Montanyes Blaves (Austràlia)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Se'ls coneix com a Montanyes Blaves a una regió accidentada en Nova Gales del Sur, Austràlia, la qual colindar en l'àrea metropolitana de Sídney, escomençant aproximadament a 50 quilómetros a l'oest de la ciutat.[1] Composta per una replanell de arenisca, hendida per una gola de fins a 760 metros de profunditat. El punt més alt és el Mont Werong en 1.215 m. Una gran part de les Montanyes Blaves forma part del Entorn de Patrimoni Històric de la Gran Àrea de les Montanyes Blaves, que consta de huit parcs nacionals i una zona de conservació.
En l'àrea de Montanyes Blaves s'inclouen els governs locals de Blue Mountains, Hawkesbury, Lithgow i Oberon.
Història
[editar | editar còdic]
Les Montanyes Blaves varen estar habitades durant milenis abans de la colonisació europea en 1788. La Cova de Mans Rojas (Ret Hands), prop de Glenbrook, per eixemple, és un refugi de roca que conté plantilles de mans d'adults i chiquets.[2] En el costat sur de Queen Elizabeth Drive, en Wentworth Falls, els arqueòlecs han descobert elements d'indústria lítica usats per a fer punzones de pedra.
Els colonizadores europeus inicialment varen considerar la serra com a impenetrable.[3] L'idea era, fins a cert punt, convenient per a algunes autoritats locals, els qui creïen que les "insuperables" barreres de les montanyes dissuadirien als convictes de tractar d'escapar.
Un exconvicto va ser el primer europeu que es coneix que va creuar les Montanyes Blaves. Despuix d'haver segut lliberat es va anar al bosc, va viure entre els aborigen i inclús va servir com a intermediari entre ells i els colonizadores. Este home va retornar a Sídney i les seues descripcions i observacions varen ser prou encertades.[4]
El governador d'eixa época va quedar impressionat en les habilitats del exconvicto i ho va manar en una expedició en uns atres.[5] El exconvicto va ser mort pels aborigen en acabant de que haguera raptat una de les seues dònes per al seu fruïment personal.
Entre 1798 i 1813, es varen fer varis viages d'exploracions a les montanyes incloent lo que ara és el parc nacional Kanangra-Boyd. El reconeiximent oficial per creuar les Montanyes Blaves acabaria sent otorgat a atres exploradors.[6] En la seua tornada a Sídney, ells varen ser recompensats pel governador en una concessió de 1000 acres (4 km²) de terra.[7]
En 1815 es va terminar de construir un camí.[8]
Com les Montanyes Blaves són riques en carbó i esquisto, l'explotació minera d'eixos recursos va escomençar no molt temps despuix de la construcció del primer camí. Es va explotar una mina de esquisto,[9] i es varen desenrollar atres operacions en alguns llocs. La mineria de esquistos va fracassar a llarc determini perque no era viable financerament.
Nom
[editar | editar còdic]L'àrea va tindre varis noms, no obstant el de Montanyes Blaves va ser el que es va preferir[10] i es deriva del to blau que la cordillera pren quan es veu distància. El to és causat per dispersió de Mie la qual ocorre quan la radiació ultravioleta es dispersa dins de l'atmòsfera creant un color blau-grisáceo a qualsevol punt de distància, incloent montanyes i núvols.cita requerida Molta gent pensa, erròneament, que es crea pel reflex dels fulls de eucalipto.cita requerida
Geografia
[editar | editar còdic]La vegetació natural dels cresta més alts és el bosc de eucaliptos. La vegetació de tipo brezal es presenta en les vores del replanell dalt dels riscs. Els goles abrigades en freqüència tenen boscs templats humits. Hi ha també molts pantans en juncs i sols grossos, profunts i negres. Wollemia nobilis, el "Pi Wollemi", una relíquia de la primera vegetació de Gondwana, es troba en remots i aïllats valls de parc nacional Wollemi.
El clima varia en l'altitut. En Katoomba (1.010 m) les temperatures en estiu en el dia són usualment de 20 °C en uns pocs dies pujant fins als 30 °C. Les temperatures usualment són fresques. En hivern la temperatura és típicament de 12 o 13 °C en el dia −3 °C més o menys en les nits clares i de 2 a 3 °C en les nits nuvolades. Hi ha dos o tres nevades per any. En les montanyes més baixes, no obstant, el clima és significantemente menys fret. La pluja anual és d'aproximadament 1.200 mm en molts dies de boira.
