. g. de Burgos (31), dióc. de Osma (13). sit. en el cim d'un chicotet mont i circumbalada d'una ant. i sòlida muralla en la que hi ha 3 portes, goja de bona ventilacion i clima templat; sent les malalties mes comunes, les inflamatorias é irritament nerviosos: formen la pobl. 130 cases, contingudes dins del recint de la muralla i 40 en un arraval fòra, que principia des de la porta anomenada de la Vila; hi ha una magnífica casa consistorial, en presó i bons graners, un parador, escola de instruccion primària freqüentada per 25 alumnes, á càrrec d'un mestre, sacristan i organiste; una atra de chiquetes á la que concorren 12 discipulas; una igl. parr. (Ntra. Sra. de la Molga) servida per un retor i un beneficiat. térm. confina N. Fuentelmonge i Torlengua; E. Ariza i Bordalba; S. Monreal i Sta. Maria d'Horta, i O. Almaluez, Utrilla i Baltueña; dins d'ell es ennientran les ermites de Ntra. Sra. de la Bienservida i Sant Isidro, i 4 fonts de bones aigües: el terreny en lo general és pla i de bona calitat, li fertilizan el r. Nagima i el arrovo cridat de Sant Bernardino; hi ha 2 monts poblats de carrasca. camins, els que dirigixen als pobles limítrofs, tots en mijà estat. correu: es rep i despacha en la cab. del part. per un baligero que paguen varis pobles. prod.: blat pur, centeno, ordi, avena, cànem, judias i atres llegums, creïlles, va vindre, llenya de combustible, i carboneo i yerbas de pastura en les que es manté ganado lanar, vacú, mular, caballar, asnal i de cerda; hi ha caça de llebres, conills i perdius, i en el Nagima es peixquen alguns barps. ind. l'agrícola, recria de ganados, alguns telers de llenços ordinaris, i 2 cedaceros. comerç: esportacion del sobrer de cereals, ganado i llana é importacion d'oli, va vindre i atres art. de consum: en els dies 29 i 30 de setembre i 1.º d'octubre se celebra una fira el principal tràfic de la qual ho constituïxen els ganados de cerda i vacú; tambien es posen tendes de robes, quincalla ordinària, albarcas, comestibles Yotros gèneros. pobl. 162 vec., 652 alm. cap. imp.: 106,526 reals. presupost municipal 5,500, es cobrix en els fondos de propis i arbitrios.
(Madoz, 1848, p. 535)

En 1895 es va obrir al tràfic la llínea Valladolit-Ariza,[4] que va permetre la conexió de la comarca en el restant de la ret ferroviària espanyola. El municipi contava en una estació de ferrocarril pròpia, que disponia d'un edifici de passagers i instalacions per a mercaderies. La llínea va ser tancada al tràfic de passagers en giner de 1985 per ser considerada deficitària.[5]

Fins a la reforma de la nomenclatura municipal de 1916 el municipi es dia simplement Monteagudo. En dita data el seu nom va ser modificat pel de Monteagudo de les Vicarías.[6] A finals de el XX[7] creix el terme del municipi perque incorpora a Valtueña.


En decembre de 2019 la localitat es va unir a l'associació d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya.[8][9]


Referències