Anar al contingut

Wollemia nobilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Wollemia nobilis (Wollemia nobilis)


Wollemia nobilis és l'única espècie del gènero Wollemia, un rar i escàs arbre de les coníferas, família Araucariaceae, descobert en l'any 1994 en una série de canons remots prop de Lithgow en àrees aïllades dels boscs templats humits en Wollemi National Park en Nova Gales del Sur 150 quilómetros al noroest de Sídney (Austràlia). Està considerat com un fòssil vivent.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Con masculí.
Con femení.

Wollemia és un arbre de full perenne que alcança una altura de 25 a 40 m. El seu corfa és de color marró molt característic, obscura i nudosa. Si l'arbre es talla forma ràpidament refillols, i la majoria dels #espècimen tenen troncs múltiples o apareixen com a grups de troncs que es creu que es deriven d'un vell creiximent dels refillols.

La ramificació és única en la que casi totes les branques laterals no tenen una atra ramificació; despuix d'alguns anys, qualsevol branca termina en un con (macho o femella) o cessa el creiximent, en acabant de que succeïx açò o el con està madur, la branca mor. Les noves branques llavors emergixen dels brots inactius en el tronc principal. Rarament, una branca lateral es torna erecta per a desenrollar-se en un tronc secundari, este llavors produïx un nou conjunt de branques laterals.

Les fulls són planes lineares, de 3 a 8 cm de llarc i 2 a 5 mm d'ample; es distribuïxen en espiral en el brot pero es tuercen en la base per a aparéixer en dos o quatre files aplanadas. Els cons femenins són verts, de 6 a 12 cm de llarc i de 5 a 10 cm de diàmetro, i maduren en uns 18 o 20 mesos despuix de la polinisació; es desintegren en la madurea per a soltar les llavors. Els cons masculins són cònics, de 5 a 11 cm de llarc i d'1 a 2 cm d'ample.


Descobriment

[editar | editar còdic]

Com ya s'havia mencionat l'espècie va ser descoberta per un guardaparque en les Montanyes Blaves, per les seues habilitats per a explorar el bosc. Este home tenia un bon coneiximent de Botànica i ràpidament va reconéixer els arbres com a inusuals i mereixedors d'investigació posterior. Retornant en els #espècimen, es va trobar que eren nous per a la ciència. Comparacions en espècies vivents i fosilissades d'Araucariaceae varen provar que és un membre d'eixa família, i ha segut colocat en un nou gènero en els atres gèneros existents Agathis i Araucaria.[2] Fòssils semblats al Wollemia i possiblement relacionats en este es troben dispersos en Austràlia, Nova Zelanda i la Antàrtida, pero Wollemia nobilis és l'únic membre del gènero. Els últims fòssils del gènero daten de fa aproximadament 2 millons d'anys. per lo tant se li descriu com un fòssil vivent, o alternativament, un tàxon lázaro.

Hi ha solament uns centenars d'arbres que creixen en estat salvage, en tres localitats. És molt difícil contar-los ya que la majoria dels arbres tenen múltiples tallos i poden estar conectats en un sistema de raïls. Proves genètiques han revelat que tots els individus són genèticament indistinguibles, sugerint que l'espècie ha passat per un coll de botella genètic en el qual la població va aplegar a estar tan baixa (possiblement un o dos individus) que tota la variabilitat genètica es va perdre.

En novembre de 2005, alguns arbres creixent en la naturalea es varen trobar infectats en Phytophthora cinnamomi. Els guardaparques de Nova Gales del Sur creuen que el #virulent verdet d'aigua va ser introduït per visitants no autorisats al lloc, que es troba encara sense revelar al públic.


Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Últimament ha culminat un programa de propagació en el pi de Wollemi, distribuït en jardins botànics primer, i despuix comercialment disponible en Austràlia des de l'1 d'abril de 2006. Es va llançar comercialment en Europa Occidental en juny de 2006 i en els Estats Units en decembre de 2006. Pot demostrar ser un arbre valiós per a l'ornament, plantat a cel obert o per a interior en test També està demostrant ser més resistent a la fredor de lo que la seua distribució subtropical sugeriria, tolerant temperatures entre -5 °C i 45 °C, en informes de que pot sobreviure per fins als -12 °C. També tolera el ple sol i la plena ombra. Com a molts atres arbres australians, Wollemia és susceptible a l'atac del fongo patógeno Phytophthora cinnamomi, aixina que este pot llimitar el seu potencial com a arbre productor de fusta.

Wollemia fòra d'Austràlia

[editar | editar còdic]

En octubre de 2005 va ser oferit a subasta un eixemplar de wollemia en Sotheby's de Sídney per al públic en general. El 16 de maig de 2006 es varen subastar també eixemplars en els països europeus. A títul d'eixemple, el preu pagat en maig de 2006 en el Regne Unit va ser de £300. Des de llavors s'han suministrat eixemplars a numerosos jardins botànics. Un menut contingent de plantes va aplegar en l'autumne de 2006 per a la seua venda a vivers, a un preu de (£98,00 cada u).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Wollemia nobilis va ser descrita per W.G.Jones, K.D.Hill & J.M.Allen i publicat en 1995 en Telopea: Journal of Plant Systematics 6(2–3): 173-76.[4]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom del gènero, Wollemia, li va ser donat pel lloc a on es va trobar per volta primera, en el Wollemi National Park. Wollemi, a la seua volta, prové de la paraula aborigen wollumii, 'mira a la teua entorn' o 'vigila els teus passos'. L'epítet específic, nobilis, està dedicat a David Noble, del Servici de Parcs Nacionals i Vida Selvada de Nova Gales del Sur, un explorador contemporàneu de les parts remotes de les Montanyes Blaves, que va descobrir per primera volta esta planta.


En la lliteratura popular, l'arbre es denomina com a «pi Wollemi», si ben no és un pi, estant més relacionat en el kauri i la araucaria en la família de les Araucariaceae.

Biocronología

[editar | editar còdic]

S'ha determinat que el més antic fòssil de Wollemia és de fa 200 millons d'anys.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Wollemia nobilis». The Plant List. Consultat el 20 d'agost de 2015.
  2. ↑ “The Souther Conifer Family Araucariaceae: History, Status, and Value for Paleoenvironmental Reconstruction” (2001). Annual Review of Ecology and Systematics 32: 397–414. doi:10.1146/annurev.ecolsys.32.081501.114059.
  3. ↑ «Li Pin Wollemi du Jardin dones plantes», Paris côté jardin
  4. ↑ «Wollemia nobilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  5. ↑ Fact Sheet: Wollemi Pine

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Wollemia_nobilis&oldid=591215»