Monopatí

El monopatí[1], també conegut com patineta, skate, skateboard o taula de patinage, és un vehícul que consistix en una taula de fusta allargada en 2 concavidades una al front i una atra darrere i quatre rodes en parella que servix per a practicar el deport cridat monopatinaje.[2] Per a usar-ho es deu montar de peu damunt d'ell i impulsar-se en una de les cames. Cada parell de rodes té un eix que se subjecta en un refillol flexible llaugerament inclinat a la taula, lo que permet fer girs per inclinament de la taula a un costat o a un atre, i el moviment de gir suau dels eixos que comporta. La taula servix per a fer bots i distints tipos de trucs, com per eixemple kickflips, ollies, 180º i uns atres.
Va ser inventada en 1963 en Malibú (Califòrnia, Estats Units) per Jack Ferrà i Phil Lyaakoubi com a substitut a la taula de surf en terra. Varen llevar les rodes a uns patins, li les varen posar a una taula de fusta i varen cridar al seu invent Surf Roll.[3]
Història
El monopatín sorgix en la década dels 50, encara que varen començar a ser manufacturadas per les fàbriques en 1959, no hi ha ningú que siga reconegut com el seu creador. En els seus començos se li coneixia com "Sidewalk surfing" (surf d'acera) ya que va nàixer com una substitució per als surfistes californians quan no hi havia ones.
En l'any 1963, els monopatines tenien rodes de caucho, les quals no tenien bona adherencia en l'asfalt, la qual cosa va provocar montons de chocs i accidents. En els anys 70, els fabricants varen escomençar a usar rodes de uretano, com les que s'usaven en els patins de bota, la qual cosa donava als conductors més tracció en el paviment.
Naix el "Ollie"
El Ollie va sorgir per primera volta en 1976. Este truc bàsic del monopatín va ser nomenada per Alan “Ollie” Gelfand, qui va anar el primer patinador que va usar el seu peu atrasser per a patear la coa del monopatín per a despuix botar.
Sorgix en l'escena el "Hawk"
Tony Hawk és tal volta el nom més conegut en l'història del monopatín, i la seua arribada a l'escena va ajudar a convertir al monopatín en lo que és en l'actualitat. Des de que va escomençar a patinar a l'edat de 14 anys.
Afició i deport
- Artícul principal → Monopatinaje.
El monopatinaje és una activitat individual en evolució. Des de l'any 2000, per l'atenció en els mijos de comunicació i productes com a videojocs de patinage sobre taula, monopatines per a chiquets i comercialisació, el skateboarding s'ha convertit en la corrent principal. A mida que s'ha invertit més interés i diners en esta pràctica, hi ha més instalacions dedicades a la pràctica del patinage sobre taula i millors patinetas disponibles. Ademés, l'interés continu ha motivat a les empreses de skate a seguir innovant i inventant coses noves. El monopatinaje va aparéixer per primera volta en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020.[4]
Parts del monopatín
- Taula: estes poden estar fetes de diferents formes i de diferents tamanys, encara que les més comuns són les de fusta de arce.
- Lija: esta és la part que se servix per a poder agarrar-se be, generalment són negres pero hi ha de diferents colors i fins a en patrons de colors.
- Eixos: estos són els que sostenen les rodes; poden ser de distints tamanys i materials, encara que els més comuns últimament són de titani.
- Base: estes són la part que unixen els eixos en la taula, generalment són de titani i del mateix color que els eixos.
- Elevadors: estos van entre les bases i la taula per a que puga botar més i no es gasten tant ni la taula ni els eixos dels parells de rodes; poden ser de distints colors i diferents dissenys per a la seua capacitat de recolzar la taula.
- Tornells: estos són els que sostenen els eixos i poden ser de distints materials.
- Rodament: estos van entre les rodes i els eixos i servixen per a que puguen girar les rodes, poden ser de diferents colors i diferents rodament, que depenent de la marca i el número dels rodament poden afectar a la velocitat.
- Rodes: estes poden ser de diferents materials, colors i mides per a acomodar-se a l'ús i modalitat de pràctica.
Taula
La part d'arrere de la taula es denomina coa, i la part de davant rep el nom de nas o punta. Les taules tenen una forma especialment dissenyada per al monopatín. Un aspecte a tindre en conte són les mides, en especial l'ample de la taula, segons el tipo de monopatín a practicar.
Les característiques d'una taula de skate són variades i conferixen diferències en l'estabilitat, l'maniobrabilidad i l'agilitat en les que pot controlar-se.
