Stárets

Un stárets (vocablo rus стáрец [starets], pl стáрцы [startsy], f стáрица [stáritsa]) és una persona que eixercita la seua funció com a conseller i mestre en monasteris ortodoxos. Els startsy són guies espirituals el saber de les quals es remonta tant a l'experiència com a l'intuïció. Es creu que a través de la pràctica del ascetisme i una vida virtuosa, l'Esperit Sant proveïx de dons especials als startsy, incloent l'habilitat de curar, realisar profecies i proveir una guia i direcció espiritual efectiva. Els startsy són presos pels creents com un eixemple de santa virtut, fe incondicional i pau espiritual. Eixe nom ho obtenen quan el poble, tant llaics com a clercs, comença a reconéixer i venerar-los com a tals, observant la seua força i purea espirituals.

Els startsy, que es creïa tenien l'habilitat de percebre els secrets del penitente abans d'haver-ho conegut, eren amprats com confesores a pesar de que no tots obtenien el ranc de sacerdot. Els penitentes solien visitar als startsy, quan estos no es trobaven reclosos voluntàriament, per a conversar en ells, solicitar favors curativos o bendicions (es creïa que les bendicions d'un stárets, aixina com les seues pregàries, eren particularment efectives), confessar-se o resar baix la seua guia. En alguns casos, la figura del stárets posseïa una autoritat illimitada en el terreny religiós, ya que quan un penitente se sometia voluntàriament a ells en la busca de la bienaventuranza i la veritat, les obligacions que li eren impostes només podien ser retirades pel stárets que les establira.

Història

L'institució es remonta als començos del cristianisme monástico a principis de el IV. El terme grec original geron va ser traduït al rus com starets, vocablo derivat de l'adjectiu eslau per a vell. Sergio de Rádonezh i Nil Sorski varen ser dos dels més venerats startsy de la vella Moscovia. Els startsy varen desaparéixer de Rússia despuix de la Caiguda de Constantinopla i en l'interrupció de les relacions seculars en Orient^{cita requerida}. El seu restabliment en Rússia es va produir gràcies a l'impuls de Paísio Velichkovski (1722-94) i d'un dels seus acólitos. Velichkovsky va traduir al rus la Filocalia, colecció de texts de caràcter místic.

Archiu:Serafim and a bear.jpg

Sant Serafín de Sarov i un orso

El stárets més famós a principis de XIX va ser Serafín de Sarov (1759-1833), qui es va convertir en un dels més venerats sants de l'iglésia ortodoxa russa.

Influència dels Startsy

El monasteri masculí Óptina Pústyñ prop de Kozelsk solia ser celebrat pels seus startsy. Escritors com Nikolái Gógol, Alekséi Jomyakov, León Tolstói i Konstantín Leóntyev varen demanar consells de startsy del monasteri. Aixina mateix, el personage Zosima (Зосима) en l'obra mestra del noveliste rus Fiódor Dostoyevski, Els germans Karamázov, va ser creat sobre la base dels startsy. Grigori Rasputin era denominat stárets pels seus seguidors, aun cuando en general no era acceptat com a tal. Un eixemple modern de stárets és el archimandrita Ioán Krestiankin (1910-2006) del monasteri Pskovo-Pecherski, qui va ser reconegut com a tal per molts ortodoxos en Rússia. El concepte de stárets pot ser familiar per a molts llectors occidentals per Franny i Zooey, novela escrita per Jerome David Salinger i a Els germans Karamázov escrita per Fiódor Dostoyevski.