Monasteri de Samtavro

El monasteri de Samtavro (en georgià: სამთავროს მონასტერი, que significa "el lloc del governador") és un complex arquitectònic ortodox de Misjeta, en Geòrgia. Dins de la prop s'inclouen una iglésia dedicada a la Transfiguración i el convent de Santa Ninó. Pertany al Catolicós Patriarca de tota Geòrgia. En 1994 va ser inclós en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'UNESCO junt a atres monuments històrics de Misjeta.
Història
L'iglésia es va elevar en el lloc a on es diu que Santa Ninó s'havia detingut per a arreplegar-se en oració. L'estructura original de l'iglésia, junt a una chicoteta capella anomenada Makvlovani ("l'albarzer miraculosa") va ser construïda en el IV poc despuix de la mort de la santa a instàncies del rei Mirian III d'Iberia i la seua esposa Nana, que havien segut batejats i que, igualment, a través d'ella, s'havia conseguit que el cristianisme anara considerat la religió oficial de l'estat. A través dels sigles, l'iglésia va ser danyada vàries voltes. Al voltant de 1130 el rei Jorge I i el catolicós Melquisedec I varen prendre la decisió de reconstruir-l'en una planta en creu i cúpula.
D'acort als desijos del rei Mirian III i la seua esposa Nana, varen ser enterrats en el cantó suroest de l'iglésia, des de 1906, baix un baldaquino de pedra.[1] Baixe l'altar, està enterrat un dels Tretze Pares Assiris, Sant Abibos de Nocress. Es conserva també un iconostasio de pedra de el XIV-XV. Es destaca la capella del arcàngel Miguel i en el costat nort, les capelles de Juan el Batiste i sant Juan Crisóstomo.[2]
En l'exterior, la prop rodeja al noroest una torre campanar de tres pisos de el XIII que va ser modificada en el XV. Al suroest, edificis conventuals i per a la realisació de seminaris teològics de l'Iglésia Ortodoxa Georgiana, sense oblidar la chicoteta capella santuari de Santa Ninó, en traces encara de el IV.
Samtavro va ser residència dels arquebisbes de Kartli des de el V fins a 1811 quan l'emperador rus va abolir l'autocefalia de l'Iglésia de Geòrgia i adornada com pot vore's, en part, hui dia, encara que les fresca parietals són dels sigles XVII i XIX. Es va establir el convent de monges de Santa Ninó en 1820.[3]
En els anys 1990, en la bendició del catolicós Elías II, el famós monge, archimandrita Gabriel Urgebadze es va instalar en la cridada "Torre del rei Mirian". Despuix del seu decés en 1995, el monge Gabriel va ser enterrat en el pati del monasteri. En 2012 va ser canonizado per l'Iglésia apostólica autocéfala ortodoxa georgiana i és un dels sants georgiàs més volguts. Este lloc sempre està ple de peregrins i devots del sant.[4]
Galeria fotogràfica del Monasteri de Samtavro
-
Monasteri de Samtavro en una fotografia de finals del sigle XIX.
-
Monasteri de Samtavro en una ilustració de Monuments d'architecture en Géorgie et en Arménie, 1864.
-
Tombes del rei Mirian III i la seua esposa Nana.
-
Capella de Santa Ninó (Makvlovani, de la "albarzer miraculós"), del sigle IV.
Vore també
Referències
- ↑ J. Noble, M. Kohn, D. Systermans, Geòrgia, Armènia & Azerbaijan, Lonely Planet, 2012, p. 61.
- ↑ Highlander Travel (ed.): «Samtavro» (en anglés). Consultat el 23 de decembre de 2015.
- ↑ Advantour (ed.): «Mtskheta Landmarks - Samtavro» (en anglés). Consultat el 23 de decembre de 2015.
- ↑ Travelbenz (ed.): «Samtavro convent» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2016. Consultat el 23 de decembre de 2015.
Bibliografia
- Nun Ana (Niauri) (2013). Saint Nino Nunnery of Samtavro. Mtskheta, Mtsjeta. ISBN 978-9941-0-5646-8.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Samtavro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.