Wollemia nobilis

Wollemia nobilis és l'única espècie del gènero Wollemia, un rar i escàs arbre de les coníferas, família Araucariaceae, descobert en l'any 1994 en una série de canons remots prop de Lithgow en àrees aïllades dels boscs templats humits en Wollemi National Park en Nova Gales del Sur 150 quilómetros al noroest de Sídney (Austràlia). Està considerat com un fòssil vivent.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Wollemia és un arbre de full perenne que alcança una altura de 25 a 40 m. El seu corfa és de color marró molt característic, obscura i nudosa. Si l'arbre es talla forma ràpidament refillols, i la majoria dels #espècimen tenen troncs múltiples o apareixen com a grups de troncs que es creu que es deriven d'un vell creiximent dels refillols.
La ramificació és única en la que casi totes les branques laterals no tenen una atra ramificació; despuix d'alguns anys, qualsevol branca termina en un con (macho o femella) o cessa el creiximent, en acabant de que succeïx açò o el con està madur, la branca mor. Les noves branques llavors emergixen dels brots inactius en el tronc principal. Rarament, una branca lateral es torna erecta per a desenrollar-se en un tronc secundari, este llavors produïx un nou conjunt de branques laterals.
Les fulls són planes lineares, de 3 a 8 cm de llarc i 2 a 5 mm d'ample; es distribuïxen en espiral en el brot pero es tuercen en la base per a aparéixer en dos o quatre files aplanadas. Els cons femenins són verts, de 6 a 12 cm de llarc i de 5 a 10 cm de diàmetro, i maduren en uns 18 o 20 mesos despuix de la polinisació; es desintegren en la madurea per a soltar les llavors. Els cons masculins són cònics, de 5 a 11 cm de llarc i d'1 a 2 cm d'ample.
Descobriment
[editar | editar còdic]Com ya s'havia mencionat l'espècie va ser descoberta per un guardaparque en les Montanyes Blaves, per les seues habilitats per a explorar el bosc. Este home tenia un bon coneiximent de Botànica i ràpidament va reconéixer els arbres com a inusuals i mereixedors d'investigació posterior. Retornant en els #espècimen, es va trobar que eren nous per a la ciència. Comparacions en espècies vivents i fosilissades d'Araucariaceae varen provar que és un membre d'eixa família, i ha segut colocat en un nou gènero en els atres gèneros existents Agathis i Araucaria.[2] Fòssils semblats al Wollemia i possiblement relacionats en este es troben dispersos en Austràlia, Nova Zelanda i la Antàrtida, pero Wollemia nobilis és l'únic membre del gènero. Els últims fòssils del gènero daten de fa aproximadament 2 millons d'anys. per lo tant se li descriu com un fòssil vivent, o alternativament, un tàxon lázaro.
Hi ha solament uns centenars d'arbres que creixen en estat salvage, en tres localitats. És molt difícil contar-los ya que la majoria dels arbres tenen múltiples tallos i poden estar conectats en un sistema de raïls. Proves genètiques han revelat que tots els individus són genèticament indistinguibles, sugerint que l'espècie ha passat per un coll de botella genètic en el qual la població va aplegar a estar tan baixa (possiblement un o dos individus) que tota la variabilitat genètica es va perdre.
En novembre de 2005, alguns arbres creixent en la naturalea es varen trobar infectats en Phytophthora cinnamomi. Els guardaparques de Nova Gales del Sur creuen que el #virulent verdet d'aigua va ser introduït per visitants no autorisats al lloc, que es troba encara sense revelar al públic.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Últimament ha culminat un programa de propagació en el pi de Wollemi, distribuït en jardins botànics primer, i despuix comercialment disponible en Austràlia des de l'1 d'abril de 2006. Es va llançar comercialment en Europa Occidental en juny de 2006 i en els Estats Units en decembre de 2006. Pot demostrar ser un arbre valiós per a l'ornament, plantat a cel obert o per a interior en test També està demostrant ser més resistent a la fredor de lo que la seua distribució subtropical sugeriria, tolerant temperatures entre -5 °C i 45 °C, en informes de que pot sobreviure per fins als -12 °C. També tolera el ple sol i la plena ombra. Com a molts atres arbres australians, Wollemia és susceptible a l'atac del fongo patógeno Phytophthora cinnamomi, aixina que este pot llimitar el seu potencial com a arbre productor de fusta.