Els principals desastres naturals que afligixen l'àrea són els severs incendis forestals i tormentes. Un programa de crema en hivern sembla haver segut totalment exitós en reduir els incendis en les montanyes altes.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regió de les Montanyes Blaves.
La Regió de les Montanyes Blaves va ser nomenada com a Patrimoni de la Humanitat en 2000.[11] L'àrea total cobrix, incloent els parcs nacionals de les Montanyes Blaves, Kanangra-Boyd, Wollemi, Jardins de Pedra (Gardens of Stone), Yengo, Nattai i Lagos Thirlmere, ademés de la Reserva de Conservació Càrstica Cuevas Jenolan (Jenolan Caves Karst Conservation Reserve).
La raó per la qual el lloc va ser elegit en la llista de Patrimoni de la Humanitat és la següent:
Atraccions turístiques
[editar | editar còdic]
- La Escala jaganta (Giant Staircase), un camí peatonal que baixa a un risc en el Valle Jamison, prop de les Tres germanes, donant accés a camins naturals a través de la vall.[12]
- El Ferrocarril Pintoresc Katoomba (Katoomba Scenic Railway), el més abrupte ferrocarril en el món d'acort al Llibre Guinness de récorts mundials, i originalment partix de les vies férrees de les mines de Katoomba. El cable de la llínea del tren descendix 415 a per els riscs de arenisca, a través d'un túnel de roca en un màxim gradient de 52 graus. També en este lloc està el Scenic Skyway un carro de vidre de cable aéreu que travessa un braç del Valle Jamison, i el Scenic Flyway, el més abrupte carro de cable aéreu en Austràlia.
- Les Cuevas Jenolan, un conjunt de coves de pedra calcàrea caves al surest de Katoomba.
- El Ferrocarril Zig Zag: Un ferrocarril propulsado a vapor prop de Lithgow.
- Museu Valley Heights Locomotive Depot Heritage.
- El Museu de joguets en Leura.
- El Cinema de la Vora (Edge Cinema) oferix als visitants una vista panoràmica de les Montanyes Blaves.
- La Galeria i museu de Norman Lindsay en Faulconbridge, administrats per la Fondo Nacional d'Austràlia i està localisada adins de l'antiga estància de Norman Lindsay, Springwood.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mapa de carreteres de l'Estat de Nova Gales del Sur, Mapa 220, 11ª Ed., Gregory's Publishing Company
- ↑ Sydney and Blue Mountains Bushwalks, Neil Paton (Kangaroo Press) 2004, p.170
- ↑ Plantilla:PDFlink, Luke Heffernan.
- ↑ The Blue Mountains Rediscovered, pp.76-77
- ↑ The Blue Mountains Rediscovered, p.83
- ↑ A History of Austràlia, Vol. 1, C.M.H.Clark (Melbourne University Press) 1962, p. 277
- ↑ Crossing of the Blue mountains, Boardman (Scholastic Austràlia) 1997, pp.29-30
- ↑ The Blue Mountains Rediscovered, p.145
- ↑ Sydney and Blue Mountains Bushwalks, p.243
- ↑ «Project Gutenberg Austràlia». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2003. Consultat el 10 de decembre de 2008.
- ↑ Gardens of Stone National Park Information Sheet, Servici de Parcs Nacionals i Vida Salvage de Nova Gales del Sur, Oct. 2001
- ↑ Sydney and Blue Mountains Bushwalks, pp.212-220
Bibliografia
[editar | editar còdic]- World Mountain Encyclopedia (2002-5). Great Dividing Range. Retrieved 8 November 2005.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montanyes Blaves (Austràlia).
- Informació turística de les Montanyes Blaves
- Informació històrica de les Montanyes Blaves
- Turisme de les Montanyes Blaves
- Blue Mountains Directory
- National Parcs Nacionals Gales del Sur - Blue Mountains
- Crossing the Blue Mountains - Biblioteca estatal de Nova Gales del Sur
- Fotos de les Montanyes Blaves
Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montañas Azules (Australia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.