Monòxit de dihidrógeno
-es.svg)
El monòxit de dihidrógeno (MODH o DHMO de l'anglés dihydrogen monoxide) és un nom alternatiu per al aigua (H2O) segons la nomenclatura química sistemàtica, el qual ha segut amprat en bromes, paròdies i bulos d'Internet. La motivació principal darrere d'esta paròdia és la de jugar en la quimiofobia del públic general, demostrant aixina els perills que la falta d'alfabetisació científica, l'anàlisis exagerat i la sobrecàrrega informativa poden dur en si en ser capaces de generar pors infundades i irracionals.
El bulo consistix en expressar algunes de les propietats naturals de l'aigua de maneres particularment alarmants, tals com l'oxidació sent referida com "capacitat d'accelerar la corrosió", o el congelamiento com "capacitat de danyar teixits despuix d'exposició prolongada a la seua forma sòlida". El bulo, posteriorment, solia emetre una petició al públic per a que ajuden a prohibir, regularisar o classificar a esta substància com un material perillós.
Història i forma original
[editar | editar còdic]La primera aparició d'esta paròdia en l'internet va ser atribuïda a la "Coalició per a Prohibir el Monòxit de Dihidrógeno", organisació parodia creada per Eric Lechner, Lars Norpchen i Matthew Kaufman (companyers en l'Universitat de Califòrnia en Santa Creu) en 1990, a on posteriorment varen fer circular fullets en el campus de l'universitat advertint sobre un producte químic cridat "monòxit de dihidrógeno" i presentant els perills d'esta substància de manera alarmant.[1] La paròdia es va guanyar l'atenció pública en 1997, quan Nathan Zohner, un estudiant de 14 anys, va reunir peticions per a prohibir el MODH, com un proyecte d'una «fira de ciències», al que va titular How gullible llaure we? (‘¿Cuán crédulos som?’).[2][3]
En repetides ocasions, este bulo ha segut conseguit convéncer a vàries persones de que esta substància deu prohibir-se.cita requerida En 1994, la broma es va processar en un lloc web, que ràpidament va guanyar notorietat i també va ser arreplegat per la prensa en els anys següents. Les declaracions fetes en les campanyes de DHMO[4] sobre els perills de l'aigua són en sí mateixes correctes, la broma consistix en la forma de presentació:
- També cridat 'àcit hidroxílico', la substància és un component principal de la pluja àcida.
- Contribuïx a l'erosió del sol
- Contribuïx al efecte hivernàcul
- Accelera la corrosió i averia d'equips elèctrics.
- L'ingestió excessiva pot causar varis efectes desagradables.
- El contacte prolongat en la seua forma sòlida dona com resultat un dany tisular sever
- L'inhalació, inclús en chicotetes cantitats, pot causar la mort.
- La seua forma gaseosa pot provocar cremades greus.
- S'ha trobat en els tumors de pacients terminals de càncer.
- L'abstinència dels adictes a la substància causa una mort segura en 168 hores.
- No obstant, els governs i les corporacions continuen usant-ho àmpliament, sense tindre en conte els seus greus perills.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Warning! Dangerous Contamination!». groups.google.com. Consultat el 2021-05-11.
- ↑ «Mysterious killer chemical» (en en-au). www.abc.net.au. Consultat el 2021-05-11.
- ↑ Mikkelson, David «Water Works». Snopes.com (artícul sobre el monòxit de dihidrógeno, en Urban Legends Reference Pages [pàgines de referència de llegendes urbanes], del 25 de setembre de 2006).
- ↑ «Coalition to Ban Dihydrogen Monoxide Homepage». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 1996. Consultat el 2021-05-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monóxido de dihidrógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.