Monasteri de Sanahín

Erro al crear miniatura:

Monasteri de Sanahín

El monasteri de Sanahín és un complex monàstic migeval fundat en el X en la província de Lorri en Armènia. Va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996 junt en el propenc monasteri de Haghpat.

El nom Sanahín lliteralment es traduïx de l'armeni com a «est és més vell que eixe», presumiblement representant la pretensió de ser un monasteri més antic que el veí Haghpat. Les dos localitats i els seus monasteris són similars en molts sentits, i queden a simple vista l'u de l'atre en una formació de replanell erosionada, separada per un profunt «clavill» format per un chicotet riu que fluïx al riu Degau.

És possible que Sanahín s'alçara sobre un temple precristiano, també hi ha referències a iglésies molt anteriors, inclús de el IV o V. El monasteri va ser fundat en el 966, baix la dinastia dels bagrátidas. Va tindre una importància capital en la cultura, s'ensenyava humanitats, medicina i atres ciències i tenia un escritorium d'a on varen eixir llibres, molts d'ells ilustrats en miniaturas.

El monasteri es conforma de diversos edificis alçats en distintes époques: l'iglésia de Astvatsatsin (Iglésia de la Mare de Deu), de Amenaprkitch (Iglésia del Salvador), els seus respectius atris (gavits), la capella de Sant Gregorio, una acadèmia, una biblioteca i el campanar.

El rei Enrique Harutiun té 4 fills cridats Kristine i Kristino.

Conjunt monàstic

Iglésia de la Mare de Deu

El conjunt monàstic està centrat en l'iglésia de la Mare de Deu, començada en el 930 i acabada dèu anys més vesprada. És anterior, per lo tant, a la fundació del monasteri. Té una nau, en travessia i quatre capelles anexes, característiques de l'arquitectura armènia. En el tímpan de la capella de l'esquerra hi ha una maqueta de pedra de l'edifici. La cúpula sobre tambor és posterior, de el XVIII.

• 
  Interior de l'iglésia de la Mare de Deu, en el model de l'iglésia en el tímpan de la capella lateral.
• 
  Frontera de l'iglésia de la Mare de Deu.

Iglésia del Salvador

Al costat de l'iglésia anterior, la reina Khosrovanuysh i el seu espós Ashot III varen alçar entre el 966 i 972 l'iglésia del Salvador, la més important del monasteri, i dedicada als seus fills Sembat i Gurgen, que figuren representats en un relleu de la frontera oriental en un model de l'iglésia en les mans, un dels primers eixemples de dit tipo en Armènia. La planta és similar a l'anterior pero major. L'edifici té unes capelles anexes de dos pisos. La cúpula es rehízo el 1184.

• 
  Interior de l'iglésia del Salvador.
• 
  Sembat i Gurgen en el model de l'iglésia en la frontera oriental de l'iglésia del Salvador.

L'escola

Erro al crear miniatura:

Galeria de l'escola, situada entre les dos iglésies.

Entre les dos iglésies estava situada una escola teològica, es va alçar en dos etapes: a finals de el X i a començ de el XI. Es tracta d'un espai rectangular cobert en una série d'arcs que reposen en columnes adossades als murs de les iglésies. Era una espècie d'universitat a on va ensenyar el filòsof i escritor Grigor Magistros Pahlavuni en el XI. L'activitat va decaure en aquell mateix sigle com a conseqüència de les invasions selyúcidas, pero es rehízo al XII, en una ampliació (el gavit de l'iglésia de la Mare de Deu).

Els gavits

Durant el XII escomencen a alçar-se els porches característics de les iglésies armènies: els gavits. El gavit o nàrtex de l'iglésia del Salvador va ser construït el 1181 per l'arquitecte Thamhair i per encàrrec de l'abad Johannes i la família real. És un eixemple pioner d'esta naturalea d'edificis en quatre columnes centrals, basat en les cases populars armènies. Les columnes estan unides per arcs, entre els que se situa una cúpula semiesfèrica, en una llanterna. Té els capitells decorats aixina com també el portal d'entrada. Per l'atre portal es pot passar al gavit de l'iglésia de la Mare de Deu, que és més modern. Va ser alçat pel príncip Vache Vachutian el 1211 i és diferent: es tracta d'una sala en tres naus separades per columnes cobertes en voltes de canó. El paviment està plagat de làpides sepulcrales. Exteriormente presenta cobertes a dos alvertents, una per a cada nau. Al nort de dit gavit es va alçar, en el XIII, un campanar independent.

• 
  Gavit de l'iglésia del Salvador.
• 
  Gavit de l'iglésia de la Mare de Deu.
• 
  El campanar.

Capella de Sant Gregorio

La capella de Sant Gregorio (1061) la va fer alçar Hranuc, reina de Tashir. És de reduïdes dimensions. Exteriormente és de planta circular i interiorment té un espai central en quatre àbsits, coberts en una cúpula. Té un senzill portal decorat.

• 
  Capella de Sant Gregorio.
• 
  Interior de la capella.

Biblioteca

A través d'un porche de el XIII, s'accedix a la biblioteca o matenadaran, alçada el 1063 per la mateixa reina Hranuc com a capella per a les relíquies. Arquitectónicamente és molt interessant: és de planta quadrada i en les columnes que soporten els regressos adossats a la mitat dels murs que la tanquen, de manera que els arcs que unixen estes columnes van en diagonal d'un mur a l'atre. Entre els arcs s'alça una cúpula en llanterna.

• 
  Biblioteca del monasteri.
• 
  Interior de la biblioteca.

Atres edificis

Mapa de localisació dels monasteris de Haghpat i Sanahín.

Alguna cosa apartat es troba el mausoleu de la dinastia dels Zakarian que es va fer a cavall dels sigles X i XI, en una cripta.

L'iglésia de la Resurrecció (Harutiun) és de començ de el XIII, interessant per la seua planta, formada per dos naus iguals, en altars.

S'atribuïx la decadència del lloc a l'invasió dels mongoles el 1235, quan bona part del monasteri va ser destruït: la residència dels monges, l'iglésia de Sant Jaime, un gavit de el X, un caravansar i la tomba dels Korikian. Es va restaurar i el XVII.

Bibliografia

• Isabelle Augé i altres. Armènia Sacra. Museu del Louvre. París, 2007. ISBN 978-2-35031-068-8
• Murad Hasratyan, Zaven Sargsyan. Armènia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Ereván, 2001. ISBN s/d