Monasteri de Santa María de Aguiar

Monasteri de Santa María de Aguiar

Situat en la localitat de Castelo Rodrigo, el complex ho formen l'Iglésia i el Convent de Santa María de Aguiar, construït en el XII junt al riu Aguiar, afluent del riu Duero. En la década de 1170 la primitiva comunitat de benedictinos o de eremitas es va integrar en l'Orde del Cister. Encara que es coneix com "convent" era en realitat un verdader monasteri que es regia per normes de tipo monacal.

Història

En un periodo en el que lleonesos i portuguesos es disputaven les terres de Riba-Coa reconquistadas als àraps, el territori del monasteri es va incloure en la nova diòcesis de Ciutat Rodrigo (1175) (Regne de León), depenent del monasteri de Moreruela (Zamora , 1143), del que també depenia la Terra de Miranda. Pel Tractat de Alcañices (1297), Santa María de Aguiar passa definitivament a domini portugués. La dependència de la diòcesis de Ciutat Rodrigo, no obstant, va permanéixer fins a 1403, quan es va traslladar a la diòcesis de Lamego. A finals de l'Edat Mija, a pesar del fi del respal regio i senyorial, el convent va conservar la propietat de vasts territoris en Portugal, León i Castella.

No obstant, a mitan de el XV, el convent es trobava en decadència. En la primera mitat de el XVII, en temps de la dinastia espanyola, es varen fer obres de restauració. Pero en l'invasió francesa a principis de el XIX, i l'extinció de les órdens religioses (1834), el monasteri va ser abandonat i va aplegar a vendre's en subasta pública en 1937. Les obres subsegüents de restauració varen alterar profundament el llegat migeval.

El Convent de Santa Maria de Aguiar va ser declarat Monument Nacional a 17 de decembre de 1932. En 1937 es varen iniciar obres de restauració de l'Iglésia a càrrec dona Direcção Geral dos Monuments Nacionais.

Erro al crear miniatura:

Frontera i jardí

Arquitectura

Predominen els estils romànic i gòtic. L'iglésia cisterciense, és de planta en creu llatina, tres naus i transepto eixint, capçalera escalonada i dos absidiolos de planta rectangular. La Iglésia del convent és un eixemple fidedigne de la primitiva arquitectura cisterciense: austeritat, robustea i pocs elements ornamentals. Provablement siga la més pura i ben conservada de les iglésies del Cister existents en Portugal i en tota Europa, integralment restituïda a la seua traça primitiva. Com a únic element espurio, l'altar és presidit per un retaule de el XVI, verdadera obra mestra del barroc portugués.

Construït en temps de les lluites regionals, primer entre cristians i moros i despuix entre lleonesos i portuguesos, el monasteri i les seues dependències anexes es varen edificar de manera que formaren un recint tancat, d'accés no permés a persones alienes. El frontal del Convent de Aguiar presenta les característiques del romànic primitiu. Entre els varis elements arquitectònics, descolla la senzilla i elegant porta dona Sala Capitular, arrematada per tres arquivolta d'arc apuntat, que posen en àbacs desprovistos d'adorns, recolzades en columnillas encastrar en la paret i arrematades per capitells decorats en motius vegetals. La Sala del Capítul era la dependència més important despuix de l'Iglésia. Era l'estància de consells i delliberació, en la que es reunia diàriament la comunitat religiosa baix la presidència de l'abad. A l'eixida d'esta sala, s'obria un passage cap al claustre i cap a l'escala que conduïa al dormitori, situat en el pis alt. El claustre devia ser prou alt i robust, en arquería que soportava tres files de pedres dispostes damunt. En frente de la Sala Capitular encara pot vore's la base del claustre format per un mur de pedra d'un metro d'alt i una escala en cinc escalons. En mig del pati hi havia una elegant font que va ser reconstruïda en 1994 pel propietari de l'Hospedería.

Referències

• Azevedo, Carlos Moreira (dir) (2000). História Religiosa de Portugal, vol. 1. Lisboa: Círcul de Leitores.

• Policarpo, José dona Cruz (1998). A Diocese Romana i a Diocese de Caliábria. In AA.VV. O Tractat de Alcanices i a Importância Històrica dones Terras de Riba Côa. Lisboa: Universidade Catòlica Portuguesa. [pp. 107-114]
• Raick, Regina (1996). O Mosteiro de Santa Maria de Aguiar. Dissertação de Mestrado em História dona Art. Lisboa: FCSH-UNL.
• Gerhard N. Graf/José Mattoso/Manuel L. Real: Romanisches Portugal. Echter Verlag, Würzburg 1991, S. 250-251, ISBN 3-429-01270-8
• Júlio António Borges: O Mosteiro de Santa Maria de Aguiar i vos Monges de Cister, Edição dona Câmara Municipal de Figueira de Castelo Rodrigo, 1997
• João Couto: O Convent de Stª Maria de Aguiar em Riba - Côa, 1927