Anar al contingut

Monasteri de Gandzasar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monasteri de Gandzasar

El monasterio de Gandzasar (; ) és un monasteri armeni de el XIII, situat en l'Alt Karabaj en Azerbaiyan, prop del poble de Vangli. La paraula Gandzasar significa monte o cumbre del tesoro en armeni.[1] El monasteri alberga relíquies que presuntament varen pertànyer a Sant Zacarías, pare de Juan el Batiste. Gandzasar va ser la residència del Catholicós armeni entre els anys de 1400 a 1816.[2]A pesar de que el monasteri va ser danyat durant un bombardeig aéreu azerí en 1991, en el qual la casa del pare superior va ser destruïda, Gandzasar va funcionar com a monasteri de l'Iglésia apostólica armènia fins a 2023.

Història i arquitectura

La construcció de Gandzasar va començar en l'any de 1216, baix el patrocini del príncip armeni de Principat de Jachén, Hasán-Jalal Daula, i l'obra va ser terminada en 1238, i consagrada el 22 de juliol de 1240. El complex està protegit per murs alts. Dins del complex es troba la Catedral de Sant Joan el Batiste (Սուրբ Յովհաննու Մկրտիչ եկեղեցի), construïda entre 1216 i 1238.[3] El tambor de la cúpula té bajorrelieves de gran detall que mostren la Crucifixió, Adán i Eva, i dos ministres sostenint un model de l'iglésia sobre els seus caps com a ofrena a Deu. Els bajorrelieves han segut comparats en els gravats d'Akdamar.[4] i alguns historiadors de l'art consideren al monasteri com un clar eixemple d'obra mestra de l'arquitectura armènia. Anatoli L. Yakobsón, un reconegut historiador de l'art soviètic, descriu Gandzasar com "una perla d'art arquitectònic... Est és un monument únic de l'arquitectura migeval i l'escultura monumental, que be podria ser considerat com una enciclopèdia de l'art armeni del Sigle XIII."[5]

Referències

  1. ↑ El nom separat per sílabes, Գանձ + ա + սար, es traduïx com: Գանձ = tesor; Սար = mont o cim, en la lletra "ա" (a), formen una composició aglutinant.
  2. ↑ Hewsen, Robert H.; Christopher C. Salvatico (2001). Armènia: a historical atles (en anglés), [[The University of Chicago Press]], p. 159, pp. 341. ISBN 0-226-33228-4.
  3. ↑ Khatcherian, Hrair H. (1997). Artsakh: a photographic journey, Nova York: Eastern Prelacy of the Armenian Apostolic Church of America, p. 13.
  4. ↑ Comneno, Lala M.; Cuneo, P, i Manukian, S.(1980).«Gharabagh».Documents of Armenian Art (Documenti vaig donar Architettura Armena Séries).OEMME Edizioni, Polytechnique and the Armenian Academy of Sciences.Milà:19
  5. ↑ Hakobyan, Hravard H. (1990). The migeval art of Artsakh, Ereván: Parberakan, p. 76. ISBN 5-8079-0195-9.


Referències