Material
Actualment la majoria de les taules estan fetes de sèt làmines de fusta, generalment d'arce canadenca, encara que algunes estan fabricades de roure tractat especialment per a que resistixca i no pese en excés.
Les taules de fusta de arce i en menor medida les de guatambú i de arce dur, proveïxen la millor resposta, i al mateix temps la fusta és el material més comú per a les taules. Els monopatines de plàstic tenen una gran durabilitat, pero no responen tan ben com els de fusta. També hi ha taules fetes d'alumini i fibra de vidre. Les taules més usades actualment són les de arce canadenca, les de guatambú (fusta més resistent) les quals estan compostes per sèt làmines, o les de roure, i atres distints tipos de fustes.
Poden trobar-se models de taules de diferents materials com de fusta de arce, fibra de vidre i inclús fibra de carbono, tots materials combinables, per a reforçar sobretot la zona en la que es recolzen els eixos; este sistema es diu soport d'impacte i es pot trobar en taules de la marca nortamericana Almost. Actualment les capes de la taula, que solen ser sèt o huit es peguen entre sí en resina epoxi, lo que possibilita usar menys pegament donada la seua fortalea, redundant en el menor pes de la taula. Hi ha disponibles diferents llongituts, amples, aixina com en diferents formes en la punta, la coa i les vores.
Llongitut
Per al monopatín tradicional i estil galliponter s'opta per taules menors a 33 polzades (84 cm) de llongitut. Per a atres usos, com per eixemple passejades, s'elegixen taules de skate de 35 polzades de llongitut (89 cm). Patinadors més menuts deurien elegir taules més curtes per a conseguir millor control.
Hi ha taules de major mida en llongitut, cridades taules llargues (longboard) o patins llarcs (longskate). El tipo més popular de longboard és el que s'utilisa per al patinage de descens. No és apte per als trucs dels atres estils de patinage, i està dissenyat per al control a gran velocitat.
Ample
L'ample de la majoria dels skates està entre19 i 21 cm. Les taules més amples (més de 20 cm) proveïxen major estabilitat, balanç i control per a les superfícies de transició en l'anar, les quals inclouen rampes com les miges, gorcs, i bowls o fossos.
Els skates més estrets o angosts (menys de 20 cm) oferixen més maniobrabilidad per als trucs de skate i volteo (flip). Es vol una taula més angosta per a practicar l'estil galliponter, o per a un anar tècnic, que inclou volteos, trucs, esmonyides, railes, fer quiebros i vores.
Una taula destinada a trucs o street pot ser d'entre 7,5 a 7,8 polzades. Les taules de 7,5 i per davall són estretes, recomanades per als més menuts. També quant més estreta o menuda siga una taula més fàcil serà fer trucs, pero més difícil finalisar-los i caure de forma correcta. Les de 7,75 són les més comuns i la mida més popular.
Per a patinage en pistes de patinage en grans mijos tubos, una taula d'entre 7,87 a 8,25 polzades sol ser l'adequada. Estes taules són tan amples que no serien recomanables per a persones de tamany i pes més be reduït, persones que medixquen, aproximadament 1,50 m i pesen al voltant de 40 kg, puix els trucs seran difícils de fer.
Una taula de 20 cm pot utilisar-se com una mescla de galliponter i un skate més de transició, com un compromís entre estabilitat i maniobrabilidad.
A pesar de lo comentat cada patinador té les seues preferències sobre les mides de la seua taula o monopatín.
Forma
La majoria dels monopatines són cóncaus, és dir, tenen el nas o punta, coa i vores alçades. Quant més cóncau siga un monopatín, més agressius poden ser els moviments i els trucs que es facen.
També existixen monopatines dissenyats per a terrenys no asfaltats (taula de montanya), com a vies pecuàries, prats, sols rocosos, i atres terrenys naturals pels que es pot rodar. Són de gran tamany i estabilitat i les rodes poden superar el pam de diàmetro, inclús ser del tipo neumàtic en cámara. I és molt bo per a fer eixercici
Eixos
Hi ha varis tipos de rodes i eixos per a tot tipo de terrenys i diferents classes d'anar o d'estils. El magnesi és el material més utilisat. Els eixos són de cromo.
Els eixos són dos i van acoplats als costats, sense aplegar als extrems. Generalment estan fets de calamina (que és una aleació de l'alumini, només que encara menys pesada).