Wollemia fòra d'Austràlia
[editar | editar còdic]- Jardí Botànic de l'Universitat de Viena, en Viena
- Palmengarten en Fráncfort (des del 22 de juny de 2005)
- Grugapark en Essen
- Jardí Botànic de Berlín (des del 3 de maig de 2006)
- Wilhelma en Stuttgart (des del 17 de maig de 2006)
- Jardí Botànic d'Hamburc (des del 17 de maig de 2006)
- Herrenhäuser Gärten en Hanóver (des del 18 de maig de 2006)
- Jardí Botànic Ecològic de Bayreuth (des del 25 de maig de 2006)
- Jardí Botànic de Bonn (des del 30 de maig de 2006)
- Jardí de les Plantes, sèu del Museu Nacional d'Història Natural de França en París (des del 19 de setembre de 2006[3])
- Real Jardí Botànic de Madrit (des del 12 de juliol de 2007)
- Jardí Botànic de Barcelona
- Jardins de la Tamarita, en Barcelona
- Fundació Ixes, Vigo (des de decembre de 2010)
- Jardí Botànic de Meran
- Jardí Botànic de Washington en Washington D. C.
- Tòquio Disneyland
- Museu Nacional de Taiwan
- Parc municipal de les Eres en Ejea dels Cavallers (Saragossa)
- Hortus botanicus en Ámsterdam
- Parc del Bon Retir, Madrit
- Flora i Jardí Botànic de Colónia, Colónia
- Jardí Botànic de Inverewe, Poolewe (Escòcia)
- Jardí Botànic de l'Universitat de Valéncia (des de decembre de 2010)
- Arboretum-pinetum Lucus Augusti, Lugo (eixemplar de més de 5 metros)
- Arboretum-Jardí Botànic Pius Font i Quer, Lleida
En octubre de 2005 va ser oferit a subasta un eixemplar de wollemia en Sotheby's de Sídney per al públic en general. El 16 de maig de 2006 es varen subastar també eixemplars en els països europeus. A títul d'eixemple, el preu pagat en maig de 2006 en el Regne Unit va ser de £300. Des de llavors s'han suministrat eixemplars a numerosos jardins botànics. Un menut contingent de plantes va aplegar en l'autumne de 2006 per a la seua venda a vivers, a un preu de (£98,00 cada u).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Wollemia nobilis va ser descrita per W.G.Jones, K.D.Hill & J.M.Allen i publicat en 1995 en Telopea: Journal of Plant Systematics 6(2–3): 173-76.[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero, Wollemia, li va ser donat pel lloc a on es va trobar per volta primera, en el Wollemi National Park. Wollemi, a la seua volta, prové de la paraula aborigen wollumii, 'mira a la teua entorn' o 'vigila els teus passos'. L'epítet específic, nobilis, està dedicat a David Noble, del Servici de Parcs Nacionals i Vida Selvada de Nova Gales del Sur, un explorador contemporàneu de les parts remotes de les Montanyes Blaves, que va descobrir per primera volta esta planta.
En la lliteratura popular, l'arbre es denomina com a «pi Wollemi», si ben no és un pi, estant més relacionat en el kauri i la araucaria en la família de les Araucariaceae.
Biocronología
[editar | editar còdic]S'ha determinat que el més antic fòssil de Wollemia és de fa 200 millons d'anys.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Wollemia nobilis». The Plant List. Consultat el 20 d'agost de 2015.
- ↑ “The Souther Conifer Family Araucariaceae: History, Status, and Value for Paleoenvironmental Reconstruction” (2001). Annual Review of Ecology and Systematics 32: 397–414. doi:.
- ↑ «Li Pin Wollemi du Jardin dones plantes», Paris côté jardin
- ↑ «Wollemia nobilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 d'agost de 2025.
- ↑ Fact Sheet: Wollemi Pine
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Informació del Ministeri de Protecció de la Naturalea d'Austràlia (anglés)
- El Jardí de la Tamarita de Barcelona acull un eixemplar de Wollemia
- www.palmengarten-frankfurt.de Informació sobre les primeres plantes en Alemània
- https://web.archive.org/web/20050411094044/http://www.botanik.uni-bonn.de/conifers/ar/wo/
- www.wollemipine.com
- https://web.archive.org/web/20060601061522/http://germany.wollemipine.com/news/german_launch.php Llocs a on es troben i es cultiven en Alemània
- http://www.wissenschaft.de/wissen/hintergrund/173006.html
- http://www.biologie.uni-ulm.de/extern/waldbau/wollemiro.htm [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wollemia nobilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.