Els eixos del monopatín sostenen les rodes a la taula i servixen per a realisar els girs, ya que posseïxen un parell de gomes flexibles que permeten que els mateixos es puguen efectuar. El ensamblado dels eixos en la taula requerix diversos components, que es poden canviar i comprar per separat, tals com el tornell principal, gomes o chapes, etc.
Duen dins el tornell principal, que és un «espárrago» de ferro d'1/2 (mida nortamericana que equival a 12,5 mm), a on s'acoplen les dos gomes, i pansa per un forat que hi ha en l'eix per a poder apretar-ho en les femelles.
La majoria dels eixos de monopatín estan en un ranc de 4,75 a 5,5 polzades (12-14 cm) i pesen entre 10 i 13 onces (310-400 g). La mida del tornell principal és de 14 mm.
Un eix més gran conferix major estabilitat; no obstant, quant més gran siguen els eixos, més pesats seran. Alguns fabricants han trobat maneres d'allaugerar l'eix mantenint l'estabilitat en aleacions llaugeres com les de titani.
Existix també una categoria que assimila la tecnologia de suspensió i l'incorpora a un disseny estable. Les plaques de la base rígides permeten una compressió abans de trucs que llancen, una volta que el 'pop' i la compressió precargada es llibera, l'energia és expulsada en la coberta.
Rodes
Són quatre i van adossades a abdós extrems dels eixos, i estan fetes d'un material cridat uretano.
En elegir un set de rodes de monopatín, deu considerar-se el tamany i la durea. La majoria de les rodes tenen un “durómetro”, pero pots comprar unes de “durómetro dual”, les quals posseïxen un centre, o núcleu, més dur rodejat per un àrea de superfície de contacte més blana. També existixen les rodes de uretano, rodes especials per a l'estil galliponter.
Tamany
- Carrer: si es vol practicar el galliponter, fer rastells, vores i buscar punts mentres es patina pels carrers, les rodes que s'adapten millor són les d'entre 48 mm i 54 mm. S'elegixen les de 48 mm si s'és de baixa estatura (menys d'1,65m) i prim. Si es té estatura mija es recomanen les rodes de 50 mm o 52 mm. Si s'és alt, millor les de 54 mm.
- Pistes de patinage: si es vol anar a una pista de patinage i passar allí hores en les rampes i atres mòduls, les rodes ideals són les d'entre 52 mm i 54 mm.
- Fossos (bowls): si s'opta pels fossos llavors les rodes deuen ser les d'entre 56 mm i 60 mm.
- Taula llarga: si es busquen rodes per a una taula llarga, s'ha de buscar a partir de 60 mm.
Durea
Normalment, quant més gran siga la roda, major és la seua durea, i a més menuda sol ser, més blana. Les rodes dures s'utilisen en sols plans com els parcs de patinage, i les rodes blanes per a fer street en sols rugosos com el carrer.
- Rodes de patí 87A: són una bona elecció per a patins llarcs, passejades, pendents. Molt bones per a superfícies irregulars.
- Rodes de patí 95A: ideals per a un estil galliponter en el que no perdre el control en clots.
- Rodes de patí 97A: bones performances en tot tipo de superfícies planes, com a parcs, rampes i gorcs.
- Rodes de patí 100A: usades per experts. Són rodes molt dures en poca tracció especial per a llocs rocosos.
Lija
Va pegada just damunt de la taula. La lija servix per a proporcionar el "agarre" que es requerix per a realisar els trucs. Quan es diu "agarre" es referix a la tracció entre el calcer i la taula, per a poder controlar el monopatín.
Tornells
Per al monopatín es necessiten quatre tornells per a cada eix en les seues respectives femelles per a mantindre els eixos i la taula units (estos tornells solen ser de "ferro acerado" que és un material entre el ferro i l'acer), dos femelles en cada eix per a que no es desprenguen les rodes. Estes femelles són enroscadas en el mateix eix, i finalment el tornell en la seua femella del tornell principal (un en cada eix).
Vore també
- Aerotabla
- Deports de taula
- Freeboard
- Freeline skates
- Grind
- Monopatinaje
- Patinet
- Snakeboard
- Taula llarga
- Taula de dos rodes autoequilibrada (o aeropatín)
- El héroe del monopatín
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Good Skateboards for Beginners» (en en). SportsRec. Consultat el 2022-06-07.
- ↑ «Brendon Babenzien & Mike Cukr On Surf & Skate’s Olympic Inclusion» (en en). Highsnobiety (2021-07-27). Consultat el 2022-06-08.